Guadaña - Karma (2017)
 |
Heavy Metal
The Fish Factory
2017
Temes
1. Aún sigo en pie
2. Ser uno mismo
3. Reflejos
4. Dios del trueno
5. Nuestra revolución
6. Encrucijada
7. ¿Víctima o verdugo?
8. El bosque
9. Némesis
10. El castigador
11. Mientras duermes
12. Karma
13. Dharma
Formació
Veu: Salva Sánchez
Veu: Gloria Romero
Bateria: Pablo Casas
Guitarres: Juanma Patrón
Baix: Nael Martín
Crítica
La banda gaditana Guadaña, ens deixa el seu tercer treball de llarga durada després d'un primer àlbum inicial continuista de la banda original anomenada Huma, un segon treball molt més treballat, personal i innovador com va ser Deryaz i ara aquesta nova entrega que és una clara evolució en tots els sentits, fent créixer a la banda compositivament, en so i en personalitat.
L'àlbum conté un mostrari prou ampli dins del metall al gust de tots i a més compta amb col·laboracions d'autèntic luxe. Val a dir que la incorporació de Juanma Patrón a la guitarra (destaca un so molt més afilat i fosc) ha estat per arribar i posar-se a recompondre i gravar en la seva pràctica totalitat, lliurant un segell més personal.
Arrenquem amb una intro suau, relaxant que contrasta amb l'inici de "Aún sigo en pie", un autèntic xut que serveix com a carta de presentació a cavall entre força i duresa i un riff inicial molt melòdic. Les bateria de Pablo Casas són dures, contundents i el seu doble bombo impregna tot el teu cos, vulguis o no.
Glory segueix donant lliçons vocals barrejant la seva veu més clàssica amb esquinçats més durs. No es caracteritza la frontwoman per una veu dolça, al contrari, empasta perfectament en el metall més pesat, sent referent nacional, sens dubte. Crida l'atenció el treball vocal també de Salva, el qual ha dirigit el seu treball a distingir-se clarament de Glory, donant un toc molt més dur i personal, encarregant inclusivament en aquest primer tema d'guturals i d'un esquinçat moltíssim més salvatge.
Més ràpida es mostra el segon tema "Ser uno mismo", amb una tornada realment molt enganxós. La alternància que tenien gairebé al 50% Salva i Glory, sembla donar en aquest inici un petit avantatge protagonista la vocalista, però quan Salva intervé el cel s'esquinça en dos per trencar amb un estil contundent.
"Reflejos" és un tema on cal el comentari sobre la base rítmica eixordadora tant de Pablo a les baquetes com de Nael Martín al baix. Foscor això sí, destil·len la pràctica totalitat dels temes oblidant la part festiva per oferir autèntic heavy metal, encara que potser en les tornades més corejables com el del tema tractant al bulling usant personatges mitològics com pot ser Thor, "Dios del Trueno" siguin una excepció, a més d'ensenyar-nos de nou que a més les noves tecnologies no han estat en absolut menyspreades a l'hora de posar arranjaments en el tema.
Van presentar el disc fa mesos en forma de videoclip amb el tema que ens ocupa: "Nuestra revolución". Ens demostren un so diferents al de la resta del disc, gravat encara amb Jacob a les sis cordes, ens deixen un aire desenfadat i reivindicatiu molt interessant.
"Encrucijada", amb instruments de cordes acústics i percussió (col·laboració de Chiqui García) ens deixen aquest aire arabesc a manera d'introducció per a un altre tema que mereix menció com és "¿Víctima o Verudgo?".
Més de sis minuts per introduir una altra col·laboració obra del membre de l'extinta banda gaditana Sphinx, Justi Bala. Segueixen les notes arabesques i segueix la contundència. Aquest ritme oriental segueix present en tot el tall fins a finalitzar amb la mateixa temàtica que l'obertura.
Res a veure a "El bosque". La bateria, protagonista total i absoluta amb una afinació molt aguda, deixa aquesta mateixa agressivitat en un Salva que ens deixa bocabadats amb aquesta nova faceta tan death vocalment parlant. Els tornades demostren tenir una feina gegantí per facilitar l'oient el reconeixement senzill de cada tema i fins i tot la possibilitat d'un bon cor en directe per part dels assistents.
Havia de donar nom al disc i és que és clarament tema estrella: "Némesis". Compta amb les col·laboracions d'Alberto Díaz i Nando Perfumo donant encara un aire més agressiu. Això sí, els contrastos són més que evidents entre estrofes poderoses, un pont baixant intensitat i una tornada que val la pena quedar gravat a les orelles. Guturals, agressivitat, melodia i suavitat es combinen amb extremada delicadesa.
Justi Bala repeteix a "El Castigador" al més pur estil Primal Fear o Judes Priest i que dóna pas a "Mientras duermes". Inici vertiginós del baix explotant en ritmes més de punk meridional gairebé. Un tema diferent sens dubte a la resta.
Obra mestra que finalment sí que és la que dóna nom al treball: "Karma". Ens fem la idea només pensar en les col·laboracions de Tete Novoa, Alfred Romero i Jose Vicente Broseta, grans i reconeguts vocalistes de l'envergadura del que ens ocupa. Des del riff inicial, els arranjaments de teclat i el tracte delicat vam gaudir d'un tema molt complet i que han d'explotar. La tornada és una interessant mostra del millor power metall nacional abans del tancament amb "Dharma", tema amb tints més èpics sense arribar en cap cas a balada, però amb algun detall. Percussions i contratemps i agressivitat en la intervenció de Salva per trencar.
Un disc amb el qual sens dubte la banda fa un pas endavant, ha crescut i molt i ha intentat definir una identitat global molt significativa sent capaç de desgranar el paper de cada un dels músics com a rellevant.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!