SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Jorn + Adamantia Shoko (Madrid)

Ravenblood + Northland + IllusioN La Boite (Lleida)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Raven's Gate + Sylvania + Valkyria Wah Wah (Valencia)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Outreach + Synesthesia Malecón (Avilés)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Kaledon - Carnagus: Emperor of the Darkness (2017)

Kaledon - Carnagus: Emperor of the Darkness
Kaledon logo
Italia

Carnagus: Emperor of the Darkness

Symphonic Power Metal
Sleaszy Rider Records
2017


Temes

1. Tenebrae Venture Sunt (01:38)
2. The Beginning of the Night (05:00)
3. Eyes Without Life (04:13)
4. The Evil Witch (04:08)
5. Dark Reality (03:56)
6. The Two Bailouts (05:37)
7. Trapped on the Throne (04:30)
8. Telepathic Messages (04:09)
9. Evil Beheaded (03:31)
10. The End of the Undead (06:35)

Formació

Veus: Michele Guaitoli
Guitarra: Alex "The King" Mele
Guitarra: Tommy Nemesio
Teclats: Paolo Campitelli
Baix: Paolo "The Animal" Lezziroli
Bateria: Manuele Di Ascenzo

Crítica

Ja fa un porró d'anys de la fundació de Kaledon. Corria el ja llunyà 1998 quan Alex Mele, decidia escriure un llibre titulat Legend of The Forgotten Reign - Chapter I i en acabar li posa música en el que és la creació del primer disc de Kaledon.

En aquesta època, ple apogeu de les bandes italianes el metall simfònic triomfava al voltant del món amb noms abanderant com Rhapsody, Labyrinth, Arthemis o els actuals Secret Sphere entre moltes altres que han acabat desapareixent del mapa com bé Skylark, Domini o uns excel·lents Drakkar. Deia, que en aquesta època, Kaledon era una banda més, amb un bon disc, però perdut en la immensitat d'excel·lents treballs. Recordo també a Heimdall qui tenien una similitud bastant gran, almenys en la meva memòria. Però passen els anys, i si múltiples canvis de formació els han permès seguir endavant, no menys important és la tenacitat demostrat pel mateix Alex Mele, el qual ha liderat ia la barbaritat de, amb aquest, nou treballs.

Per desgràcia, li vaig perdre la pista a la major part d'ells i no puc parlar de l'evolució al llarg del temps, però sí des dels primers Kaledon fins als d'avui en dia, podem parlar d'una banda radicalment diferent. O més aviat molt evolucionada amb un so més fosc, cru i fins i tot, dur.

L'èpica segueix existint per sobre de tot i hi ha velocitat endimoniada com segueixen demostrant en temes com "Eyes Without Life" el qual conté també una tornada magnífic o "The Evil Witch".

Per les veus de Kaledon han passat múltiples vocalistes, recaient actualment el pes de ser el frontman de la banda en Michele Guaitoli que segueix l'estela dels seus predecessors, concretament en la ment tinc situats a Marc Palazzi i Claudio Conti, seguint la mateixa estela.

Els teclats, aquesta vegada de la mà de Paolo Campitelli, tenen una importància crucual per donar alhora a les guitarres, la secció rítmica ocupa Tommy Nemesio.

Grans cors i temes, això sí, bastant més foscos són la tònica. Així veiem registres més tètrics en temes com "The Two Ballouts" o "The Beginning of the Night". Cal no oblidar tampoc temes més alegres, amb tonalitats majors com s'amunteguen en "Dark Reality" o "Evil Beheaded".

"Telephatic Messages" ens ofereix també tocs guturals que doten d'encara més cruesa al conjunt del treball, marcat per la ràpida secció rítmica formada pel bateria Manuele Di Ascenzo i el baixista cofundador de la banda, Paolo "The Animal" Lezziroli.

Cada tema és inicialitzat per unes espases colpejant, crits, veus i agonies que van narrant la història que ens deixa aquest "Carnagus: Emperor of the Darkness", que ja ha deixat enrere una possible saga literària en tota regla.

Així està banda romana, ens deixa un altre interessant treball, una altra empremta que la converteix en una de les més longeves dins de l'estil i de la seva Itàlia natal, com ja hem comentat, bressol del gènere.

Víc Salda
30/05/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.