Katana - Storms of War (2012)
 |
Power Metal
Listenable Records
2012
Temes
1. Reaper
2. Wrath of the Emerald Witch
3. Khubilai Khan
4. The Samurai Returns
5. City on the Edge of Forever
6. No Surrender
7. In the Land of the Sun
8. The Gambit
9. Modesty Blaise
10. The Wisdom of Emond’s Field
Formació
Veus: Johan Bernspång
Guitarra: Patrik Essén
Guitarra: Tobias Karlsson
Baix: Susanna Salminen
Bateria: Anders Persson
Crítica
Des de Suècia ens arriba aquest segon àlbum de power metall clàssic del de sempre, de la mà de Katana, de qui ja vam parlar del seu debut de llarga durada. Els suecs ens porten un metall que m'ha recordat molt a finals dels 90 amb una època daurada per a aquest gènere a Alemanya i més concretament m'han fet venir a la ment als extints Scanner. Per acabar de fer una presentació que ens situï a tots, sobre què estem parlant, valgui dir, que aquest power està adornat, amb molts riffs i frases musicals de clara influència d'Iron Maiden. Dit això i sabent ja de què parlem, podem anar ja a destacar el més interessant i destacat d'aquest disc, la portada blau, acurada, fa ja referència al nom del grup i amb una clara agressivitat que reflecteix aquest tempestes de guerra, obra de Dimitar Nikolov.
La veritat és que no podrem gaudir d'aquest disc fins el 16 de maig.
El disc obre amb The Reaper, un tema directe, ràpid, potent i on podem gaudir com destacat, de la veu clàssica, aguda i esquinçada de Johan Bemspäng i d'un ritme molt ràpid, marcat pel doble bombo d'Anders Person i el baix Susana Salminen, presència femenina, per sort, cada vegada més habitual.
El so és excel lent, producte d'haver estat gravat en els Sonic Train suecs del conegut Andy Laroque.
Wrath of the Emerald Witch obre amb un treballat alternate pick, que dóna pas a unes bases guitarreres fortes, de les mans de Tobias Karlsson i de Patrick Essen. Destaquen una vegada més, però és que és així en tot el disc, la punyent veu que sembla no tenir límit de Johan i que li dóna canxa i deixa anar sense problemes.
El tercer tema, és de tall molt "Maidenesco", i és dels que és més difícil treure del cap, així a ritme guitarrer de "al galop", ens plantem sense voler, entonant Khubilai Khan i la ensaltación d'aquest estirp de fers guerrers asiàtics.
La tònica es repeteix pel que fa a la guerra, als clàssics lluitadors asiàtics i així The Samulari Returns, segueix amb la temàtica.
City on the edge of forever, segueix dansant al so del cavall clàssic, amb uns tocs nets que és completament impossible que no recordin Iron Maiden, aconseguint en ple S.XXI, uns talls a imatge i semblança de la millor època dels britànics .
Tema lent per per res balada és No Surrender, amb ritmes molt marcats. L'àlbum és molt homogeni i els temes segueixen tots una mateixa tònica. M'agradaria destacar, això si, Modesty Blaise, com un tema amb moltes frases i que no fa sinó posar de manifest aquestes influències de les que hem parlat ja, recordant a una altra banda més actual però que beu del mateix toll, com són Wizzard.
El disc tanca amb una marxa triomfal amb The Wisdom of Emond s Field, amb guitarres desdoblades fent les delícies emulant als clàssics, ja que com dic, és un disc semblant als de la millor època dels deixebles d'Eddie. Impossible que no agradi, si et van agradar les influències de les que hem parlat que destil · len, encara que certament només aporten un lleu toc de frescor i nova visió d'unes idees que ja no són originals, però que personalment no trobo antigues, tot i que les directrius actuals ens estan portant per un altre camí, amb afinacions més greus, teclats, ...
Un disc clàssic de factura actual aquest Storms of War de Katana!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!