Epica - The Holographic Principle (2016)
 |
Symphonic / Melodic Metal
Nuclear Blast
2016
Temes
1. Eidola
2. Edge of the Blade
3. A Phantasmic Parade
4. Universal Death Squad
5. Divide and Conquer
6. Beyond the Matrix
7. Once Upon a Nightmare
8. The Cosmic Algorithm
9. Ascension - Dream State Armageddon
10. Dancing in a Hurricane
11. Tear Down Your Walls
12. The Holographic Principle - A Profound Understanding of Reality
Formació
Veus: Simone Simons
Guturals: Mark Jansen
Guitarres, mandolina, balalaika, bouzouki i ukulele: Isaac Delahaye
Baix: Rob van der Loo
Teclats, Piano, glockenspiel, xilófon i tubular bells: Coen Janssen
Bateria: Ariën van Weesenbeek
Crítica
Sempre que ressenyo un nou disc d'Epica em passa el mateix, perquè és dels pocs grups que et transmeten diferents emocions i estats d'ànim en una mateixa cançó, i seguint sempre un mateix patró dins el camp del metall simfònic, aconsegueixen diferenciar-se i ser únics en aquesta branca tan trillada del metall per la seva abundància de bandes amb poca o cap identitat, per la qual cosa sempre és un repte intentar condensar en poques paraules el que em transmeten amb la seva música, però com sempre intento fer, donaré una detallada opinió de el que m'ha semblat aquest "The Holographic Principle" en les següents línies.
Després d'una futurista portada ens trobem amb dotze talls inclosa la seva intro que conformen el track list de la versió normal, però en el meu cas en disposar de l'edició digipack tinc altres cinc temes que són versions acústiques dels ja inclosos en la versió normal, per el que no comentaré res sobre ells.
"Eidola" és la coneguda intro present en totes les produccions d'aquesta gent, que com sempre és un bonic inici orquestral amb els cors i una veu de nen que dóna pas al primer tema reial.
"Edge Of The Blade" em sorprèn per la seva melodia alegre puntuada per la coral i on la veu de Simone brilla amb força explotant en una tornada realment enganxós i bonic, entra en un moment puntual la veu gutural de Mark donant força a un magnífic començament .
La següent a sonar es titula "A Phantasmic Parade" en la qual entra l'orquestra a full amb aires orientals per a una peça lluminosa i on la major atenció se l'emporta el magnífic cor a la part central, destacar també la canyera base rítmica en conjunció amb la fosca veu gutural de Mark donant un contrast entre llum i foscor que m'encanta i és típic en la música d'aquesta gent, com dic tremend el treball realitzat amb els cors.
"Universal Death Squad" va ser el seu primer single i videoclip, curiós que triïn un tema de més de sis minuts de durada com a primer avançament del disc, però també he de dir que no m'estranya, atès que és una peça en la qual es poden apreciar totes les característiques de la seva música: bellesa, força, una Simone que surt cantant, i per descomptat tot això unit a una tornada guanyador per la combinació dels vibrants cors i la bonica veu de la seva cantant, a la qual no li falta la part fosca encarnada en la veu gutural de Mark Jansen i un aconseguit sol, rubriquen un gran tema de metall simfònic amb alguns tocs progressius en la seva estructura.
Seguim l'escolta del plàstic amb "Divideix And Conquer" una altra peça que se'ns va als gairebé vuit minuts de durada i en la qual ens trobem un bell inici orquestral on destaquen els violins donant pas a uns monumentals cors ia la força metàl·lica de la seva base rítmica amb una gran pegada, alternança de la veu femenina / gutural que donen pas a una altra part central meravellosa i enganxosa al màxim, exemple clar de com compondre un tema perfecte dins el metall simfònic, preciosa.
Després d'escoltar diverses vegades el tall anterior, vam seguir el nostre viatge auditiu entrant en "Beyond The Matrix" i aquests hímnicos cors que donen pas a una altra composició sublim, on un dels millors tornades que he pogut escoltar en molt de temps em deixa literalment amb la boca oberta, i en la qual com ja comento, l'alternança de sentiments que et provoca la seva bella, preciosa, sublim, barreja de l'orquestra / coral amb el metall ens dóna moments que freguen l'orgasme sonor, i que estan a l'abast de molt pocs grups.
Amb la molt difícil missió d'igualar el ja escoltat, sona "Onze Upon A Nightmare" en què seguim per la senda de la bellesa, gràcies a una molt bonica part orquestral on els violins i el piano són de vital importància per a una excel·lent i poderosa balada, plena de sentiment i amb Simone cantant com els àngels, simplement genial quan s'uneixen els cors a la veu femenina en la seva part final, donant com a resultat una altra composició difícil d'oblidar.
"The Cosmic Algorithm" retorna la canya per a un tema ràpid i on com en tot l'escoltat la coral / orquestra resulta de gran importància en la composició, dotant de força i grandesa a un tall que es caracteritza per les seves abundants canvis de ritme on els tocs prog són presents en petites dosis al llarg de la seva durada, i en el qual la seva tornada torna a ser collonut.
La novena titulada "Ascension" és rítmica, ràpida, i en la qual es combinen tots els elements ja vistos: orquestra / coral, guitarres afilades i la combinació de la veu femenina / gutural masculina, donant com a resultat una peça de marcat caràcter èpic però en aquest cas bastant més fosca i dramàtica, com sempre la part central plena de cors en conjunció amb la preciosa veu de Simone, és fonamental per al futur de la composició.
"Dancing In A Hurricane" té aquests aires orientals típics de EPICA que envolten un altre tall dinàmic i on l'alternança entre les parts ràpides i metaleres amb les parts orquestrals es dóna al llarg de tota la peça, en la qual com sempre brilla amb força una tornada altament addictiu i amb ganxo en la qual els cors es mantenen més en segon pla excepte en alguns moments puntuals, com la veu gutural.
Entrem ja en la penúltima "Tear Down Your Walls" on el seu inici orquestral aviat dóna pas a la potència i feresa de les guitarres molt properes a parts al death melòdic per les seves harmonies a doble guitarra, i on la veu gutural de Mark té molta més presència, tremenda l'enganxada de la seva base rítmica que sosté la carcassa on s'assenta un altre tornada per emmarcar cantat pel cor / Simone.
I per tancar una altra grandíssim àlbum, podem gaudir del tema títol "The Holographic Principle" més d'onze minuts de glòria sonora que és un compendi de tot el que s'ha descrit en aquesta humil ressenya, els cors cantats en llatí donen peu al piano i els violins i on el treball i cura posada en la part coral / orquestral és de primera, sense oblidar-nos de la seva frontwoman que amb la seva veu dóna lluminositat a les parts més violentes i fosques dominades per la veu gutural, que es fonen per donar pas a una altra banda central que se't queda marcada a foc al cap, per no parlar dels múltiples canvis de ritme que arrodoneixen i posen punt i final a un altre meravellós llarga durada d'aquesta gent, que sense cap dubte estan al capdamunt dins del metall simfònic.
Quan setanta-dos minuts de música se't passen en un sospir i et deixen amb ganes de més, gràcies a una producció tremendament efectiva, que compta amb una orquestra i cors real insuflant vida a unes composicions en què cap baixa de l'excel·lent, és perquè al meu entendre estem davant un clar candidat a àlbum de l'any passat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!