Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Dark Riveries

Symphonic / Melodic Death Metal
7hard
2013

Temes

1. Dark Reveries 01:58
2. Taken by the Storm 05:26
3. Scepter of the Serpent 05:36
4. Spellbound by a Nightmare 05:09
5. Dark Lights 05:03
6. Beastly Hybris 05:23
7. Lake Gloom 06:32
8. The Distant Shore 05:13
9. Frost Reflection 04:31
10. Opus Aeternus 11:27

Formació

Veus, baix: Martin Simon
Guitarra, veus: Karsten Simon
Guitarra: Julian Schenke
Teclats, orquestaciones: Jan Hein
Bateria: Fabien Chmiel

Si et submergeixes en el món del metall underground trobes moltes bandes que tenint un molt bon nivell tècnic i compositiu passen desapercebudes a la majoria del públic. Fa no massa, el 2012, Kambrium va llançar Shadowpath, un disc que em va cridar gratament l'atenció per una barreja de power metall amb tints simfònics i èpics barrejats amb guturals. Death melòdic decantat cap al power però amb les seves dosis de ràbia i foscor.

Doncs ara ens presenten el seu segon treball, Dark Riveries, lògicament davant un bon debut i volia poder escoltar el material nou i la veritat és que no han decebut. Aquest nou lliurament torna a estar carregada d'aquesta grandesa compositiva que va tenir el seu predecessor. La força i intensitat del power travessant passatges foscos i malenconiosos amb una gran dosi d'èpica acompanyats pels grunyits de Martin Simon sense deixar de banda aquestes pinzellades brutes de death que aconsegueixen plantejar l'oient power si els guturals són necessaris i al death si cal aquest ritme galopant.

Doncs sí, senyors, cal que hi hagi bandes així, que aconsegueixen unir dues vessants tan diferenciades del metall. El Power té aquesta energia i grandesa que cap altre estil té, igual que la cruesa i brutalitat del death, units et submergeixen en una espiral de sensacions auditives més ampli. Tornem al tema de sempre, cal ampliar horitzons.

Després de la intro que porta el nom del disc apareix un dels grans temes del Dark Riveries, " Taken By The Storm " que arrenca amb un riff al més pur estil power, amb uns teclats devastadors, em donen aquesta sensació al Terminator 2, amb aquesta banda sonora tan... catastrofista. Arriben els versos i les veus guturals t'arrenquen dels teclats sobre un ritme galopant. I arriba el pont amb veus netes, contrapunt perfecte per caure en la tornada més canyer, amb una base rítmica que demana el seu moment arrasant al costat dels teclats teu cap. Si em preguntava com seria el nou treball de Kambrium, aquest dubte ia la resolen en el primer assalt. Tremendo. Però mantenir aquest nivell, no és fàcil.

No vull anar tema a tema però el segon torna a demanar a crits ser esmentat. " Scepter Of The Serpent " amb un inici a mig temps molt èpic, ens deslliga un inici dels més Death, brutalitat en estat pur per tornar a caure en uns riffs melòdics molt addictius, la balança entre power i death segueix trontollant d'un costat a un altre contínuament. I ces en tota la cara quan et topes amb un canvi simfònic fosc, gairebé black que et descol • loca donant-li al tema un canvi sinistre. De nou els teclats omplen l'escena amb ritmes èpics amb una bateria aclaparadora.

" Spellbound By A Nightmare " més melòdica i enganxosa, amb uns teclats que se't fiquen al cap i que et donen ganes d'aixecar la mà i rematar de cap. Però ull... aquests teclats per si no eren prou després es tornen en els líders del tema, emfatitzant fins a cotes èpiques descomunals. Un gran tema... res de l'altre món, però té això que enganxa.

Encara sort que no volia ressenyar tots els temes... " Dark Lights " amb la col • laboració de Thomas Winkles ( Gloryhammer ). Un mig temps amb un joc de veus entre netes i guturals exquisit. " Lake Gloom " un tema molt fosc i tenebrós amb la col • laboració d'Amanda Somerville ( Avantasia ). " The Distant Shore " també mereix ser aquí, tema grandiloqüent i èpic amb grans canvis de ritme i intensitat.

I menció especial per a " Opus Artemus " onze minuts de tema.... no, la paraula tema es queda curta. És una petita obra musical en si mateixa. Onze minuts d'emocions. Es veuen clares les influències de bandes italianes dels 90 amb la dosi de brutalitat i energia de l'actualitat passades pel filtre death de Kambrium. Brutal.

Kambrium no han decebut. És una d'aquelles bandes que mereixen més reconeixement que el que tenen en l'actualitat, però el món del metall està en plena ebullició de bandes de gran nivell. Sigui com sigui, hauries parar un moment a escoltar Dark Riveries, l'emoció i l'èpica estan garantides.

Sergi Arise "Hell"
26/11/2013

Arxiu de
novetats