SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Wicked Disciple - Salvation or Decline (2017)

Wicked Disciple - Salvation or Decline
Wicked Disciple logo
Alemania

Salvation or Decline

Thrash / Progressive Metal
Roll the Bones Records
2017


Temes

Hall Of The Jaundiced King
Amok
Jaymz Wordz
You Will Never Know (Now I)
Serenades YOu Can´t Stand (Sometimes)
Helltime Left Behind (When I Die)
Lucifer´s Pride (7 Deadly Sins)
The Mandatory Need Of Candor
Phobos, Deimos & Mars
For Those Who Chose To Pose

Formació

Veus i guitarra: Patrick Ted Donath
Guitarra i baix: Michael Neugebauer
Bateria: Alex Knauf

Crítica

Quan em van proposar fer la ressenya del nou treball de la banda alemanya Wicked Disciple, després de la primera escolta em va semblar una tasca complicada. En primer lloc cal catalogar a la banda perquè l'oient tingui una primera referència de què estem parlant. Primer problema.
Anem a intentar-ho, estem davant d'un treball de metall pesat atemporal amb tints progressius i amb un lleuger toc thrash i molta olor a aquests Metallica més pesats de principis dels noranta, però amb tocs molt actuals i riffs de rayante actualitat.

La pesadesa i contundència del so marquen aquest treball d'exquisida qualitat i delicadesa a l'hora de plasmar cada un dels temes de la banda.

El primer que ens trobem és "Hall Of The Jaundiced King". Un riff pesat que es manté com a tònica durant tot el tema és el que porta la veu cantant al costat de la veu del multidisciplinària Patrick "Ted" Donath.
El tema ofereix un trencament més fresca i de metall clàssic a mig camí entre Maiden i Megadeth, però amb un doble bombo amb vida pròpia molt actual.
El resultat és força agradable i donen ganes de més.

"Amok", també fosc i pesat té contraritmos i una forma de cantar bastant pròpia i inclasaficlable entre aquest mig camí de thrash no melòdic però que gira a una tornada agradable.

La veritat és que el contrapunt que ha trobat la banda com a referència és molt característic i de bon gust. Els tres membres tenen indubtable protagonisme per la seva multidisciplina. Michael amb guitarra i baix en el seu haver, té en "Jaym Wordz" un protagonisme irreprotxable i que dir de les veus del també guitarra Patrick? Essència de la banda per la seva empremta tan personal i aquest esquinçat vocal tan agressiu, però capaç d'oferir melodia.

Succeeix exactament el mateix amb "You Will Never Know". És una balada però té l'essència de la banda tan impregnada que la duresa vocal copa tot el protagonisme. Si aguditzem la oïda i escoltem darrere, tindríem fàcilment un "Unforgiven" dels ja esmentats Metallica.

Sorprèn la procedència alemanya d'aquests joves, ja que el so és molt americà. Dur, potent, agressiu i amb espai per a aquest metall pesat així com per melodia. "Serenades You Can not Stand" és un exemple, així com la més thrasher i ràpida "Helltime Left Behind".

"Lucifer's Pride (7 Deadly Sins)" igual que la palmada "The Mandatory Need Of Candor" té sons d'allò més actual amb tocs industrials. D'ahi que defineixin a Michael com a intèrpret del baix, de la guitarra "i d'altres coses" ... imaginem que electrònica i sintetitzadors.
La dissonància vocal fan del grup alguna cosa a tenir molt en compte i sobretot alguna cosa fresc i diferent. Una demostració que encara que tot ja estigui inventat, no està tot barrejat d'igual manera i pel que encara hi ha tram per ser original, mantenint esquemes de metall clàssics.

Val la pena posar l'accent en els més de 13 minuts de la instrumental "Phobos, Deimos & Mars". Guitarres clàssiques donen pas a uns riffs que de bona manera recorden un parell de temes dels clàssics americans ja esmentats al llarg de la ressenya. Tot i la durada i de ser instrumental, no es fa gens pesada i ofereix girs molt interessants.

Del tancament s'encarrega "For Those Who Chose To Posi". Rapidesa, violència i un saber deixar l'àlbum al capdamunt, fan que sigui una escolta força interessant i variada. Si ets tancat de mires, o t'agrada l'estil o et costarà d'entrar. Si en canvi t'agraden aquests tocs progressius barrejats amb contundència i una interpretació vocal molt característica i diferent, dóna'ls una escolta, ja que la proposta és molt interessant!

Víc Salda
11/10/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.