La Skala De Richter - Diabolus Notet (2013)
 |
Metal
Art Gates Records
2013
Temes
1. Mein Kampf
2. Aislado
3. Pandemonium
4. Ceño Fruncido
5. Climax
6. Displasia Moral
7. Dogma
8. El Beso De Judas
9. Requiem
Formació
Veus: Juan Contreras
Guitarra: Martín Oller
Guitarra: Francisco Soler
Baix: Martín "Cipote"
Bateria: Sergio Sánchez
Crítica
La sensació d'estar davant de l'abisme amb el buit sobre els meus peus és la sensació que tinc quan començo a escoltar un disc sota l'etiqueta de metal contemporani, alternatiu o modern. És la collita dels prejudicis que un porta adquirits durant anys d'escolta del vessant més clàssica del metal. Però això a què sona? Quin estil és? Si la resposta no és necessària ... es comença a obrir el sòl.
Doncs justament em trobo revisant un disc que se cenyeix a aquests paràmetres. La Skala De Richter, és una formació d'Almeria que després d'editar dos EP 's "Midiendo Intensidad" y "Espectro Metafórico" s'han embarcat en el seu primer llarga durada de la mà de Art Gates Records i que veu la llum aquest mes de juny.
Etiquetes ... Dóna'm una etiqueta que vull encasellar el disc! I em trobo amb l'atroç silenci de tenir, primer mi un treball que difícilment es pot etiquetar en algun subestil. Si ho féssim seria fer un flac favor a la banda, que s'ha currat un disc molt complet i complex quant a influències com per caparlo ficant en un sac classificat com a X metal. És moment per realitzar una obertura de ment.
Dins l'eufemisme de metal modern o contemporani tenim aquest Diabolus Notet, traduït del llatí: Notes Del Diable. És curiós com el nom de la banda amb prou feines hagi existit en altres bandes, dóna molt joc, així com el títol del disc que mai s'ha fet servir tampoc, almenys no he trobat referències, però són noms perfectes per a banda i disc de metal. ¡Bén trobats!
Quin so trobem a l'escoltar el disc? Al principi, un so que em va desconcertar, no li vaig saber trobar el ganxo. Però el lector no s'ha d'alarmar, després d'unes quantes escoltes la cosa va anar agafant forma i he de reconèixer que l'increment de el plaer auditiu va tenir una crescuda exponencial. El què? El contrast entre veu i música és molt gran. La proliferización de esquinçats i guturals, o fins i tot "Screamers", mai entendré anomenar "cridaner" a un cantant, en estils més moderns fa que de vegades et costi encaixar una veu neta i melòdica. He de reconèixer que tot i que m'ha acabat quallant, em pregunto com quedaria aquí una veu esquinçada.
Musicalment estem davant d'un gran disc, des de metal clàssic, contundent, rock, detalls més cores ... una barreja ben ideada i executada. Molt bon resultat.
Els temes socials apareixen destacats en les lletres de la Skala De Richter, de fet comencen amb una aposta molt arriscada amb un primer tall sota el títol de "Mein Kampf" que s'inicia amb les abominables paraules de Hilter per tractar el tema de la por i l'atrocitat que és capaç de patir i fer l'ésser humà. Un tema sempre complex de tractar, però que mai hem de deixar en l'oblit.
"Aislado" deixa pas a un tema molt contundent amb detalls de veu esquinçada que li donen un toc fosc molt intens. Del millor del disc, sens dubte. De nou posant el seu pes en els contrastos al llarg del tall. Igual que passa amb "Pandemonium".
Amb "Ceño Fruncido" la banda fa èmfasi en els prejudicis socials de classes, en una societat que segueix mirant l'exterior de les persones en lloc de jutjar-per com realment són. Un tema més lent i assossegat.
"Climax" torna a deslligar unes guitarres molt compactes, gairebé industrials, contundència en estat pur. Com a mostra de la quantitat de variables que té la banda, a "Displacia Moral" ens trobem uns riffs de guitarra demolidors, plens de melodia, una referència al metal més potent i amb essència més dels noranta.
"El Beso De Judas" conté els ritmes més metalcore del disc ... detalls que ja apareixen també en "Dogma", ràbia en vena que ens porta a "Requiem" últim tall del disc, més de set minuts. Un tema llarg i complex, una bona rúbrica del que és el so de la banda, guitarres contundents i afilades que xoquen amb la melodia vocal
Una bona feina de la Skala De Richter en aquest Diabolus Notet que aposten pel contrast d'una veu melòdica enfrontada a una part musical més contundent i rabiosa, sense deixar de banda la melodia i els passatges més relaxats.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!