Metalite - Expedition One (2024)
 |
Power / Progressive / Heavy Metal
AFM Records
2024
Temes
1. Expedition One
2. Aurora
3. CtrlAltDel
4. Cyberdome
5. Blazing Skies
6. Outer Worlds
7. New Generation
8. In My Dreams
9. Disciples Of The Stars
10. Free
11. Legendary
12. Paradise
13. Sanctum Of Life
14. Utopía
15. Take My Hand
16. Hurricane
Formació
Veu: Erica Ohlsson
Guitarra: Edwin Premberg
Guitarra: Robert Örnesved
Baix: Robert Majd
Bateria: Lea Larsson
Crítica
Al vast panorama del metall europeu, Metalite sorgeix com un far que il·lumina la foscor sonora. Formats a Estocolm el 2015, el quintet ha evolucionat al llarg dels anys, consolidant-se amb el seu quart àlbum, "Expedition One" (2024), com una força indomable a l'escena internacional. Erica Ohlsson (veu), Edwin Premberg i Robert Örnesved (guitarres), Lea Larsson (bateria) i Robert Majd (baix) mantenen el compromís amb un metall electritzant, fusionant l'agressivitat característica de Suècia amb elements electrònics avantguardistes.
La dècada de 1990 va deixar una marca indeleble a la història del metall europeu. Bandes icòniques com In Flames, Nightwish i Stratovarius van definir un so que ressonaria a través dels anys. Metalite, conscient d'aquesta herència, infon la seva música amb la passió i la innovació que van definir aquell període daurat. "Expedition One" ret homenatge a aquests pilars mentre forja el seu propi camí al metall modern.
L'àlbum ho obre la cançó que dóna títol a l'àlbum, i des d'aquest moment som conscients que estem davant d'un gran àlbum. Expedition One és una cançó ràpida, plena d'harmonia i tornades enganxoses, amb tota la marca d'un so propi i ple d'identitat. Unes guitarres esmolades, i una base rítmica intensa ens enganxa des del primer moment. El segueix Aurora, una cançó on la base electrònica és la gran protagonista d'aquest tema. Una cançó que dóna una nova visió al Metall Moderno. La veu d'Erica Ohlsson al llarg d'aquesta cançó és espectacular. Una forntwoman de primer nivell portant les regnes duna banda en ple procés de projecció musical. "CtrlAltDel" és el tercer tall d'aquest àlbum. Aquesta cançó destaca per la seva coherència, mantenint la rapidesa, les melodies contagioses i la versatilitat vocal que caracteritzen Metalite. Espectacular.
Arribem al quart tall d'aquest disc, i amb ell escoltem l'agressivitat de Cyberdome. Amb una introducció atmosfèrica i molt futurista, Metalite trepitja l'accelerador sense cap mena de compassió a través d'una melodia molt cuidada. Un cop més, la veu d'Erica Ohlsson és la mostra més característica d'una banda que està disposada a donar-ho tot. Després d'això, arribem a l'experimentació de Blazing Skies, tema que ens revela a una banda còmoda en el seu so, però disposada a explorar noves dimensions, capturant l'essència mateixa del metall suec.
"Outer Worlds" és el sisè tall del disc. Moment per a una base rítmica crua i una atmosfera fosca. Una cançó que contrasta amb allò que hem escoltat fins ara. De tempo cuidat i pausat, la banda ens mostra una altra de les moltes facetes amb què ens sorprèn cançó rere cançó. El segueix New Generation, tema que desafia les expectatives en centrar-se més en la veu i reduir la ferocitat de les guitarres, mostrant una maduresa artística que va més enllà dels límits del metall convencional.
"In My Dreams" és el vuitè tall d'aquest disc. Moment que s'erigeix com un oasi emocional, destacant la capacitat de la banda per transmetre sensacions més enllà de la fúria instrumental. Una cançó càlida que arreplega tota l'emotivitat que la banda és capaç de transmetre. Una cançó molt intensa, plena de matisos i de color. No és la cançó més enèrgica del disc, però és capaç de traslladar-nos totes les dimensions que aquesta banda és capaç de traslladar. Amb "Disciples Of The Stars" i "Free" recuperen la potència característica, jugant amb la intensitat i la percussió enèrgica, demostrant com cal fer un tema de metall Modern de gran octanatge.
"Legendary" introdueix més sintetitzadors a la melodia, proporcionant una altra dosi addictiva. Una cançó divertida i alegre que no prescindeix dels blast beats en cap moment. Una d?aquelles cançons que són clares hereves del so europeu de la dècada dels 90. El segueix "Paradise", una d?aquelles cançons que no m?ha acabat d?encaixar. Massa electrònica, massa veus processades... no m'ha acabat d'encaixar.
Amb "Sanctum Of Life" la banda explora facetes melòdiques, subratllant la versatilitat compositiva i recordant la importància de no encasellar una banda en un sol gènere, cosa que Metalite fa molt bé. A "Utopia" la banda construeix un interludi instrumental, ressaltant hàbils solos de guitarra i recordant la complexitat tècnica que distingeix el metall europeu. Un tema que a mode de passatge ens introdueix en allò que serà la conclusió d'aquest treball de gran qualitat.
"Take My Hand" és un altre d'aquells moments on, al meu entendre, s'abusa excessivament d'un so processat. No és una mala cançó, gens. Una cançó enganxosa, plena de melodia i amb una instrumentació de luxe. Però jo li hauria baixat una mica l'electrònica. "Hurricane" tanca l'àlbum amb explosions d'energia, consolidant l'experiència auditiva com un viatge complet, des de la calma melòdica fins a la tempesta de riffs. El millor fermall final que podia tenir aquest àlbum, sens dubte.
En un context saturat de nostàlgia, la vitalitat de Metalite reforça la importància de recolzar bandes en actiu. L'escena musical evoluciona constantment, i les bandes contemporànies no només reten homenatge als mestres del passat, sinó que també donen forma al futur del metall. "Expedition One" no només és un àlbum; és un recordatori eloqüent que el metall viu i respira al present, amb Metalite liderant la càrrega cap a noves fronteres sonores.
"Expedition One" consolida Metalite com una força ascendent a l'escena. Evitant ser simplement una altra banda més en el seu gènere, mantenen una identitat pròpia. Tot i que no reinventen el metall, revitalitzen el panorama musical amb un àlbum ple de qualitat, energia i una fusió única de metall i elements electrònics. El seu desig de conquerir escenaris es reflecteix clarament en aquest testimoni explosiu de la seva destresa musical. La banda no només ha arribat; són aquí per quedar-se, marcant una fita en el seu viatge sonor i deixant una empremta indeleble al metall suec. L'experiència auditiva de “Expedition One” és un viatge emocionant, una odissea que redefineix els límits del metall modern i electrificat. Escoltar Metalite no és només un acte de delit; és un compromís amb la vitalitat del metall en constant evolució.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!