Luca Turilli's Rhapsody - Prometheus Symphonia Ignis Divinus (2015)
 |
Symphonic / Epic / Power Metal
Nuclear Blast
2015
Temes
1- Nova Genesis
2- Il cigno nero
3- Rosenkreuz (The rose and the cross)
4-Anahata
5- Il Tempo degli dei
6- One ring to rule them all
7- Notturno
8- Prometheus
9- King Solomon and the 72 names of god
10- Yggdrasil
11- Of Michael the Arcangel and Lucifer's fall (Part II) Codex Nemesis
12- Thundersteel (cinematic version) Riot cover
Formació
Baix: Patrice Guers
Bateria: Alex Landenburg
Guitarra: Dominique Leurquin
Guitarra, Teclat i piano: Luca Turilli
Veu: Alessandro Conti
Crítica
Després de la ruptura de Rhapsody i d'un primer àlbum molt prometedor, el llistó estava alt i el senyor Turilli ens prometia una cosa diferent però sense perdre l'essència del que va ser Turilli amb o sense Rhapsody.
Després d'una intro molt carregada, carregada de cors, efectes electrònics i orquestracions (Nova Genesis), entra amb un tema cantat íntegrament en italià (bé és sabut el que li agrada afegir parts en el seu idioma natal), que amb unes notes lleugeres amb el piano, "Il cigno diners" entren a un power metall típic amb doble bombo i virtuosisme, amb un Alessandro Conti en les seves notes hiperagudas, com no, els seus tocs operístics.
Amb "Rosenkreuz" mes cinemàtica i tocs futuristes, com a novetat, però que no deixa de donar-nos cors i detalls en ocasions difícils d'apreciar i uns tocs virtuosos de violí mes una demostració vocal d'aquest cor molt present durant tot l'àlbum.
Una destacada de l'àlbum és "Anahata" amb una estructura mes comú barrejant mes tipus de músiques i instruments, i melodies més distingibles si cap.
Mas lenta però bastant mes operístic tot, "Il Tempo Degli Dei", una cosa sobrecarregat de cors, però una mica menys carregat d'electrònica, potser vaig trobar a faltar alguna cosa mes de guitarra rítmica, ja que amb tanta coral, costa distingir-la.
Inici mes Rhapsodyano dels seus principis, i puntejat neoclàssic molt Turilli "One Ring To Rule Them All" amb clara referència al llibre de Tolkien, introdueix diversos passatges i estrofes molt dels vells Rhapsody, amb Conti mes proper a Fabio Lione, encara que de nou torna a sobrecarregar d'orquestracions que fan, en ocasions, no distingir la resta d'instruments.
L'opera-balada amb un Conti pletòric mostrant els seus dots de tenor i acompanyat d'Emilie Ragni de soprano, "Notturno" acompanyant les bellíssimes veus i guitarres clàssiques, ens transporten a una història dramàtica d'amor rotllo Romeu i Julieta, tema molt intens.
"Prometheus", mes plena de matisos i orquestracions barrejades amb electrònica, però alhora diferent, amb una estructura marcada i unes guitarres, ara si, mes destacades, una tornada orquestrat i amb cor, però mes cantable per al públic.
Començant amb orquestracions i en "Mid-tempo" més progressiva amb detalls aràbics "King Salomon and the 72 Names Of God" és una altra de les que destaco, encara que una mica sobrecarregat també.
"Yggdrasil" ens retorna al món Rhapsody powermetalero clàssic, que ens deixa amb bon gust de boca per encarar el següent tema hiperprogresivo dividit en 5 parts que duren 18 minuts que com comprendran no vaig a relatar, només dir que tan extens tema no deixa indiferent a ningú, encara que s'acabi fent una mica pesat, però val la pena "Of Michael the Arcangel and Llucifer 's fall (Part II) Codex Nemesis".
Per tancar el disc ens sorprenen amb una gardela dels Riot "Thundersteel" melodizado i, com diuen ells, cinematizado amb la col·laboració especial del senyor Ralf Scheppers de Primal Fear, molt espectacular i mes guitarrer que la resta de l'àlbum sencer, però, per descomptat, sense oblidar els cors i les orquestracions.
En definitiva, és un bon disc, però que podia haver estat millor, si no hagués sobrecarregat el disc amb tant cor, electrònica i orquestració. No podem dir que és un pas enrere perquè la producció és molt completa (massa fins i tot). He llegit que és tot excessiu i avorrit, cosa que no estic d'acord, les composicions són absolutament genials, però, reitero, excessivament sobre-produït i carregat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!