Jevo - Fatality (2023)
 |
Freak Metal
Maldito Records
2023
Temes
1. Coitus Introductus
2. Gentleman Español
3. Piel Fina
4. Vlad
5. U.N.Y.A.F
6. Odiador
7. Acepta Las Cookies
8. Bombas
9. Pelillos A La Mar
10. Defi-Ciencia
11. Me Gusta El Olor A Surströmming Por La Mañana
Formació
Veu, guitarres, baix i bateria: Jevo
Crítica
Jevo, un artista incansable per naturalesa, sembla incapaç de romandre en repòs. Des dels seus inicis en solitari amb el llançament del seu treball previ en forma d'EP titulat "Todo mal", fins a la seva constant activitat amb la seva banda principal, El Reno Renardo, aquest cantant, guitarrista i compositor demostra una energia inesgotable. Cada instant sembla ser una oportunitat per a ell, la seva ment bulli amb incomptables idees per compartir. És aquesta passió i creativitat desbordants les que l'impulsen a presentar-nos el seu àlbum més recent, un projecte encara més ambiciós que el seu treball anterior. Conformat per 10 temes d'autèntic Freak Metal, aquest nou àlbum no deixa de delectar els fidels seguidors de la banda. Amb cada tall, Jevo ens submergeix en el seu món artístic, revelant-ne l'humor, capes del talent i dedicació que continuen captivant l'audiència.
Un àlbum que segueix l'estela artística de la seva destacada banda principal, no es passa per alt la presència infal·lible dels elements que defineixen el seu estil: el sarcasme mordaç, la ironia esmolada i l'acidesa que impregnen cadascuna de les lletres i que li han fet conferit la seva inconfusible identitat. El nou treball de Jevo, batejat com a "Fatality", no decep quant a la fusió de gèneres, atorgant-nos una bona dosi de metall combinada amb unes lletres que, encara que conserven la seva característica identificable, mostren un matís més profund i missatges més directes de cosa que el seu públic està acostumat. A "Fatality", Jevo no només s'endinsa en territoris sonors intrèpids, sinó que també s'aventura a explorar un ventall emocional més ampli, portant-nos més enllà de la superfície habitual del seu humor irreverent cap a un terreny de reflexió i enunciats concrets, marcant-ne una clara distinció entre tots dos projectes. Tot i això, resulta innegable que la seva identitat artística es troba entrellaçada amb el seu paper a "El Reno Renardo". Tot i que és comprensible que sorgeixin comparacions naturals a causa dels trets distintius que comparteixen, resulta imperatiu reconèixer que aquests nous treballs en solitari porten l'empremta genuïna de Jevo.
El viatge musical que ofereix l'àlbum Fatality arrenca amb "Coitus introductus", una introducció que amalgama matisos industrials i la distintiva destresa a la guitarra de Jevo. Des dels primers acords, se sent una sensació d'immersió en un món sonor que evoca imatges fosques i mecanitzades, alhora que ens anticipa el camí singular que explorarà aquest àlbum. Continuant amb la seva narrativa inigualable, Jevo ens presenta el seu segon tall, "Gentleman espanyol". Musicalment, aquest tema podria despertar reminiscències de les composicions emblemàtiques d'El Reno Renardo, entrellaçant elements que són característics del seu estil. Tot i això, és a la lletra on es destaca un canvi marcat: l'enfocament es torna introspectiu i crític. Les paraules dibuixen una imatge clara i eloqüent que desmunta un estereotip específic, un que ha arrelat a la cultura espanyola.
El tercer tall, titulat "Piel fina", emergeix com una de les joies a la col·lecció d'aquest darrer treball de Jevo. Amb tints musicals més pronunciats a l'esfera industrial, la cançó desplega una atmosfera sonora que encapsula a la perfecció el missatge que transmet. Una crítica contundent a una societat que sembla que no té la capacitat per apreciar la subtilesa del sarcasme i la ironia en la seva justa mesura. En un món on l'humor i la comèdia han assumit moltes formes i dimensions, Jevo ens confronta amb la realitat dels qui prenen les paraules al peu de la lletra. El segueix “Vlad”, aquest tall s'endinsa en un territori intrigant, explorant la crítica dirigida cap als prolífics creadors de contingut i la seva constant crida a l'acció per seguir-los a les xarxes socials. La cançó es converteix en un reflex de la contemporània relació entre els consumidors i els generadors de contingut a l'era digital.
Arribem a “U.D.Y.A.F.”, single elegit per presentar aquest nou treball. La traducció de les sigles és “Un Danacol y a funcionar”, un tema més tirant al heavy metall amb clares influències al riff de guitarra de Megadeth. Personalment, del millor del disc. El sisè tall de l'àlbum, titulat "Odiador", emergeix com una possible balada dins de la col·lecció. Des dels primers compassos, es nota un canvi en la dinàmica, com si la música mateixa hagués pres una pausa reflexiva. Una balada mordaç, irònica i plena de sarcasme, no esperàvem menys de Jevo.
El següent a la llista és "Acepta les cookies", La pista en si mateixa se submergeix en un terreny Heavy Metal, encaixant amb el to general de l'àlbum. Els tocs industrials s'incorporen amb mestratge i accentuen l'ambient fosc i metàl·lic de la cançó. La fusió d'elements sonors contribueix a establir una atmosfera única. El segueix Bombes, un tall que continua el ritme d'intensitat i provocació que ha caracteritzat Fatality. Les revolucions es mantenen constants i elevades, com si la mateixa cançó fos una explosió d'energia sonora. La fusió d'elements heavies i tocs industrials crea un torrent sonor que s'erigeix com una expressió contundent.
Seguim amb "Pelillos a la mar" El tema es distingeix pel to carregat d'humor i sàtira, que s'entremescla hàbilment amb una crítica mordaç a les paradoxes del nostre sistema polític hereva d'una transició de dubtosa transparència. La cançó actua com un mirall satíric, reflectint la ironia de les nostres accions i decisions col·lectives. El segueix "Defi-ciència", el següent tall de l'àlbum. Aquesta vegada, l'enfocament va dirigit cap a aquells que adopten una actitud negacionista en relació amb els fonaments científics. Jevo no titubeja en posar al centre de l'escenari aquells individus que es neguen obstinadament a acceptar la realitat recolzada per l'evidència. A través de lletres esmolades, la cançó qüestiona la lògica de negar el que està recolzat per la investigació rigorosa i com aquesta negació pot tenir un impacte perjudicial a la societat en el seu conjunt. I, finalment, ens trobem amb ”M'agrada l'olor de surströmming al matí”, una expressió humorística i desconcertant, encapsulant la propensió de Jevo per allò inesperat i extravagant.
En resum, per a aquells que van trobar atractiu el seu treball previ "Todo mal", el nou àlbum de Jevo, titulat "Fatality", arriba ple d'un caràcter fortament influenciat pel heavy i el freak metall. Aquest disc ofereix una dosi addicional de la singularitat, l'humor i la destresa musical que caracteritzen l'artista. La seva inconfusible tríada d'armes - ironia, sarcasme i acidesa - continua sent la força propulsora darrere de qualsevol projecte que trieu abordar. Un disc per divertir-se i gaudir.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!