Zenobia - VI (2020)
 |
Metal
Maldito Records
2020
Temes
1. VI
2. Sin perder la pasión
3. La danza del diablo
4. El último bastión
5. Tu amistad
6. No me dejes caer
7. Buscando la luz
8. Sigo Rugiendo
9. Jamás
10. El laberinto
11. Mi mundo por volver
12. El príncipe de la oscuridad
Formació
Veus: Jorge Berceo
Guitarra: Mario Suárez
Guitarra: Marcos Lorente
Baix: Héctor Hernáez
Teclats: Ernesto Arranz
Bateria: Javier Herrero
Crítica
Una nova ocasió, en la que ha de sortir de nou el Au Fènix, capitanejat per Jorge Berceo i reinventar-se i renéixer. Una nova ocasió i ho han fet i anem .... de manera espectacular, llançant VI, un dels seus millors treballs sense pràcticament fissures.
Per a això ha sabut, de manera gradual tornar a ajuntar-se amb enormes músics. Primer va ser la incursió de Esnesto Arranz a el teclat, el qual ja va demostrar el seu bon fer en anteriors singles, la substitució de l'carismàtic Salva Hache pel baixista Hèctor Hernáez i finalment, un altre carismàtic que va ser convidat a abandonar la formació, Víctor d'Andrés, esperàvem tots una superstar , però la banda ha sabut llegir la jugada i executar a la perfecció amb la incorporació de Marc Lorente a les guitarres, però també d'un vell conegut de l'escena, com és Mario Suárez, el que va ser vocalista de la mítica banda Red Wine, que pot aportar moltes coses i totes bones, com s'ha començat a demostrar en aquest VI.
I és que no és res dolent, però tots aquells que al seu dia vam anar seguidors dels Rioja, sabem apreciar girs, matisos i picades d'ullet que recorden enormement a les composicions de Xarxa Wine. L'única cosa que jo creia que passaria i no ha estat així, o al menys no amb la notorietat que jo esperava, era fer servir o fins i tot abusar de l'excel·lent veu de Mario per a cors, dobles veus o fins i tot duets. Seria més que interessant poder gaudir-ne en el futur i segur que ho fem en viu!
Esmentant els temes, no hi ha pràcticament cap que tingui desperdici. Així que comentem alguns detalls, però el que et recomano és que no et perdis el disc sencer, ja que tot i no ser enganxós des de la primera escolta, ja que no és d'aquells que escoltes ràpid molt fins que igual de ràpid ho oblides, sinó que poc a poc ho vas paladejant fins que es converteix en imprescindible.
"VI" és una petita introducció que ens dóna pas a "Sin perder la pasión", un tema que comença ja amb picades d'ullet de l'antiga banda de Mario. Jorge Berceo ha sabut unir i sumar l'essència dels seus músics amb les seves idees i lletres i aconseguir un resultat magnífic que sona a Zenobia en la seva més pura essència.
Tornades enganxoses, un darrere l'altre, taral·lejables i pensats per al viu. "La danza del diablo" és la segona mostra. Si no fos perquè el setlist que mereixeria la banda seria d'una extensió impossible, també podríem assegurar la presència d'aquest tema.
"El último bastión", crec que és un gran tema com la copa d'un pi que podria aparèixer en el debut de Xarxa Wine. La veritat és que la renovació de la banda, li ha assegut a la formació de luxe. Estem parlant de dobles bombos, teclats magnánimes, guitarres afilades i un Jordi que fa el que millor sap: Treure tot el partit a la seva veu, impregnada de sentiment i deixant enrere l'època en que a més era guitarra, per seguir creixent com un dels millors frontmans del nostre país, com demostra dia rere dia.
"Tu Amistad" és un altre gran tema on la bateria de Javi trepitja fort. Els tornades i la lletres cobren protagonisme ia més, molts arranjaments i teclats més que subtils, que omplen els temes amb gust.
"No me dejes caer" és un mitjà temps dels que la banda sap treure partit i dóna pas a "Buscando la luz". Un tema fosc, amb un riff de guitarres pesades i que torna a tenir girs que recorden tant a l'passat de Zenòbia, com a el de la banda anterior banda de Mario.
"Sigo rugiendo", teclats protagonistes al costat de l'riff de guitarra i de nou rock dur de qualitat, de què Zenòbia ens obsequia en els seus treballs últimament també.
Per a mi, si hi ha un tema top en el disc, és "Jamás". Amb uns arranjaments d'electrònica (a l'estil Amaranthe, per entendre'ns) que també han fet servir molt els seus compares Infàmia. És una pujada musical, és una pujada d'missatge i lletres i és una bomba que no pot faltar en endavant en qualsevol bolo de Zenòbia. Si tens l'ànim caigut o necessites un xut d'energia i adrenalina, no deixis de posar-te aquest tema, i o molt m'equivoco, o algun que altre salt donaràs !!!
El disc acaba molt fort, amb un tema diferent com és "Laberinto". Una composició divertida, fosca i pel·liculera (clar) que ofereix una nova versió de la banda amb la col·laboració d'Isabel Bermejo. Impressionant.
Zenobia és una banda que posa especial cura en les balades i en aquesta ocasió tenim una preciositat a la pista número 11, "Mi mundo por volver". Preciosa i sentida.
Vam finalitzar la feina ben amunt amb "El principe de la oscuridad". Pur power, amb solazos i deixant el llistó altíssim per a un nou treball.
La pandèmia li ha caigut bé a la banda que s'ha reinventat i ens ha deixat probablement un dels seus millors treballs fins a la data!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!