Symphony X + Myrath + Melted Space - 07/03/2016 Sala Apolo (Bcn)
De la mà d'RocknRock s'inicia una de les gires més esperades d'aquest primer trimestre a nivell nacional i no era ni més ni menys que la protagonitzada per melted Space, Myrath i Symphony X.
Va començar amb terrible puntualitat el xou de melted Space, formació composta per super músics, liderada pel teclista Pierre Le Pape, que ha comptat amb sorprenents intèrprets per al llançament del seu treball "The Big Lie" i molts d'ells van acompanyar en el directe d'aquesta gira.
Ràpidament va començar "Terrible Fight" on ja vam veure que la part vocal anava a anar alternant protagonisme entre els quatre presents. Així el francès Guillaume Bideau va ser el primer a atacar als assistents que tot i ser dijous i hora, doncs encara no eren ni les 20 h, començaven a omplir la barcelonina sala Apolo.
Ràpids canvis al capdavant i així van fer aparició Lucie Blatrier, la guapíssima Clementine Delauney de Vision of Atlantis i el quart vocalista que no vaig saber distingir si es tractava de Michael Stanne de Dark Tranquility o si bé es tractava d'Kobi Farhi afaitat ... encara que em m'inclino pel primer sense descartar una tercera opció ...
Tots dos vocalistes masculins van interpretar veus netes i guturals deixant-me sorprès per la versatilitat vocal i els excel·lents jocs de veus en temes com "Titània" o "Hopeless Crime".
A la guitarra Adrian Martinot es bastava perquè el públic entrés en calor i esperant ja el torn de Myrath, banda revelació, almenys per les meves orelles que acaben de sorprendre el món amb la publicació del videoclip del tema "Believer" pertanyent al seu últim i tercer treball anomenat Legacy.
La banda francesa d'origen tunisià ha sabut escalar fins als primers llocs de l'escena mundial posant el cop de gràcia com a teloners de Symphony X.
Tenien una ocasió d'or per assentar el seu èxit i no la van desaprofitar. Un cop més amb el timming tan just com exquisida puntualitat anglesa mostraven, van saltar a escena disposats a menjar-se al públic cosa que metafòricament van fer a la perfecció.
"Storm of Lies", tema que tanca el seu recent nou treball, obria el que anava a ser una descàrrega tan breu com intensa i potent. Zaher Zorgatti, el vocalista de llis pelazo, anava abillat a la perfecció per sumar espectacle al xou de la seva banda que anava in crescendo.
La guitarra encara que amb una posada en escena més sòbria de Malek Ben Arbia resplendia a la sala amb sobrada tècnica i exquisits sols. Els teclats de Elyès prenien protagonisme amb la seva melodia a l'hora de sonar el seu últim gran èxit "Believer". Enorme tema i enorme la resposta del respectable corejant a pulmó!
Van voler també donar una vista enrere amb "Wide Shut" del seu anterior Tals of the Sands amb una base rítmica potentíssima de la mà d'Anis Jouini i Morgan Bethet.
Interacció perfecta, un escenari reduït, doncs ja estava muntat darrere del que anava a ser el dels americans i una sincronització perfecta entre la banda.
Finalment després del seu tema "Nobody 's Lives" van tancar amb el seu anterior "èxit" "Merciless Times" de l'àlbum del 2011, on demostren que mai han oblidat els seus orígens.
I seguint la tònica de la nit, rapidíssim canvi de backline o més aviat retirada de l'usat fins al moment i arribada dels astres de la nit qui compleixen actualment 20 anys en l'escena i per als que sembla que el temps no passa.
Sonava "Overture" del seu últim treball que presentaven, "Underworld", i sortida a escena apoteòsica dels membres pràcticament originals a ritme de "Nevermore", single de l'àlbum.
Una primera part de concert més canyera i més dura amb pràcticament tots els temes del seu últim disc ( "Undeworld", "Kiss of Fire", "Without You", "Charon", "To Hell and Back", "Run With the Devil ", ..., tots!) i una posada en escena espectacular. Sir Russel Allen fa el que li dóna la real gana amb les seves cordes vocals, amunt, avall, esquinçat, nítid, greu, agut ... no importa! A més el gegant americà es menja l'escenari amb la seva sola presència que en aquesta primera part, va fer lluint unes ulleres de sol al més pur estil italià. Espectacular!
Què dir d'aquests músics? Un a un són màquines i llegenda viva del metall. Les guitarres del mític Michael Romeo, un altre fera que fa el que li dóna la santíssima gana amb el seu instrument. Ho fa sonar com vol, esquinça riffs espectaculars, practica una velocitat endimoniada i es diverteix alhora que diverteix! Un mag!
No està sol, ja que la màgia ve acompanyada d'un baix virtuós a les mans de Michael Lepond i una bateria duríssima practicada pel carismàtic Jason Rullo.
"The Death of Balanç / Lacrymosa" va ser un dels pocs temes d'aquesta primera època en la que el teclat de Michael Pinella té un protagonisme més clar i on el progressiu es torna més intens alhora que més melòdic. Vaig gaudir personalment com un nan també amb "Out of the Ashes" i "Sea of Lies" de la seva obra mestra "The Divine Wings of Tragedy".
Els llums era bones, el so més que acceptable tot i haver començat massa fort i poc nítid i va arribar el moment de retirar-mínimament perquè el públic els aclamés i ells ho tornessin amb un parell de bisos.
"Set the World on Fire (The Lie of Lies)", tema estrella del seu anterior llançament "Paradise Lost" donava pas al que anava a ser l'ocàs del concert.
Valgui la pena dir, que tres bandes amb el cansament de tota la setmana, tenia el risc de hacérseme una mica llarg i he de dir que tot i tocar tot l'últim treball més algun tema més, es va fer molt, però que molt curt i vaig gaudir moltíssim amb una banda que està en plena forma.
Discurs final per donar pas al tema "Legend", donant les gràcies als assistents per haver omplert la sala en dijous i defensant el metall sobretot en viu, discurs al que sempre em un no només per a bandes de la talla d'Symphony X, amb els que vaig al·lucinar, sinó amb tantes altres de molt més baix talles però també gran talent, especialment a nivell nacional.
Doncs el que s'ha dit, espectacular "Legend" que va donar pas a un comiat emotiu de la banda agraint i miressis on miressis podies veure somriures a la cara de tots els assistents.
Tothom satisfet i no m'estranya doncs ser un gran concert dels que has de veure si o si i que aconsegueixin que repeteixis en la següent gira!
Les més llegides:
Suscríbete aquí!