SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Aquelarre - Requiesscat in pace (2014)

Aquelarre - Requiesscat in pace
Warning: getimagesize(pics/band/aquelarre.jpg): failed to open stream: No such file or directory in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_reviews_web.php on line 184 Warning: Division by zero in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_reviews_web.php on line 189
Aquelarre
Aquelarre logo
España

Requiesscat in pace

Power / Heavy Metal
Duque Music
2014


Temes

1. Ceniza
2. Ven a por mi
3. Felurian
4. En pie
5. Sangre y dolor
6. Guardián
7. Elegía

Formació

Veuz: Icko Viqueira
Guitarra solista: Adrián Rosende "Viyu"
Guitarra rítmica i cors: Cristóbal Otero
Baix: Ramón Rodríguez "Moncho"
Teclats i cors: Enmanuel Iglesias
Bateria i percusió: David Castro

Crítica

Ens arriba el primer treball d'aquest banda gallega que malgrat tot no són novells ja que es van formar allà en el llunyà 2007 i des de llavors han anat agafant forma fins arribar on estan ara, que és presentant el seu primer llarga durada anomenat "Requiesscat in pace".

Aquests viguesos es defineixen a si mateixos com una banda que practica un power metall melòdic, però certament les seves influències van molt més enllà passant per diversos gèneres, si bé no, en comú queda sempre un metall melòdic de fàcil escolta acompanyat de teclats.

Obren amb "Ceniza", un mig temps en el seu inici amb uns suaus teclats de fons, obra d'Emmanuel Iglesias, que ens ensenyen la suau veu melòdica de Icko Viqueira. Ràpidament s'acceleren per fer passos a uns trams molt guitarrers i una bateria que tot i agafar velocitat, amb molt de gust, no abusa del doble bombo a discreció, i d'això s'encarrega David Castro.
La banda té cura unes tornades senzills o més aviat enganxosos orientats a llançar al públic en el directe. Per posar un però, potser massa canvis de ritme produïts d'una manera excessivament brusca.

"Ven a por mi", és el segon tema amb el qual la banda mostra el seu treball al gran públic i mantenen la fórmula guitarrera a les mans de Cristóbal i "Viyu". En aquesta ocasió per això, es destapen amb un crit gutural que repitirá en la tornada i unes atmosferes molt més fosques allunyant-se del power alegre i enfrascándonos en un món de terror, molt del meu gust.

Però no és més que una altra de les influències que mostra la banda, com demostren en "Felurian", molt més tradicional encara que basant-se en tons menors igualment. Icko ens ensenya uns registres molt més aguts sentint igualment còmode i amb temps fins i tot per a un petit lluïment del baix de "Moncho" el qual serveix amb sobrietat a la base rítmica de la banda encara que amb solvència.
Aquelarre han estat produïts per Jose Rubio i Santi Suárez i clar dos pesos pesants d'aquesta talla deixen empremta en el resultat final, que no oblidem que es tracta d'un primer LP a partir del qual, ara hauran créixer i aconseguir la solidesa que s'aprecia en el potencial d'aquests gallecs.

La quarta pista titulada "A Pie" és una mostra més del treball de la banda amb una fórmula inequívoca: Base de teclat, riff de guitarra que marca el tema i una base rítmica de pur metall per donar pas a les melodies vocals que en el tema que ens ocupa el converteixen en uns dels meus favorits amb molt de ganxo, finalitzant després d'un tall previ de piano i veu, a gran velocitat amb un molt bon sol de teclat.

El treball conté 7 temes, però de durada més que interessant no baixant tot just en cap cas dels 5 minuts. "Sangre y dolor", sense ser l'excepció, ens mostra que la banda ha posat especial cura que els temes siguin fàcilment corejables pel públic bé sigui el que és a casa com el que assisteixi als seus directes. Tornen a introduir en aquest cas el recurs d'guturals per enriquir el resultat final.

Finalment anem arribant al final amb el seu tema més power anomenat "Guardián" que aquesta vegada si segueix els patrons esperats. El baix té especial protagonisme allunyant-se de ser únicament el suport melòdic de la base rítmica. Les veus estan una altra vegada ben treballades i amb canvis de tons, que necessitaran de certa precisió en les posades en escena en directe. Un altre dels meus favorits.

Tanquen la seva posada de llarg amb "Elegia" de pràcticament 8 minuts, però sense espantar: no es tracta de cap tema progressiu de complexa escolta. Aguts afilats, potser massa, ens deixen clar que aquesta carta de presentació no és ni més ni menys que això: una mostra del potencial que té la banda i del molt que ha d'oferir.

Víc Salda
16/12/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.