Blaze Out + Döria - 28/02/2014 Music Hall (Bcn)
El 28 de febrer vam assistir a la presentació en viu de "Golpea Otra Vez" segon treball de llarga durada de Döria els quals es van presentar acompanyats pel que sempre són una aposta segura pel que fa a directe es refereix: Blaze Out que recentment han publicat també el seu debut en forma de LP amb "Headshot".
En arribar, al carrer hi havia una cua considerable, com en les grans ocasions i això sempre és un bon presagi per al que es va a viure després dins de la sala. En baixar, lentament aquesta anava prenent un bon aspecte. Càmares i operadors ultimaven detalls, ja que Blaze Out anava a gravar la seva actuació. La gent anava baixant amb comptagotes, a causa del estricte control a què eren sotmesos per part de la sala, la Music Hall, sempre una garantia de bon so, encara que trobi a faltar un fossat per a l'ocasió.
Des del primer minut que Blaze Out va saltar a l'escenari una extensa legió de fans ho van donar tot i és que ja amb els primers acords de "Shining Blood", es va veure que la banda no venia a obrir i ja està. Anava a gaudir, a lliurar-se al màxim i demostrar als propis, que eren molts, i a estranys, que són una banda molt a tenir en compte.
Gerard, darrera de la seva guitarra demostrava que a part de com a guitarrista, ha fet un salt de qualitat més que important en la seva interpretació vocal, Carles, rera el baix, amb el so de "Behind the Bullet", a cops de dits, demostrava que era tota la banda la que havia crescut enormement i amb la bateria, Rafa, tornava a deixar clar que els nous ritmes de Blaze Out tenen un amo clar i contundent.
"Elixir", tema triat per la banda per presentar-lo en forma de vídeo com "Play Through", va ser molt corejat i el thrash-heavy que practiquen, amb molts cors tipus Hoolligan promouen aixecar el puny i acompanyar el crit com va fer la major part dels assistents, que a més coneixien prou bé els temes. Semblava que anava a ser difícil de superar una actuació tan entregada, coordinada i canyera!
"Six string's Crime" va deixar pas al videoclip i single de la banda "Red Silence" on Víctor, guitarra solista va donar curs a tot un repertori de posis, sols, riffs i salts conjuntats amb la resta del grup, convertint la Music Hall en una mena de temple del metall melòdic però molt contundent.
I va arribar un moment molt espectacular i és que la banda tenia preparat un medley molt especial per a l'ocasió. Van anar combinant així durant deu minuts pràcticament, fragments del que era una batalla d'Iron Maiden versus Metallica. Així "The Trooper" s'enfrontava a "Sad But True", i "Halloweed be thy name" o "Two minutes to midnight" combinaven amb "Enter Sadman" o "Master of Puppets". Un completíssim medley que repassava la carrera d'ambdues bandes en uns pocs minuts amb uns enllaços entre temes molt treballats. Una delícia per als més heavies del lloc i on cal remarcar l'adaptació de les veus que va fer en Gerard, esplendorós en la seva vertent de Bruce Dickinson!
I va baixar el teló amb la banda finalitzant la seva actuació amb "Sins" (lleig per part de la sala, ja que no van poder ni acomiadar-se del públic) i acabant els riffs finals. La gent estava exultant i gaudint molt amb l'actuació. Així doncs van demanar bisos que no van poder ser correspostos per falta de temps, encara que sempre és bo acabar deixant el pavelló ben amunt i a la gent amb ganes de més.
Així doncs darrera del teló es forjava un canvi de backline i l'aparició d'un nou joc de llums il·luminant els cartells de la banda i el que seria l'escenari on Döria es mostraria de nou davant els seus.
Ho van fer després de la introducció de torn amb el single d'aquest segon àlbum "Aún Recuerdo" i del qual han editat el videoclip de presentació. No va fer falta més que un parell d'acords perquè l'eufòria que havia estat vigent amb Blaze Out, es multipliqués i es transformés en molts casos en passió en aquest inici de directe.
També es va fer palès que la gent, malgrat els problemes de distribució pels quals la banda es va disculpar, es sabia els temes i que la febre Döria que va desencadenar Despertar, ha pujat algun grau veient l'aspecte de la sala i el seu ambient, superant pràcticament les 300 persones i totes entregades!
L'actuació, com és lògic, va anar de menys a més i la banda es va anar trobant cada vegada més còmoda i a gust sobre l'escenari. Així doncs, vam veure com amb postures coordinades de Lluís i Laura, donaven pas a sols per part de Víctor. Amb "Dos Caras" pujava encara una mica més la temperatura ambiental.
"Como uno Más" va ser, amb la introducció de Martí, un punt clau perquè la gent passés la resta de la nit com en un somni. Es notava en les cares i en les reaccions, que no importava el que passava fora, no importava la vida real i les misèries amb què ens obsequia diàriament, només importava gaudir del moment i evadir-se. Això era el que transmetien els catalans sobre l'escenari i calia aprofitar-ho!
El vocalista, que cada dia més mostra el seu carisma com frontman, va fer endevinar al públic quin era el tema que venia a continuació i no en va, la producció del videoclip de "Por si sirve de algo", va fer que el tema cobri una importància vital en la trajectòria de la banda, i no només va encertar el respectable la cançó, sinó que la va corejar sense dubtar malgrat la complicació de la seva lletra per a ser memoritzada.
Un altre de les novetats que la banda ens va ensenyar, demostrant un creixement en el seu directe, va ser la inclusió en els cors de Laura, al costat dels de Lluís i Víctor, millorant ostensiblement la interpretació. Així va sonar "Desdibujando Sueños", un dels temes més foscos i pel meu gust, del millor d'aquest "Golpea Otra Vez" que va donar pas a un descans per part de la banda per deixar pas al moment més emotiu de la nit: Martí sol a l'escenari.
Van sonar les primeres notes, samplejades, de "Sigo Aquí" i Martí, sol davant el perill, es va lluir. Possiblement, el moment més difícil per l'emotivitat, perquè no és fàcil camuflar un error amb el so tan net i per no estar acompanyat pels seus companys, va ser l'escollit per créixer i demostrar que no és un miratge. Les notes tristes de la malaltia descrita a la cançó, el sentiment amb què va ser interpretada i el públic gaudint, alguns amb llàgrimes tímides, altres amb llàgrimes de cocodril, van fer que s'eriçaren els pèls amb molta facilitat. La incursió de la resta de la banda per donar potència al final del tema van fer que ens sentíssim privilegiats de poder viure aquest moment. Realment molt gran.
Amb el llistó tan alt i el sentiment a flor de pell, era difícil veure com seguir amb el directe i ho van fer, amb la introducció inclosa amb "Pensavientos", un dels temes punters del disc debut i amb el contrast musical del qual proveníem, va fer embogir i saltar a tota la sala. Un altre tema de lletra complicada i un altre tema més corejat a l'uníson per tots!
"Guíame", tema dedicat als fans, va ser el que va prendre el relleu. Valgui destacar que va iniciar sense el tros a capella de Martí, però comprensiblement no es podia desdoblar a si mateix en tres línies de veu, així que vivim una nova versió de l'inici del tema i es va arribar així a "Buscando en el cielo", moment estrella, en què valgui remarcar un instant màgic i va ser un petó innocent però robat de Martí a Laura que va encendre a tot el públic.
La banda va tornar a retirar-se i no va ser a la recerca d' un bis. Esperem potser un moment de veu per aixecar al públic o un sol de guitarra però davant la sorpresa de tots, va ser Pep qui va sortir a donar-ho tot.
He assistit a diversos solos de bateria al llarg de la meva vida de grans com Mike Terrana o Dan Zimmerman, sols o amb música de fons, com va triar Pep amb una combinació de la Marxa Radetzky de Strauss lligat al Infernal Galop d'Offenbach, ambdós temes coneguts per tothom encara que no tinguis ni idea de música clàssica. Pep, dins les seves possibilitats, va posar ritmes de rock, de ska-reggae i percussió en general a les marxes i mai i quan dic mai vull dir mai, havia vist la gent saltar, ballar, cridar i embogir amb un sol de bateria. I és que la banda té alguna cosa especial amb la seva gent i amb el seu públic, una connexió diferent, és una cosa evident.
Va arribar un altre gran moment de la nit i va ser quan Víctor, el qual va estar molt expressiu tota l'actuació ja se'l veia somriure i gaudir contemplant la sala, va anunciar que volia que el proper vídeo de Döria contemplés l'ajuda i preparació de tots, gravant amb seus mòbils. Així doncs, i després d'unes bromes amb el públic van interpretar davant desenes de càmeres improvisades, "La Soga".
Anava arribant al final l'actuació i van completar el que era la presentació del seu treball amb "Bajo la Nieve" i una excel·lent "Sin Máscara", amb gran complicitat entre Martí, Lluís i Laura, gairebé sense errors en la interpretació per part de la banda i amb el que estava a punt d'arribar com a culminació en forma de gran festa: el repte que va llançar Martí a la gent de llançar-se després de presentar a la banda i sortejar com havien promès una guitarra Epiphone tipus LesPaul amb la qual va interpretar el següent tema sota les mans del guitarra masculí.
Finalment, com no podia ser d'altra manera es van acomiadar amb "Caperucita Feroz", amb una sensació de disbauxa total, ja que tothom sabia que no hi hauria més després de la qual es van acomiadar i es va deixar caure suaument Martí al públic qui li va propinar un passeig per la sala com si d'una barca es tractés sobre un llac.
Dues setmanes seguides assistint a concerts de bandes locals i amb gran ple a les sales i d'una capacitat considerable. La veritat és que igual que de vegades em queixo pel contrari, val la pena també remarcar que quan una banda penetra a la gent i crea fans, aquests responen sempre permetent viure nits tan màgiques com la del 28 de febrer, dia en què Döria va presentar a Barcelona el seu "Golpea Otra Vez" acompanyats per uns enèrgics Blaze Out i el seu "Headshot"!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!