Lucky Bastardz - Be the One (2018)
 |
Hard Rock
Sliptrick Records
2018
Temes
1. Holy War
2. Shed Your Skin
3. My Best Enemy
4. Match My Rhyme
5. The House by the Sea
6. Not Your Idol
7. Sail Away
8. No One Else But Me
9. Tear in the Wind
10. Be the One
Formació
Veu: Tiziano “Titian” Spigno
Guitarra : Pietro “Pacio” Baggi
Bateria: Marco “Mark” Lazzarini
Baix: Paolo “Mr Tnt” Torrielli
Crítica
La banda italiana de Hard Rock Lucky Bastardz ens presenta el seu nou treball discogràfic sota el nom de Be the One. Un treball directe que mostra el so propi d'una banda sense complexos i amb les idees molt clares.
L'àlbum l'obre "Holy War", un tema cru i de producció acurada. La base rítmica dibuixa un espiral de sons complexos i estructures dinàmiques on la resta de la banda construeix una melodia que reflecteix influències de bandes clàssiques com Rainbow. El segueix "Shed Your Skin", moment on la banda desencadena una cançó de gran velocitat, moment en el qual la bateria de "Mark" Lazzarini protagonitza la gran densitat d'un tema que fa olor al millor Hard Rock de la dècada dels 80, una mica del que la guitarra de "Pacio" Baggi té gran part de culpa. Un tema de gran dinamisme.
"My Best Enemy" és el tercer tall de l'àlbum. Un tema que comença de manera pesada i rude. "Pacio" Baggi torna a dibuixar un riff similar al que hem escoltat en el tema anterior, sent ja un senyal d'identitat pròpia d'aquesta banda. La veu de Tiziano Spigno mostra una versatilitat sorprenent en aquesta cançó, moment de l'àlbum on l'italià demostra la seva capacitat per a les melodies. Amb "Match My Rhyme", la banda s'atreveix amb la balada de rigor que tot àlbum de Hard Rock sembla contenir. Una cançó senzilla, d'harmonies enganxoses i d'estructura pròxima al Pop rock de ràdio-fórmula.
"The House by the Sea" ens acosta a la meitat del disc. Un riff de tempo pausat i elements del Southern Rock fa que el tema ens recordi als moments més crus de bandes com The Black Crowes. Un tema dinàmic i ple de xuleria, que a més aporta la nota de color a aquest conjunt del disc. Un dels millors moments del disc. El segueix "Not Your Idol", on la banda sembla cansada de mitjos temps i l'excés d'harmonies, per tornar als orígens. Un tema ple de ràbia i de lletra desafiant. Un riff de guitarra ple d'identitat dirigeix ??una melodia enganxosa que fa olor de directe.
A "Sail Away", la banda torna a apostar fermament pels mitjos temps. Una balada intensa, propera al so de bandes com Stone Temple Pilots o Alice in Chains. El segueix "No One Else But Em" on la poderosa base rítmica inunda cada segon d'aquesta cançó de presència. Un altre tema pausat, on és la bateria i el baix dels artífexs d'un so característic. Una altra balada, "Tear in the Wind". Moment en què vam començar a sospitar que la banda ha deixat tota l'energia en la primera meitat del disc. Una llàstima.
La cançó que dóna títol a l'àlbum, "Be the One", és l'encarregada de tancar el disc. Un tema en el qual Lucky Bastardz recupera part de l'energia dels primers talls del disc. Una cançó amb una tornada enèrgic i punyent que posa fi a un àlbum molt interessant.
Lucky Bastardz ens porta el seu primer treball discogràfic. Un àlbum compost per deu talls intensos i plens de caràcter en un disc en el qual podem diferenciar dues parts. Una primera part caracteritzat pel Hard Rock més enèrgic i macarra. I una segona part plena de balades i cançons pausades. Un disc recomanable si el teu rotllo és el Hard Rock de la dècada dels 80.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!