SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Taken - Taken (2016)

Taken - Taken
Taken logo
España

Taken

Power Metal
Autoproducido
2016


Temes

1. Tales of glory
2. Modern Messiah
3. Wormy brains
4. On the road again
5. Afterlife
6. Forgotten Realms
7. Under the skies of Asia
8. The last deadly deeps
9. The Seven seas
10. Distant Shores
11. The slaughter of the last cursed

Formació

Veu: David Arredondo
Guitarra: Gauss
Guitarra: Iosu
Baix: Dani Rocks
Teclat: David Kbd
Teclat: Diego
Bateria: Jon

Crítica

Els camins del Power Metall són inescrutables, i si no, que l'hi diguin als pamplonenses Taken. Una banda sòlida formada per músics d'extensa trajectòria que han decidit crear un projecte ple d'identitat. Taken presenta el seu primer àlbum, de títol homònim, on prevalen unes melodies sense fissures, destacar la presència de dos teclats i l'ús dels sintetitzadors, una base rítmica intensa, unes guitarres virtuoses i el paper de David Arredondo com a vocalista. Un disc que no té desperdici.

Taken arrenca amb "Tales of glory", un tema dens en el qual la banda demostra venir per quedar-se. Un tema ràpid amb influències clares de l'Speed ​​Metall europeu i amb una solidesa molt per sobre de la mitjana. Una cançó que enganxa des de la primera escolta i que no està posada la primera en l'àlbum per mer atzar. Un tema que segur guanyés en energia en cadascun dels seus directes. Un disc que comença molt bé. El segueix "Modern Messiah", un tema una mica més pausat que en anterior, sense perdre res de ràbia i virtuiosismo. David KBD i Diego demostren ser un combo altament compenetrat teixint una espiral sonora amb les seves teclat d'estil únic que aporta a la banda l'element essencial del seu so. Sembla que el disc només fa millorar.

"Wormy brains" és el tercer tall d'aquest àlbum. Un tema que ens recorda molt a bandes com Power Quest. Un tema ràpid, ple de velocitat i agressivitat. Destacar la lletra de la cançó. Una clara descripció dels temps que vivim i la responsabilitat que sobre això tenim. El segueix "On the road again", un altre tema on la banda demostra posseir un nivell musical capaç de avalar-perquè el seu nom formi part de qualsevol festival.

"Afterlife" és el cinquè tall d'aquest àlbum, cançó on els teclats tornen a ser els grans protagonistes de la melodia. Arredondo demostra una versatilitat en la veu extraordinària, capaç d'abastar múltiples registres, com a mostra, aquesta cançó de tall més emotiu. El segueix "Forgotten Realms". La base rítmica comandada per Jon ens condueix a través d'una cançó de tornada enganxosa. Un himne al Power Metal on les guitarres teixeixen una estructura èpica heretada del metall europeu de la dècada dels 90. El tema per antonomàsia de l'àlbum, la cançó on la banda demostra tota la seva capacitat instrumental sense cap tipus de complex. Brutal!

"Under the skies of Àsia" és el setè tema de l'àlbum, cançó on la banda segueix fent honor a la seva habilitat per compondre tornades enganxoses plens d'harmonia, destaca el sol de teclats gairebé al final de tema. A "The last deadly Deeps" ens trobem un tema més pausat que els anteriors, cançó que demostra, un cop més, que Taken, són capaços de compondre de manera versàtil sense perdre qualitat en cadascuna de les seves composicions.

"The Seven siguis" és un petit tall que ens acompanya fins a "Distant Shores", una altra composició supèrbia d'Taken on demostren tenir un domini instrumental. Un altre tema que segur que no faltés en els seus directes. L'àlbum el tanca "The Slaughter of the last cursed", un tall més lent, on a través de gairebé dotze minuts de durada la banda demostra la seva mestria. Un tema que, malgrat la seva durada, se'ns fa molt breu.

Què més puc dir de Taken que no hagi quedat reflectit ja al llarg de la crítica. Els pamplonesos han sabut elaborar en el seu primer disc una obra de qualitat excel·lent. Una banda que projecta un futur d'escenaris i grans composicions.

ZorroLoko
26/09/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.