Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Heroica

Symphonic Power Metal
On Fire
2024

Temes

1. Obertura 1895
2. El momento y la eternidad
3. Volver
4. La muerte de un poeta
5. Aquello que importa
6. Heroica
7. Historia
8. La mitad del cielo
9. Hannibal ad Portas
10. Que el amor, la vida y la muerte así te encuentren
11. Si este mundo ya no es nuestro

Formació

Guitarres: F. Javier Nula
Guitarres: Enrique Mompó
Baix: Alejandro Penella
Veus: Jose Vicente Broseta
Teclats: Nacho Sánchez Soler
--
Bateria: Adrián Perales

Els valencians Opera Magna estan tornats després de cinc anys amb noves cançons plenes d'epicitat, velocitat i sobretot d'un gust exquisit i magistral. Després de la lloada trilogia en EP, en què van demostrar el seu major potencial a l'hora de crear himnes, i amb una maduresa més que palpable, una cosa que corria (o no) en contra, doncs difícil seria de superar aquesta tasca que van fer en “Del amor y otros demonios”, ens porten nou material que no es queda curt, amb elements marca de casa i amb altres sorprenentment menys explotats.

I és que, estimats lectors, estem davant d'una de les bandes més importants en el gènere del Power Metal simfònic d'Espanya i que s'han obert camí a Amèrica Llatina. Pel que fa a la formació que ha gravat el disc, cal esmentar que, després de la sortida d'Adrián Romero als pegats, el que s'ha encarregat de les ràfegues de bombos i altres tecnicismes, ha estat Adrián Perales (In Mute, Bloodhunter). .), la resta de la formació afortunadament es manté igual. Tant Javier Nula, tot un talent a la guitarra amb els seus solos impossibles, el carisma d'Enrique Mompó a l'altra guitarra (composició, producció, arranjaments..), Alejandro Penella amb el seu virtuosisme al baix així com el “Michael Pinella” als teclats, Nacho Sánchez, ia la veu que impregna més de màgia a les composicions, no és cap altre que José Vicente Broseta amb el seu registre peculiar i els aguts estratosfèrics que amb la seva gràcia imprimeix un treball solemne en aquest disc (com si fos això novetat ..).

Publicat en 1 de març sota el segell On Fire Records, amb una durada de 43 minuts, onze talls i amb portada magistral de Fernando Nanderas, aquesta obra ens dóna una producció exquisida on es nota una cura especial (molt més del que és habitual) en els detalls, sobretot als orquestrals i amb una bateria potent que dóna més cos a les composicions.

El disc comença amb una intro orquestral titulada “Obertura 1895”, que ens presenta una part del que ens trobarem durant tota l'obra (aquesta vegada no és conceptual), és a dir, orquestracions cinematogràfiques (amb l'afegit de cors monjos gregorians) i l'aportació de la banda amb una bateria molt marcada i els riffs de guitarra acompanyant la música. Una intro ideal que ens convida a asseure'ns i escoltar atentament la resta del disc.

El final èpic de la intro ens submergeix al primer tall pròpiament dit titulat “El momento y la eternidad”. Una cançó 100% de power metall simfònic marca de la casa (encara que amb matisos), a doble bombo i una orquestració sublim. La ràfega del començament molt melòdica ens porta a una calma on el protagonista és José Broseta que està a un nivell excel·lent. La cançó navega entre tempos més pausats i la velocitat, sobretot a la tornada, molt melòdica i complexa. La part instrumental és de treure's el barret, on la velocitat de la guitarra de Javier Nula i els teclats de Nacho donen una lliçó que el virtuosisme i el bon fer no estan renyits. La cançó acaba de forma grandiloqüent. Pel que fa a les lletres, cosa que serà tònica del disc, no es poden llegir de res de forma literal, de manera que cadascú pot interpretar de manera diferent cada cançó. I amb aquest primer tema, ens podem adonar que són Opera Magna, però amb un so molt més madur sense que perdin la identitat.

"Volver", que va ser una de les cançons de presentació del disc, ens sorprèn per la seva novetat en l'estil del grup, encara que indiscutiblement sona a ells. Una cançó amb aires folkies, que comença amb una melodia de Josep molt emotiva i explota amb el so d'una gaita i les orquestracions pertinents. És un mig temps molt profund tant en la música com en la lletra que potser tracta sobre la causalitat dels esdeveniments i de tornar sempre a casa, i per això les circumstàncies de la vida no passen per coincidències, sinó per una concatenació de fets. És una cançó una mica diferent del que feien però que aporta una faceta nova que agradarà molt per l'emotivitat que desprèn.

El següent tall de nom “La muerte de un poeta”, va ser la primera cançó de presentació del disc que la majoria de la gent ja la coneixerà i que, per a un present, ja s'ha convertit en un clàssic, ja que conté tots els elements clàssics de la banda. Després d'una intro orquestral i un ritme pausat de guitarres i bateria amb uns cants folklors, ens porta a una potent cançó amb un riff molt marcat que acompanya la bateria. El dramatisme que plasma Broseta a la cançó és de càtedra, així com la mateixa cançó donant més importància al missatge dedicada especialment a Federico García Lorca. La tornada és molt enganxosa a doble bombo, ideal per als concerts per cantar a ple pulmó i que de segur es convertirà en una de les favorites del disc, encara que el nivell de totes les cançons és molt alt.

Amb més ganes de sorprendre, els Magns ens sorprenen amb una versió d'Ennio Morricone la que han fet seva. Es tracta d'una adaptació al tema original molt emotiva i profunda, on el principal protagonista és José Broseta amb una interpretació supèrbia que eriça els pèls i és que “Allò que importa” és una cançó que aporta una mica de calma al disc i que fa molt més agradable lescolta del disc complet. Potser en directe quedaria ideal per a un moment de relax i per cantar.

Li toca el torn al títol homònim del disc, una altra joia més i un dels punts àlgids de tot el plàstic (reiter que en general tots els temes són d'una qualitat excel·lent) potser perquè pot recordar l'estil més habitual del grup. El tema comença amb una orquestra misteriosa que desencadena en una melodia més feliç, molt cinematogràfica que a mi, personalment, em recorda les cançons més felices del grup “Épica” (i és que les similituds entre les dues bandes en determinats aspectes és més que notable). Estem davant una cançó molt cridanera que ens transmet grandiloqüència a un ritme entretallat molt marcat i de nou amb un Broseta en estat de gràcia. Pel que fa a la tornada podríem dir que és un dels més èpics que han escrit i al costat de la lletra, fa justícia a la terra on vivim. Dit d'una altra manera, el títol de la cançó fa justícia al que escoltarem i de segur es tornarà en una de les favorites, no només del disc sinó de tota la seva discografia.

I de nou ens topem davant una altra sorpresa més i la cançó més folkie de tot el disc, que ens pot recordar a les millors cançons en els nous temps de “Nightwish”. “Historia” no és res més que excel·lent alhora que sorprenent, tant és així que segur es convertirà en un clàssic del grup indispensable en els seus directes i que, per cert, va ser també tema de presentació. Tant aquestes melodies folks, com la tornada enganxosa, fan d'aquest tema una cosa molt a destacar.

Un tema que pot servir d'interludi per la seva curta durada (1´41 min) a forma de “nana” de nom “La mitad del cielo”, amb una interpretació de Broseta (una altra vegada) que enamora, plasmant una delicadesa i emotivitat fora del comú. Tot plegat ens dóna un breu respir per al següent tema titulat “Hannibal ad portas” (expressió sinònim de tragèdia i derrota) que sí que podríem dir és més marca de la casa, encara que de nou, amb matisos, ja que la teatralitat que reflecteix tant en la interpretació musical com en especial la de Broseta, converteixen aquest tema en una composició a allò “Tim Burton” (com van fer al seu dia amb la cançó de Malson abans de Nadal) i que acompanya perfectament a la lletra, tan dramàtica com a cinematogràfica. La lluita entre teclat i guitarra, encara que breu, aporten a la cançó més dramatisme i, un altre punt clau en el conjunt del disc.

La recta final del disc ens presenta dos temes totalment antagònics entre ells, però no per això intel·ligentment elegits per donar el colofó a tal semblant treball. El primer titulat “Que el amor, la vida y la muerte así te encuentren” (títol llarg i inusual) és el tema més power metal·ler del plàstic que segur serà el favorit dels fans que van començar a escoltar el grup als seus inicis. Estem davant d'un tema purament veloç, al millor estil Helloween amb l'al·licient de les orquestracions, que conté tots els ingredients per fer d'aquest tema un dels millors temes power de tota la seva carrera, ja que tant les melodies de les guitarres com la velocitat a la bateria i, sobretot, la seva tornada feliç, molt enganxosa, així ho testifiquen. Molta atenció a la part instrumental de nou amb la batalla entre guitarra i teclats de vertigen, que ens demostren el gust que tenen a l'hora de compondre parts ràpides que són molt melòdiques i progressives. Un tema de deu i de nou, un altre punt àlgid al disc.

I per acabar, una cançó netament orquestral molt profunda titulada “Si este mundo ya no es nuestro” on l'orquestra, el teclat i la veu de Broseta són protagonistes. Ens transmet emotivitat i èpica alhora que eriça la pell. Considero que és un bon tema per finalitzar aquest viatge entre temes potents i altres de més tranquils que aporta la cirereta al pastís amb un tancament “Heroic”.

Per concloure, podem assegurar que estem davant l'obra més madura i sorprenent dels valencians, entre altres motius perquè potser ens esperàvem un tema de llarga durada però que, per altra banda, ens han volgut oferir alguna cosa fora del comú que es fa curt, per la qual cosa et deixa amb ganes de més i de donar una altra vegada al play. I per tots aquests motius crec que he de donar al disc un 9,5 i afegir que és possible que aquest disc els faci pujar un esglaó més, demostrant que no han arribat al límit a nivell compositiu. Un disc totalment aconsellable i grandiloqüent que potser porta nous fans a la banda.

AlSmith
04/04/2024

Arxiu de
novetats