Roten Acids + Tight Leash + Ankor - 22/2/2014 Sala Tomán (Reus)
Ankor es presentava davant el seu públic per mostrar en directe per primera vegada el seu tercer àlbum que tan bones crítiques ha recollit: "Last Song For Venus" i ho va fer acompanyat d'un dels grups promeses locals Rotten Acids i dels bascos Tight Leash que presentaven el seu disc "Hedonism"
Per segona setmana consecutiva, ens trobàvem tant Vic com jo en el mateix lloc, la sala Toman de Reus però aquesta vegada perquè tingués lloc una altra cita molt especial per a la banda de Tarragona Ankor ja que era la presentació oficial del seu últim àlbum, "Last Song for Venus".
Amb gran puntualitat i amb un boníssim aspecte de la sala pel que fa a afluència de públic, començava Rotten Acids. Com tots vam poder veure eren uns jovenets dalt de l'escenari que realment van sorprendre amb el gran so que produïen.
No en va aquests nois han guanyat el Fan Fest III i van demostrar que segur, amb total mereixement, no només pel seu so, sinó també per la seva entrega davant el respectable.
Els locals toquen death metall tirant a metalcore com so principal, amb grandíssims guturals per part del seu vocalista. Encara que amb la tralla amb què van sonar i l'ambient que van crear, ens va sorprendre moltíssim una cançó amb guitarra acústica molt més lenta i sense guturals tan aguerrits, demostrant que es mouen bé per tots els terrenys i que per sobre de tots tenen un potencial musical més que remarcable.
Amb l'ambient ja ben calentet, va donar sortida a la seva actuació els bascos Tight Leash, que han arribat fins a les semifinals nord del WOA Metal Battle.
Els nord presetaban seu àlbum "Hedonism" que recentment ha vist la llum. Amb una presència en l'escenari d'allò més variada, amb Alejandro i Hector a càrrec de les dues guitarres, la banda es va mostrar amb gran desimboltura, davant un públic que tenia completament captada l'atenció davant la posada en escena de temes com "Mescaline" o "What Comes Around, Goes Around".
Xandra va mostrar una gran tècnica vocal i un gran domini de la seva veu, encara que es va mostrar també una mica tímida a l'hora de presentar els temes que conformen aquest primer LP com "The Final Bet".
Jaime a la bateria al costat d'un molt actiu Ismael al baix, acabaven de conformar la formació en viu al costat de David als teclats. La veritat és que van deixar un bon sabor de boca a la gent ja si expectant amb totes les forces, amb la sala a punt de rebentar esperant Ankor.
Valgui dir, que per segona setmana consecutiva en aquesta sala, el so no va ser tan aclaparador pel que fa a volum, però seguia sent excessiu. Això si, ni col·lapsava, ni s'acoblava, el que parla del bon material i el bon condicionament d'aquesta.
Amb una intro que ens va fer rememorar la nostra infància per les melodies dels videojocs més coneguts, però adaptades a les cançons de l'últim treball, donava pas a un dels concerts més especials per Ankor. "Last song for Venus" va ser el primer tema que ens va servir per escalfar els motors per al que estava per venir. Potser no va ser el millor tema a nivell d'execució vocal per a la nostra guapíssima Rosa per la dificultat que té, però sens dubte va ser encoratjant més i més donant un espectacle digne de menció.
Caracteritzada pel desdoblament de les guitarres de Fito i David, i la veu gutural de Juliol del començament, sonava "Try To Walk my Shoes". Sens dubte va ser una cançó en la qual vam tenir una mica de tot: duresa per part les veus dels nois, unes guitarres molt fosques, sons progressius per part del teclat i la dolça veu de la vocalista.
Recordant el seu anterior treball, My Own Angel, ens van deixar dos temes seguits : "Pride" i "Starting Over". Amb un canvi de guitarres per Fito i David, traient les que van fer servir en l'anterior gira, Rosa ens presentava el primer d'ells com una reivindicació dels drets de la dona, va ser una pena que el riff inicial de David no es va sentir amb tota la força que hauria, però tot va anar de menys a més per acabar en apoteosi i comunió amb el públic!
Recordant un ésser estimat pel grup, i per tant creant el clima de màgia que Miki els mereix, arribava "Moonlight". Sens dubte, als ulls de tots es podia veure l'emoció del moment, destacant la interpretació vellutada de la veu de Rosa que requereix en aquest i en el següent tema, la segona part de "Last Song For Venus". Metrònom en marxa, va arribar el moment de glòria per Rubio, teclista de la banda, en el que sens dubte es va sortir, com a la resta de cançons.
El xou continuava amb el tema escollit per al segon videoclip del seu últim treball, "The Dark Passenger" per donar lloc a "When December Goes".
Amb "Tenkuu No Budokai" va arribar el moment en què Fito va animar a tot el públic a cantar l'única frase que ens deixaven en castellà, per donar força al que ens volen explicar: "en mi corazón, hoy sopla el viento; estás tan vivo en mi recuerdo", sens dubte un altre moment per rememorar aquesta persona tan estimada per ells.
Però no només ens van regalar temes dels seus treballs, també hi va haver temps per deixar-nos dues versions. La primera d'elles, em va impactar moltíssim l'adaptació que van fer d'un tema dance a metall, "Bad Romance" de Lady Gaga. Només puc dir una cosa: ESPECTACULAR la versió i ESPECTACULAR la veu de Rosa. Sens dubte crec que va ser el seu moment més gran de la nit, tot i que la veritat que és complicat escollir un de sol. L'altra va ser un clàssic que ens deixen en cadascun dels seus directes, "Chop Suey" de System of a Dawn.
Els tarragonins van tenir temps i espai per rememorar dos dels seus grans èxits del seu anterior treball que van merèixer sengles videoclips: "Completely Frozen" i "Remaining" per donar pas a un dels grans moments de la nit amb la difícil i treballada "At last Rest".
Col·laboració vocal de gairebé tots els membres, Fito esplendorós, abillat amb unes banyes de colors i la banda en èxtasi tota, van interpretar el tema més paranoic, progressiu i per al meu gust, excel·lent, del disc, aprofitant l'ocasió per presentar al compositor dels arranjaments de cordes i vents que conté la pista en el disc, part que va haver de ser samplejada, però que no va perdre gens de força i verticalitat, desembocant en el que va ser la cúspide del xou.
Finalment van desaparèixer per tornar entre crits i aclamacions per interpretar el primer single "l'II Fight For You", on algun membre del públic anava massa passat de rosca i sent convidat a abandonar la sala (hi ha gent que no té mesura a l'hora de sortir de casa i perd els papers).
Per finalitzar van sortir per última vegada a l'escenari per pujar al cavall guanyador, "Winner Horse", que sembla que s'ha convertit en un himne per a la banda en què ens van deixar, com en tot bon fi de festa, paperets de colors voleiant per la sala ia la seva estimada mascota Winni saltant cap al públic.
És un veritable gust i un plaer veure una sala plena a abarrotar i lliurada als seus, corejant els temes i veient molt merchandising en forma de samarretes i dessuadores per donar suport i reconèixer el treball d'aquests nois. Just ara comencen el seu tour pel país i us recomanem que no et perdis la seva més que interessant espectacle!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!