Leithian - Sin Límites (2012)
 |
Power Metal
Sube Un Escalón
2012
Temes
1. Sin Límites
2. Hechizo
3. Angel Seductor
4. Cruzando Senderos
5. Amanecer
6. La Era De La Mentira
7. Profundo Palpitar
8. Te Esperaré
9. Memoria Oscura
10. Matar O Morir
11. Un Legado A Rescatar
Formació
Veus: José Cebrián
Guitarra: Carlos Casanova
Teclats: Guillermo Salinas
Baix: Julio Armelles
Bateria: Lorenzo Bustos
Crítica
Sorpresa sense límits la que ens ofereix Leithian des de València. Després d'un molt bon àlbum debut Voces de Libertad en el qual la banda es va mostrar com una alternativa power metalera, amb molta velocitat i molt guitarrera, ens deixen impressionats amb un segon disc en el qual no han donat un pas endavant, sinó a l' almenys dos o tres com a mínim.
Es tracta del llançament de Sin límites, un treball molt madur on la banda ha sabut sortir de l'etiqueta de banda power, per convertir-se simplement en Leithian, amb el seu propi so i estil.
Els valencians aquesta vegada han sabut combinar a la perfecció arrels power, passatges progressius i oferir a cada instrument el protagonisme just que li correspon a cada moment.
La veu de Jose Cebrián és simplement excel lent, ja que ha sabut escapar perfectament de l'etiqueta de l'abús d'aguts i treure més tons i registres sense l'ànim de demostrar que pot cantar més agut que ningú, problema que presenten moltes bandes encara que cada vegada menys, i que li permeten generar una riquesa de contrastos mitjançant els quals guanyem tots com a oients i ells com a banda.
El disc, amb una presentació bona i un artwork més que correcte, és molt rodó i compositivament molt ric, tant a nivell global com a nivell d'arranjaments i detalls.
Un disc que a diferència del seu predecessor, és més difícil de classificar en una primera escolta ja que no és tan enganchadizo ni quedes atrapat la primera vegada. Però agrada i li dónes pista, i tornes a ell i trobes varietat compositiva sota un mateix estil, i trobes qualitat i trobes matisos i tornes a escoltar-lo i vols més. Així s'acaba convertint sens dubte, en un dels que seran millors llançaments nacionals de l'any.
El disc deu el seu excel · lent so, al fet d'haver estat gravat i produït per Oscar Ruiz (Heldar) i que ha estat masteritzat per Justin Shturtz en els prestigiosos Estudis Sterling Sound de Nova York. L'artwork com hem comentat és bastant complet i es deu al treball de Ruben Garcera, cantant de Heldar.
Arrenca amb la instrumental Sin Límites, una introducció orquestrada en tota regla que dóna pas a Hechizo un tema simple, directe, senzill i que presenta al so actual de Leithian. Sense oblidar la velocitat, però sense abusar, amb canvis de ritme, treballats cors, tant els que se senten com els que cal escoltar atentemente, ja que alguns són subtils, la banda presenta la seva candidatura a un reconeixement mediàtic merescut.
Leithian combina a la perfecció els instruments de què disposa i així els sols intercalats de teclats a les mans de Guillermo donen pas als de Carlos, guitarra, qui compon la majoria de temes al costat de Jose.
El següent tema és Angel Seductor, el qual és el segon single del disc i del que m'agradaria remarcar el final d'un enganchadizo tornada, amb uns alts i baixos vocals que sincerament m'entusiasmen per la diversificació de la melodia instrumental enfront del treball de veus.
Creuant Senderisme segueix marcant la pauta d'Leithian, de posar un ritme ràpid, però no continu amb unes tornades francament lloables, jugant en aquest cas amb diferents estructures i no només amb tornada i estrofes, trencant esquemes clàssics i evitant la monotonia.
També disposa el disc de mitjos temps, on es barregen en la mesura justa velocitat, riffs potents amb molta melodia, i un acompanyament perfecte per part del baix que té molt protagonisme, a les mans de Julio. Amanecer és una bona mostra d'això, mentre ens parla d'història recent, del Mur de Berlín.
La Era de la mentira, és una cant a la consciència social ia la nostra responsabilitat. Un doble bombo present al llarg de tot el disc, però executat amb exquisidesa, perquè en cap cas tenim la sensació de tractar amb un disc monorítmico, ni res que s'assembli. D'això s'encarrega Lorenzo.
El disc, com sempre he reclamat en tot bon disc de metall, té el seu corresponent balada. En aquest cas es tracta de Profundo Palpitar. Una tema, executat bàsicament al piano amb la veu de Jose durant més de mig tema, abans de donar-li la corresponent força que requereix una balada perquè tingui la potència desitjada dels grans lents del metall i que tanta fama han donat al gènere.
El següent tema, té lletra de balada, un trist però esperançador cant a la reunió al més enllà. Un dels millors temes del disc, que no deixa de posar la pell de gallina per la seva lletra, alhora que per la seva força i rica melodia, amb parts que recorden al power d'escola italiana que tan de moda va estar a finals del segle passat i principis de l'actual, amb els grans mestres que van completar composicions d'una talla tècnica molt alta i sense cap tipus de complex a l'hora d'experimentar amb sons en els arranjaments. Magistral Te esperaré.
La durada dels temes, rau entre els 4 i els 6 minuts llargs. Temps suficient per poder gaudir-los sense arribar a avorrir. En aquesta escala es troba Memoria Oscura. Musicalment un dels més diferents del disc, però també altament recomanable.
Comencem a posar punt i final al disc i amb Matar o Morir ens trobem amb una joia. Un dels meus temes favorits sinó el que més, amb grans tocs progressius, molt tècnic, una combinació excel · lent de teclats i guitarres, un equilibri perfecte entre força, contundència i melodia i un regal de virtuosisme a les orelles, amb una tornada i uns cors realment majestuosos. Un tema realment recomanable que ens dóna una altra vegada mostra del que són capaços aquests nois de Gandia.
Finalment el disc tanca amb un altre missatge de consciència col · lectiva dins Un llegat a rescatar. Un tema que ens parla de la naturalesa i les destrosses que fem els homes de manera totalment inconscient.
Resumint, si et va agradar Veus de Llibertat, aquest treball probablement t'agradi i molt més encara pel gran salt de qualitat que ofereixen. Si no coneixies anteriorment a Leithian, dóna-li una oportunitat a aquest disc, ja que no tinc cap dubte que estarà entre el milloret d'aquest 2012 a nivell nacional.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!