Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Sin Mirar Atrás

Metal
Maldito Records
2015

Temes

Soy Yo
Un Día Más
Sin Ti No Soy Nada
Hoy Tengo Ganas de Ti
Grita
Ilusión
Getsemaní
Nada Que Temer
Sin Final
Mi Locura
Tú y Yo
Una Lágrima
Quijote
Quijote (Versión Orquestal)

Formació

Veu: Rafa Blas
Guitarra: Fer Varela
Guitarra i Baix: Juan Saurín
Bateria: Matt de Vallejo
Teclats: Andy C.

A principis d'aquest 2015, un mediàtic Rafa Blas treure el seu segon disc, més treballat i menys precipitat que el primer, premi per guanyar cert programa que el va catapultar cap a tots els públics.

Com single va treure el tema "Hoy Tengo Ganas de Ti" del qual ja parlarem, i com balada que és, ens va donar la sensació que el disc havia obert les mires a un públic més plural baixant d'intensitat les composicions i el nivell de "metall". Així que va ser quedant enrere en la llista de prioritats a revisar fins a caure en l'oblit.

Va ser arran de parlar i escoltar el disc en solitari de Joan Saurín, guitarra d'aquest disc i compositor de gran part d'ell, quan ens va despertar de nou la curiositat. I si per un gos que vaig matar, mataperros em van cridar? I efectivament!

Després de la portada amb la cara maliciosa de Rafa de nou, s'amaga un disc plural però molt més personal i amb molt metall.

"Soy Yo", obre marcant les pautes. Riff potent de guitarra, ritme pesat, bastants harmònics i una tornada molt enganxós. Només amb aquesta obertura se't treuen les tonteries i t'adones que s'ha escapat per uns mesos un més que bon disc, interpretat per musicazos i això es nota.

Un cop més, gravat en els Magica Studios sota la batuta del mestre Pepe Herrero, destil·la no només aquest so sinó també una foscor malenconiosa que ja porta implícit en el mateix títol.

Temes com el segon tall "Un día más", són els que poden despistar. Completament acústic i molt intimista revela una balada, que no per això deixa de ser una sentida balada metalera amb una tornada potent en què Rafa ha volgut també pujar la seva veu fins a extrems aguts que generen molta intensitat.

Certament l'obertura a un públic més plural no prové de temes més popers, sinó potser de la inclusió de més balades com és també "Sin Ti No Soy Nada", però de clara tendència heavy. Destacar les veus de Rafa qui ha volgut una altra vegada, es tracta d'un disc en solitari destacar amb el seu instrument: Unes poderoses cordes vocals perfectament modulades.

I tiro perquè em toca amb "Hoy Tengo Ganas de Ti". Lentitud, sentiment i acompanyat d'un videoclip que potser indueixi a engany. El fet que el tema original sigui de Miguel Gallardo també descol·loca. Això si, Excel·lentíssim tornada i unes guitarres molt protagonistes interpretades no només per Juan Saurín, sinó també per Fer Varela, qui aquesta vegada ha saltat de les 4 cordes a les 6.

Temps per al metall fosc, poderós, amb unes bateria de l'omnipresent Matt de Vallejo, acompanyat en la secció rítmica pel mateix Juan Saurín qui ha tingut un paper crucial. "Grita" es balanceja entre riffs poderosos i estrofes més accessibles.

"Ilusión" és potser un tema que si no fos per la interpretació de Rafa, el missatge transmès i l'orquestració d'Andy C., quedaria una mica més en l'oblit però dóna pas a "Getsemaní". La versió metal·litzada del tema estrella de Jesucrist Superstar no fa més sinó demostrar la influència de Leo Jiménez sobre aquest vocalista, ja que de fet és l'intèrpret actual del musical, així com li permet demostrar que vocalment està a l'altura, no només d'execució tècnica, sinó també d'una mica més innat com és transmetre sensacions. Molt bon sabor de boca.

Escolto "Nada que Temer" i em salta un somriure: More Than Words d'Extreme em ve al cap de manera inequívoca i em sorprendria que ningú negués la idea inspiratòria .... bé, una altra lenta per al sac.

Potència combinada de nou però amb interessants melodies vocals en "Sin Final" i sols heavies fan del tema una altra interessant proposta que desemboca en una altra balada molt heavy: "Mi Locura", primera referència al Quixot.

Les guitarres no són dolços, ni tampoc les bateria. No pot catalogar d'un disc de balades ni fluixet, perquè estan amagats molt a la vista, sons molt heavies, una interpretació vocal exquisidament metalera i una bateria contundent i en absolut plana. Com a mostra, "Tu y yo".

Ens aproximem al final d'un bon llançament que té potencial per madurar més encara amb una sentida "Una Lágrima". Però la joia de la corona rau en el doble final que protagonitza "Quijote".

Una versió instrumental (i també cantada), regal de Pepe Herrero, ens mostra una altra visió d'un tema que dóna molt de si, ocupant les dues últimes pistes. Llarg, variat i molt heavy. Temps per alegrar amb el teclat d'Andy, amb les guitarres de Juan i Fer i sobretot amb contrastos musicals que no deixen tampoc enrere a la veu de Rafa que ens mostra des del falset més dolç, fins a un esquinçat i sentit lament. Un tema que val la pena no deixar-ho passar per les seves múltiples matisos i la seva enganxi.

Així doncs, a manera de conclusió, certament amb un gran nombre de balades i temes lents però molt metaleres, no deixa de ser un gran disc que no fa sinó marcar les línies pròpies d'aquest gran vocalista, que té davant seu un dels reptes més grans que existeixen i és que no es tracta de triomfar, sinó de mantenir-se, reinventar-se i tornar a estar ahi una altra vegada. Fusta no li falta!

Víc Salda
03/12/2015

Arxiu de
novetats