SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Gamma Ray - Empire of the Undead (2014)

Gamma Ray - Empire of the Undead
Gamma Ray
Gamma Ray logo
Alemania

Empire of the Undead

Power Metal
Eagle Rock
2014


Temes

1. Avalon
2. Hellbent
3. Pale Rider
4. Born To Fly
5. Master Of Confusion
6. Empire Of The Undead
7. Time For Deliverance
8. Demonseed
9. Seven
10. I Will Return
11. Built A World (exclusive European Bonus Track)

Formació

Guitarra i Veus: Kai Hansen
Guitarra i Teclats: Henjo Richter
Baix: Dirk Schlächter
Bateria: Michael Ehré

Crítica

La banda alemanya llança el seu onzé disc i encara que probablement els seus millors treballs ja han estat llançats i són grans èxits mundials de la història del metall, un llançament dels d'Hamburg sempre és sinònim d'expectació i Kai Hansen i companyia normalment no defrauden mai amb seu material nou, que valgui la pena ser dit, cada vegada és més espaiat. Un dels fets que pot haver motivat això últim és l'incendi que va arrasar amb l'estudi i local d'assaig, cosa que va fer més forta a la banda i posar-hi més ganes i afany en lloc de enfonsar-los, tot i que perdessin part del material que han hagut de regravar per a aquesta ocasió.

I anem a desgranar els temes track-by-track, tot i que no m'agradi fer-ho d'aquesta manera, ja que crec que és una bona manera de conèixer què se'ns ve a sobre, just abans del pas de la banda per Espanya en seva gira presentació.

"Avalon": És el tema triat per a obrir l'àlbum i un dels singles ja presentats oficialment per vies internàutiques. Al meu entendre i gust, és una de les pistes amb més ganxo i estrebada de tot el disc. Un tema que farà les delícies del directe, punt fort de la banda, ja que són més de 9 minuts de continus canvis i riffs, salvant les distàncies, com succeïa a "Rebellion in Dreamland".
Un lent inici, amb un arpegiat de guitarra i la veu de Kai en la seva modalitat més greu, donen pas ràpidament a un riff que dóna peu a saltar encara que et trobis al saló de la teva casa, amb el ple de la banda desgranant cada nota. Després d'aquesta presentació de força i potència, el tema va donant girs sense parar, tornant a frases més suaus i combinant amb la potència total de Kai en la veu en la versió més aguda. També hi ha temps per trencar el ritme amb un potent riff i una acceleració en el tempo que liquiden en un apoteosi com en les millors composicions dels germànics!
D'altra banda, les lletres segueixen, arribat a aquest punt de la seva trajectòria, la mateixa línia: Avalon, la terra de la fe. Un trosset més a sumar a la de la llibertat i a un futur agradable. Èxit assegurat!

"Hellbent": La definició per a aquest tema, és velocitat i potència amb un riff que recorden als inicis de Kai amb Helloween, amb aquests "Helloween EP" i "Walls of Jericho", quan s'encarregava encara ell de les veus. No només pel que fa a la velocitat emprada, sinó també pel que fa al so de la distorsió de la guitarra i composició i estructura però aquesta vegada amb moltíssims més mitjans i per tant amb un so incomparable. Però per fer-nos una idea, pur power del que va portar a la banda a la fama mundial. I és que si saps fer alguna cosa que agrada, perquè canviar la fórmula?
La bateria aquesta vegada totalment ja a càrrec de Michael Ehré, pren el relleu natural en el que és el primer canvi de formació de la banda a més de deu anys. Això si, Michael és també guitarrista, lletrista i compositor, fet que el fa jugar amb avantatge a l'hora d'aportar el seu granet de sorra al grup.

"Pale Raider": Volta de rosca al so i al ritme, canvi d'afinació (més greu), canvi de distorsió i tema més rocker que fa a línia compositiva fent l'ullet al heavy més clàssic de tota la vida a les estrofes. Jocs continus amb la versatilitat de registres que posseeix Kai en les cordes vocals fent estrofes molt agudes i estripades i una tornada amb un canvi de to, infinitament més mundà.

"Born to Fly": Seguim en la línia més "moderna" dels alemanys pel que fa a so, però ens trobem davant d'un tema clàssic de metall, que va pujant pel que fa a intensitat es refereix. Tornada enganxosa amb lletra que pot sonar-nos a moltes composicions anteriors, ja que l'esperança, el ressorgiment i la llibertat es troben sempre presents al llarg de tota la carrera ja sigui explícitament o bé metaforizados en volar alt, àguiles i arcs de Sant Martí. Impossible no reconèixer a la banda en aquest conjunt de temes, ja que han aconseguit un estil més que definit amb el pas dels anys, atractiu, influent i sobretot enganxadís.

"Master of Confusion": Aquest tema ja es trobava en l'EP que van presentar fa ja més d'un any d'idèntic nom i que es va convertir en eix de la gira que la banda va compartir amb els seus compatriotes Helloween. Així que possiblement ja fins i tot hagis cantat aquest tema en directe i sàpigues que es tracta d'un single enganxós, amb un riff marca de la casa d'Henjo Richter i amb gran protagonisme del baix de l'incombustible Dirk Schlächter.

"Empire of the Undead": I d'un tema que dóna nom a l'EP, al tema que dóna nom a aquest llançament. Un altre tema de pur power, ràpid, enganxós amb estrofes que ja s'enquadren, una tornada més dura que de costum i molt fàcil d'aprendre i corejar, ideal per al viu, i un pont que dóna pas a una retaíla de solos perquè Kai i Henjo puguin fer torns i desdoblar-se en terceres, fent les delícies de tots tot i que és un recurs molt vist, però sempre, sempre efectiu! Kai destrossa la veu donant-ho tot en el que és una pre-tornada, que fins i tot té un toc de Maiden i quan dic això estic pensant en "Aces High", segona vegada que em passa al llarg de la seva carrera amb els germànics. I és que saber fer servir les teves influències amb estil i classe i donar-li la teva pròpia personalitat, forma part de l'èxit i acceptació que sempre tindran els hamburguesos!

"Time for Deliverance": Amb aquest tema, el disc sobrepassa ja l'equador i ho fa en forma de balada. Els temes lents de la banda, són sempre boniques i efectives, però valgui dir que mai han estat el seu punt fort i un cop més segueixen la línia. Bonica peça, agradable d'escoltar, un respir a la potència que emana el disc, però res més que això: una bonica balada.

"Demonseed": Amb aquesta pista, la banda torna a posar en joc un tema llarg, gairebé set minuts i això dóna temps a fer gairebé de tot. Començar amb força i contundència després d'una introducció no musical del que semblen laments, i donar cos a un tema més aviat fosc, sense gaire velocitat i si molt pesat que no deixa de ser la traducció d'heavy al castellà. Molta ràbia destil·lada i feta cançó.

"Seven": Tall el que ens regalen en antepenúltima posició, amb un riff que també deixa lloc a la imaginació d'anteriors treballs del mag que va aconseguir posar el power metall com èxit rotund i majúscul i que tot el que tocava ho convertia en excepcional i número u. I és que Kai Hansen ja no és un xaval i està deixant una herència musical realment gran i que serveix d'inspiració i influència a un munt de joves músics, però també a ell mateix, sense cap dubte. De tota manera, innovar o morir, el tema dóna un gir passant a convertir-se en un mig temps (estem parlant d'un mig temps d'una banda de power, és a dir, rapidet) i molt enganxós.

"I will return": Inici majestuós que trenca amb un riff molt greu de guitarra i dóna pas a una frenètica carrera per un agut i sinuós camí ple de petits nous efectes per portar-nos a una tornada on es veu la mà de Henjo de nou en la composició (potser m'equivoqui), com ja passés abans per primera vegada amb "The Winged Horse" en què va ser la presentació compositiva del alhora teclista i guitarra de la banda, fa ja 17 anys!
Ens trobem amb tappings, velocitat, força, agudesa i un altre dels millors temes, al meu gust, l'imminent llançament!
Una altra vegada més ens quedem a les portes dels set minuts, temps que dóna dret a fer competició de solos de guitarra i donar curs a moments de lluïment per a cada un dels membres de la banda.

"Bulit a World": Aquest onzè llançament tanca en un altre tema de base pesada. Gran protagonisme del baix, que va cobrar un protagonisme bàsic des que Dirk abandonés les guitarres fa no poc temps. Aquest cap d'àlbum és un fermall d'or amb una tornada brillant, amb un desdoblament de veus de Kai realment erizante i que conforma un altre llançament rodó que els dóna peu a una nova gira, que segur gaudiran milers i milers de persones arreu del món.

No descobriré absolutament a ningú a hores d'ara qui són Gamma Ray, ni a què sonen, ja que l'essència de la banda es manté, no des dels seus primers llançaments, però si des que Kai es fes càrrec de les veus, reprenent així la seva música on la va deixar en la seva primera etapa al capdavant de la banda de la carbassa. Com comentava, la fórmula ja la coneixem però precisament per aquest motiu, sabem que ens agrada i que és pujar a cavall guanyador el fet d'apostar per aquest nou llançament de Gamma Ray.

Víc Salda
26/03/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.