Darmage - El Gran Titán (2016)
 |
Thrash Metal
Autoproducido
2016
Temes
1. Rebilcanza
2. Ya No Eres Nadie
3. Paranoico
4. El Gran Titán
5. El Eterno Emérito
6. Invencibles
7. La Cura
8. Infinito
Formació
Veu: Pablo Buey
Guitarra: Luis M.
Baix: Fede
Bateria: Daniel Rodrigo
Crítica
Darmage és una banda de Thrash Metall New School originària de la ciutat de Saragossa. Des de 2010 demostren a través del seu primer EP de títol "Cuando El Sol Reviente", el seu bon fer a través de riffs estripats i bases rítmiques descontrolades. En 2016, llancen el seu tercer disc, titulat El Gran Tità, un àlbum cru que demostra que aquesta banda té una gran projecció si continuen pel camí marcat. El metall extrem aquesta d'enhorabona a Espanya amb bandes com Darmage, sense cap dubte.
"Rebilcanza", és la introducció que obre aquest disc, una intro èpica, molt acurada que transmet una atmosfera claustrofòbica. Una pista que demostra la capacitat compositiva d'aquesta banda. A continuació escoltem "Ya No Eres Nadie" un tema ple de ràbia i energia, on una bateria desbocada. La veu de Pablo Bou esquinça els timpans executant un Thrash Metall de primer nivell. Una cançó que t'enganxa des de la primera escolta. "Paranoico" és el tercer tall de l'àlbum i un dels millors de tot el disc. Cançó on Daniel Rodrigo és el gran protagonista del tema, demostrant la seva capacitat com a bateria. Luis a les guitarres executa un paper molt tècnic i precís creant una estructura agressiva i plena de ràbia.
"El Gran Titán" és el quart tall de l'àlbum, cançó que dóna títol a l'àlbum. Un tema sòlid i enèrgic en la línia del que portem escoltant. Un tema de gran qualitat que fa que escolta rere escolta l'àlbum vagi guanyant en qualitat.
El segueix "El Eterno Emérito", la meva cançó preferida de tot l'àlbum, brutal. Val la pena escoltar el disc únicament per aquest tema. Una lletra treballada, amb un text profund acompanyat per la tècnica de Luis a les guitarres i Fede al baix. Impressionant. Invencibles és el sisè tall de l'àlbum, una cançó on la base rítmica torna a ser la protagonista. Una base rítmica que et colpeja al pit sense cap tipus de concessió. Una cosa semblant passa amb el tema que el precedeix, "La Cura".
Per tancar aquest àlbum Darmage ens presenta "Infinito", cançó on Bou torna a esquinçar les orelles a l'oient a través d'una cançó d'una qualitat fora del normal. Darmage ens presenta aquest àlbum de títol El Gran Titan, com una particular barreja entre uns Pantera passats de rosca, els primers Slayer i els millors moments de bandes com Habeas Corpus. Construint un so amb essència propi que li fa d'escolta obligada. No et penediràs. Com pega, és un disc que es em fa curt, molt curt. He necessitat diverses escoltes per sadollar, i crec que encara ho he aconseguit.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!