Bürdel King + Mägo de Oz - 27/12/2013 Sant Jordi Club (Bcn)
Era una freda nit d'hivern i teníem ganes de veure la presentació de la nova formació de Mägo amb Zeta al capdavant, amb bordell King i amb la caiguda del cartell de Leo Jiménez. Malgrat tot, tanquem l'any de concerts amb un sabor de boca molt dolç amb la descàrrega viscuda!
Vam arribar molt d'hora a la Sant Jordi Club, una sala desconeguda per a mi, bastant nova i de les anomenades "grans". I tan grans! És com una mena de pabelló sense grades, per entendre'ns, darrere de la pista de bàsquet "Palau Sant Jordi".
En arribar, com gairebé sempre en moto, deixem els cascos i anem a agafar la càmera. Quina sorpresa tan desagradable descobrir que la càmera no hi era i a casa no s'havia quedat!! Fins ara uns pocs centenars d'euros llençats per despistat i el cansament acumulat un divendres a la nit! Per sort, una ànima caritativa la va recollir i me la va tornar l'endemà, donada l'estrany lloc on guardo el passaport: A la càmera.
A causa d'aquest petit gran incident/anècdota, ens vam perdre l'inici de Bürdel King, però va ser suficient el que vam veure. La veritat és que el disc no ens va acabar d'entrar al seu moment i potser aquesta expectativa no molt alta va fer que la banda ens sorprengués i molt.
La formació de Bürdel King era bastant semblant o més aviat comptava amb molts membres de Mägo, concretament, Txus a les veus i liderant, acompanyat vocalment per Patricia Tapia als cors, Alberto Marín (Hamlet) a les guitarres, Frank a les altres guitarres, Javier Sane (KHY) al baix substituint Sergio i Anono Herrero a les bateries al costat dels teclats de les mans de Javi Díez. Malgrat això, la música que practiquen és completament diferent: Un Rock'n'Roll canalla del qual va donar amb molt desparparjo bon compte Txus, gaudint com frontman.
La veu ens va sorprendre doncs sonar bé i entonat Txus, el qual va ser un showman donant espectacle amb el seu abillament cridaner com a ell li agrada i el so va ser poc menys que perfecte; l'equip va ser pràcticament el mateix que faria servir una mica més tard Mägo.
Txus ens va explicar que estava encantat amb la resposta del públic, tant com assistents, com per la seva afecte mostrat i es va passejar (potser una mica demagog) amb una estelada per l'escenari, la qual cosa va encendre al públic, alguns a favor, altres una mica menys, però en qualsevol cas va obtenir calorosa resposta, que és el que va intentar.
Va prometre també tornar en sales més petites a presentar la banda amb un xou de certa durada i va explicar la cura d'humilitat rebuda pel no tan rotund èxit que ha tingut la banda, però que sens dubte haurà guanyat uns quants fans després d'aquest xou, doncs la veritat és que va ser molt bo.
No es va retirar Bürdel sense abans explicar que a Txus li van demanar no fer més crítiques sobre l'església en les seves lletres amb Mägo i que així donava via lliure amb la banda, desvetllant un possible títuo per al segon treball dels madrilenys : "Si Diós Està en todas partes, Fuego a Discreción", finalitzant així amb "El Sexorcista", tema corejat pels presents, davant la meva sorpresa.
Llarga espera per no canviar pràcticament equip, que atribuïm a canvi de vestuari i descans dels membres que repetien : Patricia, Txus, Javi, Frank... ...temps en què l'aforament va acabar de tenir un aspecte més que bo. El dossier de la sala parla de més de 15000 espectadors i comptem amb un ambient realment espectacular, això si, la part centra estava reservada a aquells que havien adquirit una entrada VIP però per descomptat desconeixent el nombre final real, era com per estar contents, com així ens va explicar la banda més tard.
Va iniciar el que era la presentació oficial a Barcelona de la nova formació amb una intro (A marxa des meigas) que ràpidament va desembocar en "El libro de las Sombras". Va donar entrada Zeta, com a nou frontman de la banda i valgui dir que al llarg de la nit ens va deixar impressionats amb la seva capacitat vocal. Diuen, el mateix Txus en el seu discurs el va esmentar, que no es mou, però jo em quedo amb que té un estil propi. No intenta ser Jose Andrea ni cap altre. Té un estil peculiar i una forma de moure molt pròpia, com ja vam veure en el videoclip de Festa Pagana 2.0, que el converteixen en un imitador de ningú i això és un fet a valorar i que realment li suposarà moltes crítiques en les comparacions, però no les meves, al contrari, un aplaudiment per aquesta personalitat demostrada en tan difícil tasca!
Picada d'ullet al passat, hi va haver moltíssims, amb "Maritormes" i la gent ho va agrair i es va mostrar embogida. Una aposta també arriscada, ja que tot i que és el que a la gent li agrada, dóna peu a moltes col·laboracions pel canvi de veu amb Zeta al comandament, i la veritat és que va sortir airós del repte i amb nota, amb nota molt alta.
Vam veure els ja coneguts canvis en la formació i ens mostrem més que sorpresos i espantats al veure que al violí, no estava Moha, el va substituir, a causa d'una lesió futbolística, un esplèndid Roberto Jabonero que sols 4 dies es va preparar tot el repertori i el va executar amb mestria, fins i tot permetent alguna llicència en les interpretacions, però va mostrar desimboltura i soltesa en la seva interacció amb els seus companys i el públic i va complir la seva papereta amb escreix!
Intercalant temes com "H2Oz" de la seva ja penúltim treball on Zeta hauria de sentir més còmode, van tocar clàssics d'entre els clàssics; vam poder gaudir així de "Molinos de Viento" o fins i tot "Hasta que tu Muerte nos Separe", el primer tema de Mägo de Oz que em va omplir en el seu moment, fa ja molts anys, el cor musical. Esplèndida la interpretació de Zeta, que valgui dir que em va sorprendre en els seus discursos el greu que té la veu!
Al llarg del concert es van mostrar molt actius i somrients amb la gent un Frank, amb idèntica imatge a la de fa 15 o 20 anys ( hi ha qui té el do d'aturar el temps ) i Carlitos, qui abillat amb un mocador deixava treure ja unes quantes canes sota d'aquest, però demostrant que l'energia i la vitalitat van associades només a gaudir del que estàs fent i en aquest cas van evidenciar ser molt i tenir ganes de directe !
La resta de la banda va brillar i Mägo van tenir el gran detall de donar-li a cadascú el seu moment de protagonisme per demostrar la seva vàlua i aconseguir l'acceptació dels més aférrimos fans i tant que ho van aconseguir ! Josema va fer diversos solos de vent, però molt divertits i ens va deixar bocabadats, ja que va usar unes crosses, un parell de maons, un regadora, globus i fins i tot gravant així mateix al final, va fer un tema d'allò més curiós amb diversos estris com una xeringa hipodèrmica entre d'altres ! Un xou digne d'aplaudiment, com així va succeir, tot amenitzat amb un component teatral molt còmic que el converteixen en un element molt a tenir en conte en els directes de la banda.
Intercalant a temes com "Hasta que el cuerpo aguante", o amb la seva prèvia crítica a la societat amb "Satanael" també va tenir el seu moment Fernando Mainer al baix, interpretant amb mestria diversos sols mostrant complexes tècniques de tapping, bass slap o fins i tot amb la col·laboració d'una noia del públic que li va fer de percussió amb el mateix instrument, temes de Metallica entre d'altres. La veritat és que un altre dels sols i moments de la nit per llevar-se el barret : Benvingut Fernando!
Ens va sorprendre i molt, no sé si va ser per elecció de la banda o per temes més de contractes, drets, etc..., que pràcticament no va sonar res de cap dels Gaia, potser la millor època de Mägo per al meu gust amb aquest gaia 2 esplèndid, però el van suplir amb altres clasicazos que són canyella fina: així després d'un petó entre Josema i Zeta, va sonar "Quien quiera entender que entienda".
La gent va saltar, saltar, cantar i va passar molt bé. Txus en el seu speech, doncs va baixar de la bateria per parlar una mica amb el públic, va explicar que quan va caure Leo del cartell per motius d'horaris, els va entrar por que la gent tornés les entrades i van pensar fins i tot en trucar a un parell de bandes de Barcelona com substitutes com Regression o Dr.Crue als que van enviar una salutació. La veritat és que va agrair enormement la resposta del públic, molt calorosa i va fer èmfasi en què en ser Mägo una banda de Madrid, sempre s'ha sentit còmoda a la ciutat Comtal i aquesta vegada no era una excepció. Txus va dedicar l'absent Moha, que la sala sencera cantés l'himne del Barça dedicat a ell, a excepció d'uns pocs. També va prometre una edició de Mägo de Oz Fest a la capital catalana, com a deute amb la seva gent.
Va arribar el moment de protagonisme de Patricia Tapia, que va sortir a primer pla a cantar "Brujas" (doncs estava relegada a un segon pla amb els cors) i va demostrar un saber fer i una veu realment espectaculars. Es va moure molt i bé i va fer que la gent vibrés molt amb el seu moment de frontwoman. Quan hi ha classe i categoria, no hi ha més, és que n'hi ha !
Com diem tothom va tenir el seu moment inclòs Javi Díez, després del primer van participar per bisos, qui a més dels teclats, es va encarregar d'una tercera guitarra en alguns temes així com dels cors també. Què polifacètic i gran músic va demostrar ser ! A més, va comptar amb una mica de tecnologia i usar un kaosilator que permet modular freqüències i causar efectes molt tecnos però que va combinar amb molta mestria en el seu moment de glòria, també molt aplaudit.
Tot seguit i vam comprendre que arribàvem ja al final del xou. Va sonar per desfasament de tots "Finisterra", qui havia estat demanat per part del públic. Segon aturada i únic tema Gaia de la nit amb "La costa del silencio" que va donar pas en ple apoteosi al single "Xanandra".
Semblava extingit el concert però tots sabíem que calia dir adéu amb el single regravat del seu gran èxit d'antany "Fiesta Pagana 2.0". No em pronunciaré molt al respecte per valgui dir que la part de vent és la que major canvi ha patit i que Zeta és el vocalista de Mägo en ple dret després de veure el xou!
Així doncs, 3 hores i escaig de concert a un preu raonable en un emplaçament gran, amb un so perfecte, va ser suficient perquè ningú recriminés ni trobés a faltar Leo (que ningú ho entengui com una crítica, ja que segur hagués posat en peu a tothom), però la sensació general de la gent va ser de satisfacció.
En paraules de Vica, era una nit especial on Mägo podia ressorgir o morir i realment va demostrar estar a dalt i tenir corda per molta estona, sobretot amb un nou disc conceptual que va anunciar Txus, possiblement doble també per a finals de l'any que ens ocupa, principis del següent: Gran notícia, ja que Mägo ha tornat!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!