4th Dimension - Dispelling the Veil of Illusions (2014)
 |
Progressive Power Metal
Power Prog Records
2014
Temes
1. Veil 3102 01:47
2. A Circle in the Ice 04:01
3. Kingdom of Thyne Illusions 03:42
4. Quantum Leap 03:31
5. ExtraWorld 04:47
6. White Logic 04:53
7. Memoirs of the Abyss 04:22
8. The Watchtower (A Dream of Chivalry….) 03:55
9. Dissonant Hearts 04:48
10. Away 04:06
Formació
Veu: Andrea Bicego
Guitarra: Michele Segafredo
Teclats: Talete Fusaro
Baix: Stefano Pinaroli
Bateria: Massimiliano Forte
Crítica
Banda Italiana de power simfònic... amb aquesta entrada alguns estaran desitjosos de saber qui són i altres ja hauran començat a córrer escapant com si l'infern sencer els fos darrere.
Estem davant d'un estil i un país que va posar en escac al món sencer amb bandes de la talla de Labyrinth, Secret Sphere, Domine, Vision Divine, Drakkar i mil i una més... i si, Rhapsody ( amb i sense Fire ). Van aparèixer tantes bandes que van eclipsar amb l'ajuda de la resta de països europeus especialment Alemanya l'escena del metall i tots, fins els amants del gènere, acabem una mica cansats i necessitàvem un respir. Un cop respirats i airejats, la bretxa continua oberta i ara que els grans estan flaquejant és moment que noves bandes entrin al relleu. Això té un nom i es diu evolució.
4th Dimension tornen a la càrrega després del seu primer treball en 2011 " The White Path To Rebirth " del qual mai he tingut coneixement, aquest cop per contra la seva recent estrenat segon disc " " Dispelling The Veil Of Illusions " sí que ha arribat a les meves orelles i ha estat llançat a través del segell alemany Power Prog Records.
Es tracta d'un power metall de tall simfònic en què els teclats tenen una gran importància, com en bandes com Secret Sphere, jugant amb detalls electrònics i com no, també com a base sobre la qual posar els seus riffs de guitarra com bé feien Stratovarius. Power melòdic amb detalls tècnics i bones línies vocals. Res melodies èpiques i grandiloqüents, 4th Dimension han trobat un bon equilibri entre velocitat, detalls progressius i melodia.
Les veus tampoc segueixen la tònica d'aguts típica de les terres italianes, mantenint-se dins dels tons mitjà alts no s'endinsa en els tempestuosos aguts extrems.
Després de la intro de rigor el disc s'obre amb " A Circle In The Ice ", tema power que serveix de presentació de l'estil de la banda, un teclat molt present, no només quedant relegat a tasques de matalàs, res més lluny de la proposta de 4th Dimension, on és una peça clau per treure aquest so simfònic alternant-se amb els riffs de guitarra. Un tema enganxós amb una tornada que entra a la primera deixant un bon sabor de boca, la cosa comença amb magnificència.
El següent tema, " Kingdom Of Thyne Illusions ", arrenca com si d' Amaranthe o Labyrinth es tractés, fregant l'electrònic gairebé. Ràpid i contundent amb unes línies vocals genials... i amb aquests teclats omnipresents... els més puritans veuran un excés en això. El resultat em convenç i no està de més gaudir dels solos alternats entre guitarra i teclats.
Amb el tercer tall " Quantum Leap " 4th Dimension signen una bona arrencada... tres temes, tres dels bons, que al cap ia la fi és la diferència entre un bon disc i un de sol correcte i és la quantitat de temes amb enganxada que conté el disc. I aquí ja anem pel tercer consecutiu. Amb aires espacials i una mica més èpics que la resta del disc i amb una tornada una mica més pausat aquest tall eleva els punys entre riffs enèrgics i teclats futuristes.
" ExtraWorld " és un dels talls més electrònics del disc, apoderant-se del 90% del tema sobre les guitarres. Aquests detalls em recorden els grecs Dol Ammad sense ser tan extremistes. La veritat és que si hagués escoltat aquest tema fa deu anys ho hagués posat un drap brut, però ara té el seu encant. Tempo ràpid i detalls molt happies.
Els temes segueixen caient, "White Logic " amb canvis de ritme i aires més progressius, " Memories Of The Abyss " és la balada del disc, mig acústica i molt lenta, un bon contrapunt amb la resta dels temes.
"The Watchtower " reprèn la velocitat, però no a preu fet, continguda amb parts més contundents i trencant aquest ritme ràpid amb canvis de ritme bastant radicals. " Dissonant Hearts " és un d els temes més comercials, que manté el tipus a la recta final del disc que culmina amb " Away " una altra balada que trenca amb tot el prèviament escoltat, un tema lent i acústic no sempre és un gran final, però millor aquí qu eno en mig del disc .
Els temps evolucionen i els teclats cada vegada són part més present en els grups de power metal i gairebé vitals si parlem de grups que tenen influències progressives, com és el cas de 4th Dimencion . Un bon treball de power progressiu amb abundant presència de teclats, convertint-se per moments en el centre d'atenció. Si et van agradar bandes com Labyrinth o Secret Sphere seran del teu gust.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!