DivineFire - Eye of the Storm (2011)
 |
Power Metal
Liljegren Records
2011
Temes
1. Time For Salvation 04:34
2. Hold On 04:00
3. Unchain My Soul 04:02
4. Bright Morning Star 04:44
5. To Love And Forgive 06:56
6. Even At My Lowest Point 04:18
7. Send Me Out 03:25
8. Masters And Slaves 03:57
9. The World's On Fire 04:15
10. Never Surrender 06:08
11. Masquerade 04:07
Formació
Veus: German Pascual
Veus: Christian Liljegren
Guitarra, bateria, teclats i programació: Jani Stefanovic
Crítica
Banda nòrdica, nascuda el 2004 arran de la col · laboració del finlandès Jani Stefanovic que s'encarrega de la bateria, guitarres, teclats i programació de l'orquestració i del vocalista suec Christian Liljegren.
Després de diversos discos on han hagut moltes col · laboracions de músics nòrdics, en aquest 2011 veu la llum aquest "Eye of the Storm", amb la incorporació a la banda de Germán Pascual - vocalista de l'extinta Narnia.
Com músics de sessió han intervingut Patrik Gardberg - guitarra i cors, Andreas Johansson - bateria i Anders Berlin - Teclats i cors
La banda es centra en un power metall simfònic, amb tocs molt foscos en el que als arranjaments orquestrals fa i agressius per la resta d'instruments, especialment bateria i guitarra. També ajuden veus guturals en determinats passatges. Se centra bàsicament en temàtica cristiana, d'ahi que s'escolti que és una banda de metall cristià, que sota el meu punt de vista, no defineix ni molt menys el seu so, que és en l'aspecte positiu, bastant infernal i tenebrós.
La banda la classificaria com una de les millors de l'escena actual en el seu gènere juntament amb els francesos Adagio.
El disc és molt bo, difícil tasca després de l'obra mestra que va suposar la publicació de "Hero" al 2005 i el seu successor "Into a New Dimension" al 2006.
No és un àlbum que entri a la primera, ni és fàcil de digerir, ja que està ben carregat d'arranjaments, que donen per sentir coses noves i matisos durantes moltes escoltes. Aquest fet s'agraeix, després de la quantitat de bandes que hi ha, que entren a la primera però ràpidament cansen.
El fet de comptar amb dos vocalistes "titulars", dóna molt joc, tot i no veus completament antagòniques. I aquest joc és augmentat amb les ajudes i tocs guturals mitjançant la veu de Toni Kaikkoneny i la veu femenina de Katja Stefanovic, sent així 4 els encarregats de les parts vocals.
Esmentar cançons com "Hold On", amb molt de ganxo i enganxada. No desmereixen menció especial ni molt menys, "Bright Morning Star", "Even at my Lowest Point" o la molt veloç "Send Em Out". M'agradaria recomanar també "The Worlds on Fire" com a representació de la velocitat, contundència i orquestració de la banda o "Masquerade" com virtuosisme general, i en especial de les guitarres.
Com a curiositat final, i per als que no coneguin a la banda, inclouen el tema "Never Surrender" original del seu primer disc Glory Thy Name, per a aquells que s'animin a més.
Insisteixo, no entra a la primera, però si li dónes l'oportunitat de diverses escoltes, t'enganxarà la banda en general.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!