Opera Magna - Del Amor y Otros Demonios Acto II (2015)
 |
Symphonic / Progressive / Power Metal
Autoproducido
2015
Temes
Rojo Escalata
Para Siempre
Donde Latía un Corazón
Hijos de la Tempestad
La Trampa del Tiempo
Formació
Bateria: Adrià Romero
Guitarra: FJ Nula
Guitarra i orquestació: Enrique Mompó
Teclats i orquestació: Rubén Casas
Veus: Jose Vicente Broseta
Baix: Alejandro Penella
Crítica
Acabem el 2015 amb un altre disc en majúscules i molt esperat, encara que clar, per als amants del gènere, ja que si a mi em dónes el millor disc de la història de black metall, no ho sabré apreciar com a tal.
No és ni més ni menys que el segon acte dels tres esperats de "Del Amor y Otros Demonios" d'Opera Magna, en aquest format de triple EP conceptual que ens ofereixen els valencians ja el segon.
La banda, ha anat creixent fins a nivells que crec que sobrepassa tot dubte a nivells de qualitat internacional ia més molt alta.
Això de la ribera del Túria, han donat encara més una nova volta de rosca i un petit pas més com a banda oferint-nos coses noves i és que no defrauda res del que envolta a aquesta gent: ni els directes, ni les composicions, ni la producció, ni el so, ..., res!
Arrenquen aquesta vegada amb un tema que alguns poguessin considerar intro, com és "Rojo Escalata". Personalment no ho considero introducció, ja que els seus gairebé cinc minuts ho avalen com a tema en tota regla però amb la peculiaritat que les veus són cors èpics al més pur estil introductivo. Però les guitarres, el doble bombo veloç de la bateria d'Adrià, el baix d'Alejandro Penella o les instrumentacions a càrrec de Ruben Cases al costat d'Enrique Mompó el converteixen en el primer tall en tota regla i per cert, boníssim power simfònic i èpic de qualitat en vena per arrencar!
Entenent que el treball consta de tres parts i sent aquesta la central, podríem dir parlant del seu predecessor que en absolut decau gens sent "Para Siempre" el segon tall, primer que van presentar en avanç en primícia i que potser per aquest motiu és el que més ha arribat i més s'ha escoltat semblant ja un clàssic de la banda, almenys a les meves orelles, doncs ho hauré escoltat com a mínim desenes de vegades.
Val a dir que una vegada més el so és molt bo, superant amb escreix la prova de foc que personalment recau en posar-lo en un cotxe a 120 km / h. Si el so continua sent nítid, l'enregistrament té una qualitat excelsa com és el cas i és que la banda convida a conduir a altes velocitats per l'adrenalina que deslliga tant pel seu component power, com per les veus de Jose Vicente Broseta que un cop més, torna a destacar com a vocalista de veu aguda nacional de primeríssima línia, amb un timbre personal que a més ha sabut ampliar amb un tall més esquinçat.
La banda una vegada més, fa referències a pel·lícules en aquest cas a Retorn al Futur i també he sabut tornar a trobar influències no només de bandes simfòniques evidents com Rhapsody sinó he sabut veure la potència més progressiva de Symphony X, portant les composicions de la banda a l'olimp. De veritat que espero que es reconegui d'una vegada el treball d'aquesta gent com mereix a nivell mundial ja que no té res a envejar a consagrades figures internacionals.
Van ser desvetllant temes en ordre d'aparició així doncs "Donde Latía un Corazón" segueix l'obra conceptual de nou amb cors èpics, que hauran de ser samplejats en directe amb tota seguretat.
La composició d'Enrique Mompó i Ruben Cases agafa influències de tot el que sigui música i per tant, siguis amant del gènere o no, és irreprotxable les mostres de qualitat que no deixen de mostrar a cada segon de reproducció del CD.
Pocs temes confereixen aquest EP o LP en tres parts, però només pels gairebé set minuts de "Hijos de la Tempestad" ja valen la pena el rodó. Èpic inici en format balada amb la col·laboració estel·lar de Zarach Roig de Lépoka ens deixen un gran tema que és del millor que li he escoltat a la banda. Desemboca en un tros de gran tema power / folk on tenen el mateix protagonisme als teclats, els vents de Zarach presents en tot moment com les guitarres d'Enrique i FJ Nul·la qui torna a demostrar una vegada més perquè està considerat un dels millors guitarres d'aquest país aconseguint sols i arranjaments impossibles per velocitat, i la tècnica que requereix l'execució. Un cop més serà motiu per no perdre un directe dels valencians. I a més, per si fos poc, el tema per si fos poc a més és tan èpic com enganxós!
El punt i final fins que arribi l'esperadíssim tercer acte el posa "La Trampa del Tiempo", qui segueix amb l'obra conceptual en la mateixa ona amb elements progressius també. Destacar a tots els membres, però una vegada més les veus de Jose Vicente no fan més sinó demostrar que els anys lluny de tot, atorguen un encara major grau de tècnica i la confiança per descobrir noves tessitures que fan créixer al vocalista ia la banda aupándolo als primers llocs de la llista nacional i perquè no hi ha les llistes, perquè sinó, seguríssim que internacional també!
Qui tingués por que la banda baixés el pistó que l'hi tregui, ja que encara posen una marxa més en l'engranatge i queda molta corda per gaudir, per ara d'aquest segon acte primer en plàstic i després, seguríssim, en viu!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!