Adamantia - Pandora (2019)
 |
Power Metal
7hard
2019
Temes
1- La Caja (Intro)
2- Vida
3- Deux Ex
4- Las Cuatro Verdades Nobles
5- Lucha de Titanes
6- Hielo en la sangre
7- Viajando por la Luz
8- Doble
9- Imágenes
10- Tierra Hostil
11- Pandora
12- Sonata Final
Formació
Veu: Isra Gadea
Guitarres: Fran Soler
Baix: José M. Pérez
Bateria: Tato Bazán Sulzberger
Crítica
Adamantia és una banda formada l'any 2015 per Fran i Manuel Soler. Després editar "U.N.O: Una Nueva Odissea", un debut discogràfic que no acabo de tenir la repercussió que mereixia ens presenten Pandora, un disc sòlid de gran qualitat capaç de competir en igualtat de condicions amb grans bandes de l'escena internacional. Un treball de producció supèrbia, posa en valor la gran qualitat d'una banda que encara té molt per mostrar.
El disc el obre una amb una intro titulada "La Caja", tota una invitació a gaudir d'un viatge musical que no deixarà ningú indiferent. Després d'això, vam escoltar "Vida", moment on l'energia i la creativitat desborda, segon després segon. Una cançó d'arranjaments orquestrals, capaços de posar en valor cada recurs d'aquesta banda. La capacitat vocal de Isra Gadea ens demostra que aquesta banda, en aquest instant, es troba molt per sobre de la mitjana. La secció instrumental no té desaprofitament algun. Un conjunt de músics de gran virtuosisme en un clar moment de creativitat.
El tercer tall de l'àlbum es titula "Deus Ex". Una peça de veritable Power Metall Simfònic marcat per una excel·lent orquestració i una base rítmica supèrbia que vés enganxa des del primer acord. El sol de guitarra és digne d'esment, marcat per la passió i la tècnica. Del millor d'aquest disc. El segueix "Las Cuatro Verdades Nobles", un tema d'atmosfera fosca i densa. Un cop més el treball instrumental és espectacular, marcat pel detall. Una cançó que sap jugar amb el tempo en cada instant, marcant la tensió, segon després segon. El segueix "Lucha de Titanes", una cançó on l'energia i la ràbia torna a protagonitzar aquest tall. Una cançó de tornades enganxoses marcat per les grans harmonies.
Amb "Hielo en la Sangre" aconseguim el sisè tall d'aquest disc. Una de les cançons més equilibrades de tot aquest àlbum. Una base rítmica potent, de gran enganxada acompanya l'excel·lent treball en les guitarres. El treball vocal de Isra Gadea torna a brillar amb presència pròpia. Un gran vocalista, sense cap dubte. El segueix "Viajando por la Luz" la Power Ballad de rigor, que no podia faltar en un àlbum com aquest. Una cançó molt melòdica, plena de textures i matisos.
L'energia torna de la mà de "Doble", una cançó totalment salvatge, d'instrumentació atmosfèrica marcada per la densitat i la foscor. Una altra evidència més de la gran qualitat d'aquesta banda. Amb "Tierra Hostil" la bateria marca un tempo arriscat que anirà accelerant a mesura que avancen els segons. La banda sap jugar amb el ritme fins a dominar qualsevol tipus de recurs per fer-lo seu. Amb "Pandora", la banda compta amb la col·laboració de Manuel Soler i Carmen Xina (Oker). Una cançó, que malbarata energia i actitud. Una cançó que no defraudarà a cap seguidor de l'gènere, ja que sona com un veritable obús. Un tema capaç de posar el nivell de qualitat de l'àlbum molt molt alt. Tancant l'àlbum escoltem, "Sonata Final", una pista instrumental que dóna per conclòs aquest disc.
Adamantia ens presenta amb "Pandora" un disc honest i de gran qualitat. Un àlbum a tenir en compte que no hauria de passar desapercebut pel públic, els mitjans especialitzats i les promotores. Tota una oportunitat per als seguidors de l'Power Metall Simfònic.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!