In Thousand Lakes - Age of Decay (2017)
 |
Melodic Death Metal
Xtreem Music
2017
Temes
1. Death
2. Fall Into The Void
3. I Rise
4. True North
5. Age Of Decay
6. Hunter Of Souls
7. Blind Eyes
8. Ethereal
9. Vanished
10. Wolfzeit
11. Walls (Scars)
Formació
Veus: Jose
Guitarres: Jokin
Guitarres: Igor
Baix & cors: Pintxo
Bateria: Javi
Crítica
No sé què passa amb el Death melòdic en aquest país, ja que comptem amb grans bandes practicants d'aquest estil com: "Rise To Fall", "Dawn Of Tears", o "Unbreath" per posar algunes, a les quals ara s'uneixen aquests IN Thousand Lakes que pel que puc investigar es van formar en el 96, gairebé res, però només disposen de dos llarga durada més d'algun EP i single. És cert que es van dissoldre i el 2013 van tornar a ajuntar-se, la formació per a aquest "Age Of Decay" és la següent: Jose (veus), Jokin (guitarres), Igor (guitarres), Pintxo (sota & cors) i Javi ( bateria).
Després d'una curiosa portada s'amaguen onze temes que com sempre començament a detallar en les següents línies.
Obren foc amb "Death Train" com dic el seu és un Death melòdic on les dobles guitarres tenen molt a dir en la construcció de les melodies / harmonies que són realment enganxoses com correspon a aquest estil, bon inici.
"Fall Into The Void" s'inicia amb una bona melodia de guitarra que acompanya i es fon amb una base rítmica realment canyera i afilada on puc distingir també al baix acompanyant i donant profunditat al tema, excel·lent el sol. Com dic tenen facilitat per produir un death melòdic amb ganxo, gràcies als seus enganxoses melodies a doble guitarra.
A la següent a caure "I Rise" torno a gaudir del baix donant base en els seus primers compassos a l'atac guitarrer quals destaca especialment en la tornada molt enganxós i amb una melodia de guitarra collonuda, m'encanta com utilitzen les dobles guitarres per emfatitzar i donar força i accessibilitat a la seva base rítmica. Si les dues anteriors em van agradar, aquesta em sembla la millor del que escoltat de moment.
"True North" segueix per la mateixa senda del death melòdic realment enganxós i accessible, on les reines de la funció com en tot l'escoltat són les cuidades i addictives guitarres que envolten altra rítmica i ràpida composició.
Arribem al tema que dóna títol al CD, "Age Of Decay" on podem gaudir de la veu d'Alain Concepció i Iñaki Lazkano (Coffeinne) en el seu més que interessant tornada i que dóna força i color a una altra excel·lent composició en la qual torna a brillar la seva fantàstic sol.
Seguim la nostra escolta amb "Hunter Of Souls" on els seus principals ingredients es conformen gràcies als seus enganxoses guitarres i una base rítmica matadora que es fonen per donar pas a un altre bon tornada, melòdica i contundent com ha de ser.
"Blind Eyes" és rítmica i realment enganxosa com la resta de temes, i que no baixa l'alt llistó posat en l'elaboració dels talls, em repeteixo molt ho sé, però és que m'encanten les guitarres, que aconsegueixen enganxar-te cosa fina, i si a això li afegim un altre bon sol, curt però molt definit dóna com a resultat una altra estupenda cançó.
Pel que fa a "Ethereal" poc més puc dir, donat que segueix rigorosament el que s'ha dit per a molts dels temes: ràpida, amb ganxo, tremendament melòdica, tot això se li pot aplicar sense problemes, destacar la part instrumental on el sol brilla amb un feeling tremend.
"Vanished" és una peça on les guitarres realment melòdiques i inspirades, conviuen amb una altra base rítmica dinàmica i potent per donar forma a una altra composició que se't queda fàcilment a la primera al cap.
Ja per acabar un gran disc de death melòdic so Göteborg podem gaudir de dos temes més:
"Wolfzeit" que incideix en tot el que s'ha dit: boniques melodies / harmonies a doble guitarra acompanyen un tema enganxós, rítmic i de fàcil escolta i que té una altra part instrumental / només espectacular.
"Walls (Scars)" tanca el disc amb nota, com tot el gaudit, canyera i on les estupendes melodies / harmonies de guitarra marquen el tempo de la composició.
Només em queda recomanar aquest disc a tots els seguidors de gent com els primers In Flames o Dark Tranquillity, on el més important és aconseguir temes enganxosos i molt cuidats musicalment, destacar també la bona producció del plàstic gràcies a Pedro J.Monge (Vhäldemar) . Espero que no es demorin tant a publicar un nou treball, perquè la seva música mereix molt la pena ser escoltada.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!