Perseus - A Tale Whispered In The Night (2016)
 |
Power Metal
Autoproducido
2016
Temes
01. Intro
02. The Diary
03. Time Over
04. Hidden Murders
05. Magic Mirror
06. Echoes Of Mind
07. Dying Everytime
08. Ana Annur
09. Deceiver
10. Lux Domini
11. Son Of The Rising Sun
12. My Endless Dream
13. Whispers In The Mist
14. I'm The Chosen One
15. Rain Is Falling
16. Legions Of Ravens
17. Never Surrender
18. The Ride Of Pegasus
19. Epilogue
Formació
Veus: Antonio Abate
Guitarres: Cristian Guzzo
Guitarres: Gabriele Pinto
Baix: Alex Anelli
Bateria: Feliciano Lamarina
Crítica
M'acaba d'arribar el segon disc d'aquest grup italià de power metall que pel que puc llegir és el segon capítol de la saga del doctor Icarus Lazard, un viatge fantàstic que tracta sobre una pacífica comunitat que viu en una illa anomenada Emera, i el seu líder, el nom és esmentat una mica més amunt, mort a mà dels assassins del malvat Dark Razor, però el seu esperit aconsegueix sobreviure dins d'un vidre màgic, i gràcies als esforços dels seus seguidors aconsegueix encarnar-se en un home anomenat Nathan que formarà un exèrcit per lluitar en una èpica batalla contra Dark Razor, la llum contra la foscor. Aquesta és a grans trets la història que ens expliquen i que trobem musicada en dinou corts.
El meu costum és anar comentant el que m'ha semblat l'obra tema a tema, però en aquest cas al ser un disc conceptual sol comentés els deu talls reals, atès que la resta són intros, intermedis i outros de molt curta durada.
La primera cançó que ens trobem després de la intro "The Diary" ens dóna una idea de per on es mou aquesta gent: power ràpid i melòdic que em recorda bastant als seus compatriotes Labyrinth amb una estupenda base rítmica i unes melodies de guitarra molt cuidades i efectives.
La següent a caure "Hidden Murders"; té un inici de guitarra / teclat molt potent i amb el seu cantant emulant al gran Halford the Judes Priest amb una veu tremendament aguda, desembocant en un enganxós tornada a doble veu, i un bon sol. Especial atenció a les bones harmonies a doble guitarra realment assolides i al seu excel·lent base rítmica, ¡bon tema!
El tercer track, cinquè descomptant les intros titulat "Magic Mirror", és un altre tall ràpid i enganxós, amb un bon tractament de les dobles veus i el millor tornada del que escoltat. Compta també amb un excel·lent i tècnic sol.
Seguim el nostre comentari amb "Dyning Every Time", un mig temps amb molt feeling on sobre una base de guitarres acústiques i piano podem escoltar una altra fenomenal part central i un preciós sol ple de sentiment 'altra de les millors!
Amb tot el tema dels curts interludis, ens trobem ja en el novè tall anomenat "Deceiver", que entra de forma potent amb unes cavalgantes guitarres i on els teclats donen color a un altre tema clarament inspirat en el power metall de tall italià. Es em vénen a la ment grups com Vision Divine o els anteriorment esmentats Labyrinth. Només de teclat / guitarra inclòs, i amb un excel·lent cantant anomenat Antonio Abat conduint amb el seu potent però melòdica veu un altre tall tremendament enganxós i que entra a la primera.
A "Són of The Rising Sun", ens trobem amb un tema curt i festiu on és important l'ús dels teclats i que em recorda poderosament als grups de A.O.R dels vuitanta estil Harem Scarem o Hardline; curiós com menys.
Comentaré també "La meva Endless Dream" que encara que és un tema molt curt, és una balada francament bonica; una pena que no sigui més llarga.
A "I'm The Choosen One" destaco de nou l'enganxada de les seves guitarres que tornen a liderar un tema ràpid, rítmic, amb un excel·lent gust per les melodies i riffs que envolten tota la composició i on brilla una part central per emmarcar que enganxa amb força; possiblement la que més m'ha agradat per ara.
Ja som al tall quinze titulat "Rain is Falling" una bella balada comandada per les acústiques i el piano on la seva part central plena de sentiment i malenconia t'envolta i tens ganes de tornar a posar-la. Menció especial a un altre sol que fa caure d'esquena i al seu cantant que si aquesta brillant durant tota l'obra, en aquesta composició 'es surt!
Sens dubte una altra de les joies d'aquest llarga durada, la veritat és que aquest últim tram està sent realment inspirat, vam seguir la nostra escolta amb "Legions of Ravens" on el tempo inicial el marca el teclat secundat per unes afilades i poderoses guitarres dibuixant unes harmonies a doble guitarra espectaculars que desemboquen en un altre fantàstic tornada i com no, en un no menys cura sol, conformant un altre gran tema, heavy i tremendament enganxós.
Ja com tall final, descomptant l'epíleg, tenim "The Ride of Pegasus", on torno a incidir en la precisa i consistent base rítmica i les fenomenals melodies de les seves dues destrals donant com a resultat una altra peça realment enganxosa però alhora potent i que tanca estupendament aquest "A Tale Whispered In The Night".
Com a resum dir que el disc va de menys a més, destacar la sensacional tasca de les guitarres, un cantant francament bo, unes composicions que entren a la primera majoritàriament, una acurada producció on cada instrument s'escolta perfectament i per tant no dubto a recomanar sobretot als amants de l'anomenat power Italià i del metall melòdic en general.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!