Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

The Enigma Birth

Symphonic / Epic / Power Metal
Frontiers Music srl
2021

Temes

1. The Enigma Birth
2. I Just Collapse
3. Memories
4. Master of Hell
5. Beautiful Lie
6. Truth
7. Another Day
8. Beauty and War
9. Dreaming
10. The Fire and the Sinner
11. Time
12. Without Fear

Formació

Guitarra: Timo Tolkki
Baix: Andrea Arcangeli
Bateria: Marco Lazzarini
Teclat i orquestracions: Antonio Agate
Guitarres: Federico Maraucci
Guitarres: Aldo Lonobile
Veu: James LaBrie
Veu: Jake E
Veu: Marina La Torraca
Veu: Brittney Slayes
Veu: Raphael Mendes
Veu: Fabio Lione
Veu: Caterina Nix
Veu: Pellek

Timo Tolkki torna amb el seu projecte Avalo. Conegut de sobres per ser el guitarrista principal de la banda Stratovarius, demostra que el projecte sota el seu propi nom compta amb suficient consolidació i trajectòria perquè les expectatives posades en aquest quart lliurament siguin molt elevades. Sens dubte, les tres entregues anteriors ens portaven una proposta de gran qualitat de Power Metal Simfònic, un projecte de gran qualitat, que com no podia ser altrament, el virtuós guitarrista ha comptat amb un bon nombre de vocalistes convidats de talla internacional. Passant per James LaBrie, conegut per ser el vocalista de Dream Theater, o Fabio Lione vocalista d'Angra o Rhapsody, podem sumar grans músics de la talla de Federico Maraucci o Antonio Agate. Tot un desplegament de músics virtuosos de renom que demostren que encara queda Power Metall de qualitat per a estona.

El disc ho obre “The Enigma Birth” cançó que dóna títol a l'àlbum. Una cançó enèrgica, caracteritzada per un tempo accelerat i el virtuosisme dels seus instrumentistes, cosa que s'anirà repetint al llarg del disc. El youtuber Pellek és l'encarregat de posar veu a aquest tema demostrant un gran domini vocal. El disc comença de la millor manera possible. El solo de guitarra, que ens recorda de manera inevitable a l'etapa de Timo Tolkki a Stratorvarius, és tècnicament perfecte. El segueix “I Just Collapse” un mig temps, on Caterina Nix, coneguda pel seu pas per la banda Chaos Magic, posa les veus a un tema més pausat i d'estructura més propera al Hard Rock que al Power Metal Simfònic que caracteritza el finlandès . El tercer tall de l'àlbum es titula “Memories”, un altre mig temps cantat, novament, per Caterina Nix, i acompanyada per Brittney Slayes, de la banda Unleash the Archers. Una cançó més atmosfèrica, on Timo Tolkki aprofita per demostrar la seva capacitat com a guitarrista.

Amb Master of Hell arribem al quart tema d'aquest àlbum, i tornem a escoltar el so del Power Metal Simfònic que tant caracteritza el llegat musical de Tolkki. Velocitat i tècnica en un tema de so clàssic on Raphael Mendes, de la banda Icon of Sin, ens regala una de les millors tornades de tot l'àlbum. Una cançó enganxosa plena de grans harmonies. Del millor del disc. Després vam arribar a “Beautiful Lie”, un dels plats forts del disc. En aquest tema, l'encarregat de posar la veu no és cap altre que James LaBrie, vocalista de Dream Theater, per als despistats. Una cançó enganxosa, amb estructura sòlida i so enèrgic. LeBrie es troba en perfecte estat de forma, i ho demostra a cada estrofa d'aquesta cançó. Cal posar en valor el paper d'Antonio Agate als teclats. Un músic de gran trajectòria capaç de posar el millor de si a cada compàs.
El sisè tall de l'àlbum es titula Truth. Un altre cop un tall enganxós, de so enèrgic i hipnòtic que pren força escolta després d'escolta. Una cançó accelerada que ens recorda als primers temps de Stratovarius. Tot un regal per a aquells que seguim la trajectòria de la banda durant els seus anys daurats. Després, arriba la balada de rigor. Another Day ens fa baixar el tempo de les cançons per presentar-nos un dels moments més intensos i passionals de l'àlbum. L'encarregada de posar la veu a aquest tema és Marina La Torraca, de Phantom Elite. Una cançó perfecta, harmonies cuidades, i unes melodies enganxoses. Una veu càlida i un sol de guitarra de perfecta execució. No podem demanar gaire més.

Amb Beauty and War arribem al vuitè tall de l'àlbum, moment on escoltem el gran treball del vocalista Raphael Mendes. De nou, la tornada enganxosa defineix el mestratge de Timo Tolkki per compondre grans himnes del Power Metall. És cert que no és del millor del disc, però no és un tema de mala qualitat. Potser és una cançó que no arriba al nivell de la resta, però no desmereix en cap aspecte. El segueix “Dreaming”, on Fabio Lione fa que tornis a recuperar l'atenció, si és que en algun moment l'havies perdut. De nou els passatges i les estructures simfòniques tornen a omplir d'èpica cada segon un tema de gran qualitat.

El desè tall d'aquest treball és la balada The Fire and the Sinner, una altra cançó plena de matisos i textures, cantada per Jake E. de la banda Amaranthe i per Brittney Slayes. Una cançó emotiva i de perfecta execució. A “Time” Timo Tolkki torna a recuperar la vella fórmula del Power Metal Europeu. De manera totalment fresca i dinàmica escoltem una cançó que arreplega el millor del gènere. Amb “Without Fear” tanquem aquest gran àlbum. Una cançó que mostra el que millor sap fer Timo Tolkki. Power Metal Simfònic de gran qualitat. Tècnica i qualitat a cadascuna de les composicions a través d'una gran producció ens demostren que encara queda Tolkki per a estona.

Timo Tolkki's Avalon ens porta amb The Enigma Birth un àlbum de gran qualitat idoni per als amants del Power Metall. Un disc complex i ple d actitud que ens fa recordar el millor del gènere de la mà d un dels seus grans impulsors, sense caure en aspectes nostàlgics. Un disc molt recomanable.

ZorroLoko
15/12/2021

Arxiu de
novetats