Blaze Bayley - Circle of Stone (2024)
 |
Heavy Metal
Autoproducido
2024
Temes
1. Mind Reader
2. Tears in Rain
3. Rage
4. The Year Beyond This Year
5. Ghost in the Bottle
6. Broken Man
7. The Call of the Ancestors
8. Circle of Stone
9. Absence
10. A Day of Reckoning
11. The Path of the Righteous Man
12. Until We Meet Again
Formació
Veu: Blaze Bayley – Veu.
Guitarres: Chris Appleton
Guitarres: Luke Appleton
Baix: Karl Shramm
Bateria: Martin Mcnee
Crítica
Blaze Bayley és un lluitador. Va saltar a la fama cap al 1994, quan va reemplaçar Bruce Dickinson a IRON MAIDEN. Cinc anys va ser a la Doncella, anys en què va gravar dos discos i va fregar el cel amb la punta dels dits. Però va tornar Dickinson i va acabar el somni. Amb tot, Blaze Bayley s'havia fet un nom, pel bo i pel dolent, ja que molts fans encara menyspreen “The X-Factor” i “Virtual XI”. Com sempre, hi ha molt 'hate' i immobilisme en el nostre gènere: que si el primer cantant era millor, que si aquest guitarrista és l'original, que si la banda ja no és el que era als seus inicis… No ho sé, la veritat. L'únic que tinc clar és el que us deia més amunt, Bayley és un lluitador i ho ha demostrat amb escreix en aquests darrers 25 anys. Vam tenir l'oportunitat de veure'l fa poc a la gira aniversari dels esmentats discos de MAIDEN i ho vam veure pletòric, completament recuperat del seu infart i amb ganes de donar-ho tot, tant dins com fora de l'escenari.
Si ens centrem en allò que ens toca, la crítica d'aquest Circle of Stone, estem davant d'un disc, al meu parer, molt rodó. La dosi perfecta de heavy metall, amb aspiracions experimentals i amb la justa epicitat. És l'onzè treball del de Birmingham i el desè any de col·laboració amb la banda ABSOLVA, que el van telonejar a la gira abans esmentada i formen part d'aquest projecte en solitari de Blaze. “Circle of Stone” comença sense preàmbuls, sense intros ni històries. De cop i volta! Jo fins i tot vaig arribar a pensar, en fer la primera escolta a Spotify, que no havia començat per la primera cançó del disc. Mind Reader avança amb fúria, amb les guitarres dels germans Appleton, molt rotllo MAIDEN, guitarres doblegades, so vella escola i lletra motivadora al 100x100.
El tema següent Tears in Rain segueix amb aquesta fúria i intensitat del començament d'un bon àlbum. Un altre tema, com el seu predecessor, curtet. D'uns 3 minuts amb una feina excel·lent de Karl Schramm al baix, a més d'un altre fabulós sol de Chris Appleton. Rage ja és aigua d'un altre paner, aquí tenim un indici d'experimentació amb la intro de to fosc i el violí d'Anne Bakker. Blaze es llueix en aquest tema, presentant-nos diferents tints a la melodia vocal, passant de tons més greus i malenconiós a tons alts i esquinçadors. Novament una guitarra magistral de Chris. Com a element a destacar el tema de la cançó: la llegenda gal·lesa del gos Gelert.
Ja hem sobrepassat el primer meridià del disc i, per ara, el nivell és força alt. La següent cançó, “The Year Beyond This Year”, és un tema amb una bateria molt contundent, i molt guitarrer, on els Appleton es llueixen i, si és dels elegits, serà molt resultat en directe. A més, la tornada és enganxosa i encoratjadora. De nou, Blaze enarbora la bandera de la superació personal.
Ghost In The Bottle seria la cançó més MAIDEN d'aquest disc, amb McNee portant la batuta als pegats, unes guitarres superbes i un galop molt Doncella de Hierro. The Broken Man torna, de nou, a aquest costat més autobiogràfic de Bayley, joguina trencada d'aquesta indústria, que ha sabut refer-se a si mateix i aixecar-se on altres haurien caigut. És aquesta una cançó sense gaires arranjaments, podríem dir que simplona, però que es distingeix davant les altres per ser la que posseeix els millors registres vocals de Blaze. La cançó va caminant a poc a poc, sumant una melodia o una altra, fins a unir-se per complet amb un sol marca Appleton que unirà totes les harmonies en una. Fins aquí la primera cara del disc, per a aquells que ho hagin adquirit el vinil.
“Circle of Stone”, cançó homònima d'aquest àlbum, inicia aquesta segona part amb una trucada al passat de mans de les gaites de Vicky Kennerley, que en aquest “The Call Of The Ancestors”, ens presenta l'atmosfera èpica que sobrevola aquesta “ Circle of Stone”. Potser aquest tema, amb col·laboració de Niklas Stalvind, cantant de la banda sueca de metall WOLF, és el que presenta una major influència de la banda on Blaze Bayley es va donar a conèixer per al gran públic.
La següent, “Absence”, és, sens dubte, el tema més heavy de tot el disc: galop, melodies enganxoses i un baix contundent i present en tota la composició. “A Day Of Reckoning” torna a tenir la cultura cèltica com a protagonista. Novament tenim col·laboració del vocalista de WOLF i unes guitarres triomfants i plenes d'èpica que fan d'aquest tema un bon inici del desenllaç de l'àlbum. “The Path Of The Righteous Man” torna a ser un tema heavy, de vella escola, agressiu i contundent, que ens torna al disc en aquesta trajectòria final. “Until We Meet Again” és el colofó, el colofó final a aquest discàs. Aquí Blaze Bayley comparteix les línies de veu amb Tammy-Rae Bois i tornem a comptar amb el violí de Anne Bakker.
Amb aquest nou treball de Blaze Bayley estem davant d'una molt bona continuació del seu disc anterior, que tan bones crítiques havia recollit, i davant d'un disc que és la superació feta obra d'art. No és MAIDEN, no és el nou de Dickinson, és BLAZE BAYLEY en estat pur, genuí heavy metall fet des del cor. Què més es pot demanar?
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!