Taliesyn - Haciendo Camino (2011)
 |
Hard Rock
Santo Grial
2011
Temes
1. Malas Noticias
2. Perdido En Ti
3. Futuro Imperfecto
4. Apariencias
5. Isbiliya (1º Parte)
6. El Combate
7. Duros Tiempos
8. Isbiliya (2º Parte)
9. Plaga
10. Recuerdos
Formació
Veus i guitarra: Alejandro Chaves
Batería i veus: Jose Chaves
Guitarra: Alberto Vargas
Baix: Jacinto Lucas "Rata"
Teclats: Luis Manuel Chaves
Crítica
La història de Taliesyn comença a Sevilla el Nadal de l'any 2000. Els germans bessons Alejandro i José Chaves Solís van demanar com a regal una guitarra i una bateria als quals prometien donar bon ús tot i que no tenien la més remota idea de com utilitzar-los. El seu germà gran Luis Manuel posseïa un d'aquests teclats que semblen més de joguina que una altra cosa i els seus cosins Jacinto i Alberto, la instrucció musical era també nul · la, es van fer amb un baix i una altra guitarra. La banda estava formada. Davant d'ells el ferm compromís d'aprendre a tocar l'instrument corresponent i començar a fer bon rock ja que aquesta era la música que escoltaven a totes hores, des Deep Purple a Metallica passant pels Eagles, Black Sabbath, Led Zeppelin, Gun and Roses, Medina Azahara, Triana, Pink Floyd, Iron Maiden, Kiss, Tierra Santa o Mago de Oz. El següent seria donar nom a la banda i utilitzen per a això part del nom del 2n disc d'una de les seves influències, Deep Purple i el seu "Book of Taliesyn" (1968). Després de moltes hores d'assaig i algun concert que un altre el 2003 graven una maqueta de títol homònim. Vist el bon resultat es decideixen a fer un pas més enllà ia través del segell Got Music debuten amb el prometedor "¡¡¡Mas vivo!!!" (2006) una bona feina que contenia temes tan estimulants com "El carrer de l'amor" , "Mars de sorra" o la pròpia "Taliesyn". El 2008 i una altra vegada de la mà de Got Music editen "En una paraula ....", un altre bon disc amb grans temes com "Esperanza”, “Parias” o “Infierno". I ara per fi editen el seu 3r treball que ha estat gravat per Curro Ureba en els estudis Trafalgar de Sevilla. La fenomenal portada i el disseny del llibret ha anat a càrrec de Fernando Navarro, més conegut per Nanderas HM, portadista de sobres conegut pels seus bons treballs amb Obús, Templario, Azrael, Centinela o Asfalto per posar uns pocs.
El disc s'obre amb la meravellosa "Malas noticias", un tema potent d'hard rock amb sabor anyenc. Com dèiem al principi una de les majors influències d'aquests sevillans és Deep Purple i això es percep en cada nota d'aquesta cançó. En escoltar l'excels sol de hammond de Luis Manuel la ment vola i ens porta records de la màgia del mític Jon Lord en temes com "Hush" o "Lazy".
El primer single del disc és "Perdido en ti", un tema amb molt d'hard setanta, directe i rockanrolero. Aquest so també ho esgrimeixen a "Duros tiempos", la història d'un músic de rock amb ganes de menjar-se el món que veu com al seu voltant es mouen altres interessos contra els que només cal lluitar amb més afany si cap.
Des dels seus començaments Taliesyn han utilitzat per complementar la seva música unes lletres crítiques, compromeses i malauradament de rabiosa actualitat. Per exemple en "Futuro imperfecto" mostren la destinació dels quals, després d'anys de preparació teòrica, intenten accedir a un lloc de treball, una destinació anomenat "cola del paro", i en "Plaga", un tema de tints ecològics , ens donen un toc d'atenció davant aquesta espècie de bogeria col · lectiva i autodestructiva en què sembla que estem immersos.
A "Apariencias" el teclat també té un interessant paper protagonista. Ens vénen a dir el poc que coneixem els nostres veïns amb els que amb prou feines trobem a les escales o ascensor unes hipòcrites paraules de cortesia. En el meu cas per descomptat han donat en el clau, m'identifico totalment amb la lletra de la cançó, més de 10 anys a la mateixa torre i no com es diuen la majoria d'ells.
Per a mi les joies del disc són les dues parts de Isbiliya. Fent una mica d'història recordem que la ciutat natal d'aquests nois va ser cridada en època dels tartessos Spal, durant l'ocupació romana es va cridar Hispalis i en àrab Isbiliya i d'aquí va passar a cridar-Sevilla.
"Isbiliya (1 ª part)" és, a més d'una bona instrumental, un dels temes on més s'aprecia l'herència aràbic-andalusa de la banda que a més de bones guitarres elèctriques té alguns trams d'espanyoles molt suggerents. Hi ha moments en què em recorda aquelles instrumentals del mestre Michael Schenker a la banda que porta el seu nom i, com no, també a Medina Azahara.
A "Isbiliya (2 ª part)" ja des del començament s'intueix com gran tema dels grans. Comença amb palmes flamenques com a bon acompanyament a les guitarres plenament metàl · liques i l'òrgan amb aquest estimulant so clàssic en bandes de rock andalús. Si a més li sumem una dura història d'immigració i uns solos deutors de la seva herència andalusí es confirma el intuït.
La cançó "El combate" va ser composta per a donar suport i afecte a una estimada amiga de la formació amb càncer de mama. Desgraciadament poc després la noia va perdre el dur combat que la vida li va obligar a lluitar. Un bell homenatge en forma del millor hard rock.
S'acomiaden amb el preciós mig temps "Recuerdos", remembrança d'un amor de joventut relatada amb elegància i bon fer musical.
Hi ha grups pels quals un sent especial debilitat i això és el que em passa a mi amb Taliesyn. Des que em van sorprendre en el seu disc debut amb el seu hard melòdic amb tocs de rock andalús no els he perdut la pista. Una banda amb unes idees clares, sempre amb afany de superació, sempre mirant endavant i cada disc superant l'antecessor en maduresa instrumental i lletrística.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!