Late To Scream - Between Droughts And Fires (2017)
 |
Metalcore / Melodic Death Metal
Autoproducido
2017
Temes
01. Black Harvest
02. Decay
03. Stream
04. Between Droughts And Fires
05. 8503
06. Shangri-La
07. Walk On The Edge Of The Void
08. Wasted
09. In This Call
10. Method To My Madness (F.Y.A.H)
11. Reborn
Formació
Veu i guitarra solista: Niko
Bateria: Oier
Baix: Guille
Guitarra rítmica iy cors: Antón
Crítica
Ja a les meves mans el primer disc d'aquesta joveníssima banda composta per Niko (veu / guitarra solista), Oier (bateria), Guille (baix) i Antón (cors / guitarra rítmica).
Aquest seu primer treball discogràfic es compon d'onze temes, però per no repetir-me molt, assenyalaré els que m'han semblat els més destacats.
Després d'una intro obren foc amb "Decay" .Ells es defineixen com post metall, però al meu entendre es tracta d'un death / metal modern molt melòdic, on les potents i afilades guitarres ens porten a una tornada on brillen les veus netes realment accessible i addictiu. Gran treball en la construcció melòdica de les guitarres en la seva part instrumental / sol.
"Stream" segueix per la mateixa senda de guitarres doblades i realment melòdiques en la seva base rítmica, que marquen el tempo per arribar a una altra part central cridanera i amb ganxo gràcies a la utilització de les veus netes.
Quant al tema títol "Between Droughts And Fires" és una composició molt marcada en la seva base rítmica on com en el que ja s'ha escoltat, les enganxoses guitarres porten el pes d'un tall on segueix molt present la dualitat de veus guturals / netes. Aquestes últimes utilitzades sempre per remarcar les tornades. Cal destacar també l'apartat instrumental de la mateixa.
"Shangri-La" és un clar exponent de death melòdic. On les guitarres assassines i extremadament addictives se't claven al cap. La seva part central és de moment la meva preferida de l'escoltat, atès que té un punch tremend.
"Walk on the Edge of the Void" s'inicia amb una bonica harmonia de guitarra, per seguir amb un tema on la recerca de la melodia és apreciable en tota la peça, sobretot pel gran treball efectuat en les melodies / harmonies guitarreres i en la consecució d'una altra part central plena de força i realment brillant.
"Wasted" té un inici explosiu gràcies als seus punxants guitarres, que com en tot el que s'ha escoltat lideren tota la composició. Ja sigui en la seva vibrant base, com en els sols i els diversos dibuixos que construeixen al voltant d'un altre dels millors tornades del llarga durada. Sens dubte un dels meus talls favorits d'aquest bon "Between Droughts and Fires".
Al final acabo comentant tots els talls inclosos en el plàstic.
"In This Call" té tots els ingredients per aconseguir un altre excel·lent tema de metall modern / death melòdic: com les seves guitarres assassines i molt dinàmiques amb un gran gust lloc en tota la part melòdica que t'enganxa amb força, i un sol una mica curt però molt bo.
"A Method to My Madness" segueix sent un gran exemple d'una composició molt accessible i que aconsegueix que se't quedi fàcilment en el cap gràcies a la cura atac de les dues destrals unit a una altra part central fantàstica.
Ja per tancar un gran primer disc, ens trobem amb "Reborn" que segueix a ulls clucs el ja comentat al llarg de tota la crítica: death melòdic molt accessible, i amb una preocupació evident perquè tots els talls continguts en l'àlbum entrin a la primera.
Només em queda felicitar aquesta gent, perquè encara amb la seva gran joventut han aconseguit un magnífic primer àlbum, capaç de competir amb els grans grups internacionals de l'estil. Ens poden donar moltes alegries en el futur. Recomanat per a seguidors de bandes com Rise To Fall o The Unguided.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!