Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Facta Non Verba

Metal
Art Gates Digital
2017

Temes

1. La Duda
2. El Monte de Venus
3. Incandescente
4. XXII
5. Equilibrio
6. Interludium
7. Esclavo
8. Mis Demonios
9. Resurgir

Formació

Veu: Juan Contreras Fernandez
Baix: Martin Oller Lopez
Guitarra: Francisco Soler García
Guitarra: Martin Oller Ocampo
Bateria: David Clemente Romera

Després d'una llarga espera, finalment arribava a les nostres oïdes l'anhelat nou treball dels d'Almeria La Skala de Richter, batejat com "Facta Non Verba". I és que com se sol dir, el bo es fa esperar, i senyors Això és molt bo!

Entrant en detall, el que podem trobar en aquest segon llarg de la Skala de Richter és molt dinamisme (juguen molt bé amb els canvis de tempo i trenquen la monotonia sonora gràcies als diferents efectes que podem apreciar, per exemple, en alguna veu i guitarres), virtuosisme en tots els nivells, un gran so (m'agrada molt la feina de mescla i màster) i lletres amb conclusions positives. Personalment (és cert que això va a gustos), potser he trobat a faltar escoltar aquest joc de veus i harmonies que tant enriqueixen les línies vocals principals. D'altra banda, he d'admetre que ha estat un disc que sense desmerèixer-en absolut, vaig insistir en reproduccions per poder amarar al 100% de la seva essència (m'ha passat amb gairebé tots els discos que després acabo escoltant en el meu dia a dia i es converteixen en imprescindibles) així que per a res això és una cosa negativa. Ara, després d'haver cremat a escoltes, estic totalment enganxada i considero que és del millor que he escoltat en el que portem d'any. A més, puc confirmar que en directe els temes brillen i sonen amb una potència superior si encara és possible.

El Dubte, amb una cançó com aquesta es comença un disc que va a per totes. Un tall canyer, divertit i directe que a més conté un missatge líric que t'animarà a menjar-te el món quan la incertesa s'apoderi de tu. Seguim amb La Muntanya de Venus (títol molt original), em sembla que és d'aquests temes que escoltes per primera vegada (sobretot pel riff de guitarra) i et donen aquesta sensació a himne o hit, o en paraules que tots entenem, que sona a "gran tema", una acció picant i elegant. Afegir també que la tornada em sembla espectacular. A nivell vocal Joan va sobradíssim i així es pot comprovar al llarg del disc, però especialment en temes com Incandescent, tot un recital de canvis de registres i intensitats interpretant molt encertadament el que la cançó suggereix. XXII sota el meu punt de vista, és el tema més emotiu i m'encanta. En aquest tall podem apreciar un tempo més suau, una lletra amb la qual qualsevol pot sentir-se identificat i un petit gest de complicitat instrumental a estils de metall com el djent, un tema perfecte per a donar-li una pausa al disc.

Els nois de la Skala de Richter poden sentir-se molt satisfets ja que han tret un veritable "gran disc". La unió i el paper de cada membre de la banda estan molt ben equilibrats i assentats, d'aquesta manera aconsegueixen una consistència que també es transmet en el seu directe amb un resultat molt compacte i potent.

Esclau per a mi és un altre d'aquests temes clau en Facta Non Verba costat de Els meus Dimonis (cançó amb la qual els vaig descobrir si no m'equivoco, gràcies a Metall Català) i és que a mi els mitjans tempos em poden! Les estrofes d'aquest tema m'encanten i valoro també aquest pont central que trenca l'estructura de la cançó causant d'aquesta manera un impacte en l'oient. I finalment vam arribar a Ressorgir, el tall que tanca l'àlbum i que sota el meu punt de vista, engloba molt bé tot l'anterior esmentat durant la seva escolta (no sé si la banda opinarà el mateix però així és com ho he percebut jo).

És notable que els nois de La Skala de Richter tenen molt bon gust a l'hora de crear i són exigents en el que fan doncs fugen de la simplicitat (i aclareixo que el simple no té res de dolent si es fa amb bon gust) però opino que cal valorar a la gent que va més enllà. Dit tot això, no em queda més que felicitar-los per aquesta feina ben parit i desitjar-los el millor en el seu camí. Sens dubte, són un veritable terratrèmol.

Estefanía Aledo
10/10/2017

Arxiu de
novetats