Patricia Tapia KHY - Génesis (2014)
 |
Heavy Metal
Warner Music
2014
Temes
1- Frente a Frente
2- Miedo (En lo más profundo)
3- Revolución (Primer Single)
4- Me Cuesta Respirar
5- En Mis Sueños
6- Extraña Irrealidad
7- Neckna
8- En el Nombre de Dios
9- Pequeñas Almas
10- Cerca de la Rendición
11- Nada Importa
12- Tan Cerca del Final
Bonus track: Left Outside Alone
Formació
Veu i cors: Patricia Tapia
Bateria: Óscar Pérez
Guitarra: Jaime de la Aldea
Guitarra i cors: Juan Sánchez
Teclats i cors: Juan Guadaño
Baix: Javier Sane
Crítica
Tercer treball de KHY, anomenat Gènesi, banda liderada per Patricia Tapia, la qual es va fer famosa en esdevenir co·vocalista de Mägo d'Oz.
Després de 3 discs en 4 anys, l'evolució de la banda pel que fa a composicions i so és indescriptible doncs per gustos, colors, però personalment no em deien res especial ni diferent els dos treballs anteriors i en canvi aquest Gènesi em té embruixat.
Poderosíssimes guitarres de greu afinació amb un so molt potent donen una base melòdica que contrasta a la perfecció amb la mai discutida veu d'aquesta excel·lent vocalista.
El disc arrenca després d'una lleugera introducció amb uns tons de trucada de telèfon, i la veu de la susdita amb un so com apagat i un to lleuger que ràpidament desemboca en el primer gran tema de l'àlbum amb tots els ingredients esmentats : Unes guitarres greus i de poderosa distorsió interpretades per Jaume de l'Aldea i Juan Sánchez, qui també s'encarrega dels cors, una bateria amb un baix amb molt protagonisme per Óscar Pérez i Javier Sane respectivament, uns teclats i arranjaments que li confereixen un aire de metall modern i fresc per compte de Joan Guadaño, que també dóna suport a cors i la melodia gràcil i subtil, que en aquesta ocasió si que pega per part de la protagonista. "Cara a cara" és el títol que dóna nom a aquest inici demolidor.
El disc ha estat produït per KHY i Dani Castellanos i s'ha encarregat de la seva distribució, Warner Music. Ha estat gravat en els Estudis Ritme i Compàs pel mateix Dani Castellanos, aconseguint un resultat més que bo, i com esmento, de llarg el millor de la banda.
El següent tall, "Miedo (en lo más profundo)", manté aquesta nova línia de la banda, molt guitarrera, amb gran protaganisme de la base rítmica. Les melodies, especialment les tornades, han estat molt treballats i s'han convertit en la seva majoria en nous himnes que seran fàcils de corejar en directe, ja que es tracta d'un disc que tindrà una grata posada en escena, sens dubte, com es mostra en el tercer tema anomenat "Revolución", potser el més a l'antiga ona costat de "Pequeñas Almas", una mica més suau i amb lleugers aires de rock més lleuger, encara que amb reivindicativa lletra, d'acord als temps que vivim.
"Me cuesta Respirar", és un tema que torna a englobar contrastos que tan del meu grat són, amb un inici més lent i de protagonisme vocal, per anar in crescendo afegint primer guitarres, pujant intensitat per desembocar entre altre tornada dels quals poc estàs cantant a pulmó.
"En mis Sueños" o "Neckna" són dos temes que sense ser punyents de manera uniforme, mantenen canvis d'intensitat que els fan molt interessants sent aquest últim, un mig temps / balada però potent que sens dubte fa un salt de qualitat a la banda.
"Extranya Irrealidad" s'acompanya d'arranjaments de sintetitzadors, constant en tot la publicació, que doten de gran riquesa a les pistes, contrastant també amb el so que recorda guitarres més thrashers de mitjans dels 90, però amb una afinació greu i actual que tan de moda s'ha posat i que un resultat tan devastador ha aconseguit en la majoria de les bandes. Una altra mostra en el mig temps "Cerca de la Rendición", però amb aquesta nova empremta KHY, sent un altre dels meus favorits de l'àlbum.
El treball finalitza amb dos talls directes i contundents. "Nada Importa", dur, poderós i que passa d'unes estrofes reivindicatives i que et arrenquen salts i balls, per arribar a una tornada senzillament brillant. Altament recomanable ! Finalment "Tan Cerca del Final", un altre mig temps amb aires molt lleugers de balada, donen pas a un cap d'aquest tomb a la cursa de Patricia Tapia, en positiu, en el que al meu gust es refereix.
Com a curiositat, inclouen "Left Outside Alone", versió d'Anastacia, on Patricia, demostra una altra vegada més que la seva veu no té res a envejar a grans estrelles mundials, en aquest cas del pop, però amb una versió bastant potent i portada al terreny de la banda amb prou eficàcia, deixant aquest regal curiós als oients i potser obrint portes a aconseguir nous fans, ja que el disc pot abastar fàcilment, amb molt de mèrit, un gran nombre d'oients pel que fa a estils es refereix per la seva cruesa, potència i metall, i les seves melodies amb el càlid timbre de la vocalista.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!