Mägo de Oz - Alicia en el Metalverso (2024)
 |
Heavy Metal
Warner Music
2024
Temes
1. Alicia en el Metalverso
2. El sombrerero loco
3. El Metalverso
4. Seremos Huracán
5. Como un susurro
6. Luna de Sangre
7. Somos hijos del rock
8. Por si un día te pierdes
9. La voz de los valientes
Formació
Veu: Rafa Blas
Guitarra: Jorge Salán
Guitarra: Víctor de Andrés
Baix: Fernando Mainer
Teclista: Francesco Antonelli “Cesco”
Flauta: Josema Pizarro
Violí: Carlos Prieto “Moha”
Bateria: Txus Di Fellatio
Crítica
La llegendària banda madrilenya de Folk Metall, MÄGO DE OZ, torna a l'escena amb el catorzè àlbum d'estudi, "Alícia en el Metalverso". Aquesta vegada, el grup ens presenta una formació renovada, encapçalada pel talentós Rafa Blas, marcant així una fita en la seva evolució musical. Després de dos anys de gires intenses el 2022 i 2023, on la banda va demostrar la seva destresa a l'escenari, "Alicia al Metalverso" emergeix entre una creixent expectació tant dels seus seguidors lleials com dels nouvinguts.
L'àlbum s'inicia amb un cop impactant, "Alícia en el Metalverso", una epopeia musical que abasta dotze minuts, portant amb si un títol homònim al disc. Aquest tall, sens dubte, estableix un to audaç i una declaració d'intencions clara. El so dens i robust, reminiscent de l'era Tony Martin de Black Sabbath, introdueix l'oient en un viatge sonor que desafia les convencions. Tot i que la cançó segueix utilitzant les fórmules familiars de MÄGO DE OZ, com les melodies de flauta i violí, s'aventura fora del guió habitual, especialment en el passatge inicial fosc, on Rafa Blas explora registres inexplorats en les tres dècades de vida de la banda . Una cançó de so power metall, que compta amb la veu gutural de Diva Satánica (BLOODHUNTER) com a col·laboració especial.
La versatilitat vocal de Rafa Blas brilla al llarg de l'àlbum, des de guturals fins a aguts impossibles, demostrant que MÄGO DE OZ, si més no musical, està a punt per explorar noves fronteres. Les cordes, a càrrec de Salán i Víctor, ofereixen riffs i solos virtuosos, mentre que "El barret boig", el primer senzill de l'àlbum i segon tall de l'àlbum, serveix com una entrada poderosa al disc, recordant el poder del power metall actualitzat per al segle XXI. La influència de Leo Jimenez i Tete Novoa en la interpretació de Rafa Blas és evident, consolidant la direcció heavy-metalera que ha pres la banda. Una cançó que ens recorda els millors moments de NIGHTWISH.
"El Metalverso", el tercer tall, destaca per la brillantor del teclat i una melodia excepcional, proporcionant un merescut reconeixement al talent dels músics a la banda. "Seremos Huracán", segon senzill, encara que predictible, manté la qualitat i originalitat que defineix tot l'àlbum. El segon avenç d'aquest àlbum va ser creat en col·laboració per, Carlos Escobedo, i Txus. L'empremta distintiva de SÔBER es fa evident, com calia anticipar. Es tracta d'un clàssic senzill amb una tornada contagiosa, dissenyada per atraure l'audiència, i destaca, una vegada més, per l'excepcional qualitat de les guitarres. El segueix la balada "Como un Susurro" revela capes addicionals de profunditat, on Rafa Blas evoca emocions intenses i Fernando Mainer destaca amb línies de baix excepcionals. La cançó es transforma sorprenentment en el tram final i trenca les expectatives d'una balada tradicional.
Un dels moments més esperats, "Luna de Sangre", presenta la col·laboració amb Isra Ramos, mostrant la influència d'ALQUIMIA i SAUROM. Tot i que marca un contrast mesurat amb la resta del disc, la seva espectacularitat i singularitat no passen desapercebudes. La col·laboració entre Txus i Isra Ramos va donar lloc a la creació de "Luna de sangre". En termes generals, es presenta com una peça amb fortes influències d'ALQUIMIA, i la seva narrativa pren inspiració de Lady Halcón (1985), la cèlebre pel·lícula dirigida per Richard Donner.
"Somos Hijos del Rock", el setè tall, s'erigeix com un himne al rock i al metall, amb Rafa Blas portant la batuta en una composició lenta però efectiva. Amb un toc reminiscent de Gary Moore i fins i tot fent referència al distintiu estil de cors de United de JUDAS PRIEST la banda ens regala un d'aquests temes per cantar amb els col·legues cervesa a la mà. La inclusió de "Per si un dia et perds" afegeix un toc cèltic alegre, destacant un emotiu només de guitarra i consolidant la decisió encertada de diversificar el repertori. Una cançó inèdita i emotiva, dedicada a Leia, la filla de Txus, però aquesta vegada amb un to molt més malenconiós, ja que la lletra narra la hipotètica situació que ell ja no hi fos.
L'àlbum conclou amb "La voz de los valientes", una odissea de gairebé vuit minuts que fusiona la narrativa, les guitarres de Víctor i Jorge, el violí de Moha i la veu de Rafa Blas per crear un tancament cinematogràfic. Aquest àlbum marca el meu retorn com a seguidor fidel de MÄGO DE OZ, oferint un autèntic Heavy Metall, cru i potent.
Al meu entendre, "Alicia en el Metalverso" es destaca com l'àlbum més heavy de MÄGO DE OZ. Ha revitalitzat la meva confiança en aquesta banda icònica de Folk Metal després d'un llarg període de distanciament que, per ara, no és procedent indicar. Un disc que sona notablement fresc, innovador, potent i ple d'energia, canvis que indubtablement són atribuïbles a la renovació a l'alineació de MÄGO DE OZ.
L'absència de temes festius i lletres extravagants és ben rebuda, almenys per part meva, apostant per un so cru i una proposta directa amb clares influències del power metal de la dècada dels 90 (GRÀCIES!) i la nova formació exhibeix amb èxit capacitat per explorar nous horitzons en la direcció que la banda ha triat. Desitjant tenir l'oportunitat de presenciar aquesta renovada formació en directe, amb la certesa que deixaran una marca indeleble a l'escena musical.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!