Mercury Rex - Instinto Animal (2012)
 |
Power / Heavy Metal
The Fish Factory
2012
Temes
01- Instinto animal
02- Como una llama
03- Luna de hiel
04- Ave Fénix
05- Jamás volveré
06- Una historia sin fin
07- Sin dudar
08- Zapping
09- Siempre libre
10- Reina de mis sueños
11- Diamonds and Rust
Formació
Voces y coros: Iñaky Averno
Guitarra: Pedro J. Monge
Bajo y coros: Pedro J. Monge
Teclats: Pedro J. Monge
Bateria: Aritza Castro
Crítica
Va arribar a les meves mans aquest CD després d'haver escoltat el single del qual hi ha un vídeo, anomenat com l'àlbum Instinto Animal.
El primer que em va cridar l'atenció va ser la veu. Era un timbre conegut per mi. Una forma de cantar que al seu dia em va agradar molt.
D'aquesta manera vaig prestar atenció al treball de Iñaky Avern. Per als qui no sapigueu de qui estem parlant, es tracta de l'ex-vocalista de Eternity, el qual per allà el llunyà 2002, va llançar amb els aragonesos seu primer treball anomenat "Entre el Bé i el Mal". He dir-vos, que va ser un disc que em va agradar molt i que un cop Iñaky va abandonar la banda, ja li vaig perdre la pista fins avui.
Es tracta d'una veu amb un timbre molt característic i una modulació de veu molt personal en què fins i tot ha d'incloure modulació digital des de fa anys, com a característica afegida. Aquesta faceta costat de la seva capacitat d'expressió, el van convertir i avui m'ho ratifica, en un vocalista amb alguna cosa que dir i segell propi a l'interpretar.
En el disc que m'ocupa, Instinto Animal, si bé sembla estar enfocat a convertir-se en banda, es tracta d'Iñaky amb una sèrie de col · laboracions, la més important i destacable de les quals és la de Pedro J. Monge.
Pere, a més de ser guitarra d'Vhäldemar, posseeix els Chromaticity Studios, a Bilbao, on es va gravar el disc. L'excel · lent músic, s'encarrega de donar forma als guitarres, al baix i als arranjaments i ha aconseguit un so i unes execucions, dignes de lloança.
Tot i tractar-se del projecte de Iñaky, potser Pere mereixeria una mica més de protagonisme en tota la promo i artwork, doncs és part imprescindible del resultat final. La portada i disseny gràfic ha anat a càrrec de Ricardo Garcia (Erredoble), donant-li una originalitat dins de l'estil, ja que no expressa per res convencionalitats heavys, sinó què tres maques noies, com gatetes, es mengen a Iñaky o almenys amenacen de fer-ho .
El disc comença amb Instinto Animal, que li dóna nom. Tema que pots veure sobre aquestes línies i que deixa amb una sensació curiosa tant musicalment com visualment. Les guitarra poderosa, però bastant plana, deixa la marca de la casa incorporant un harmònic molt heavy al final de cada frase musical, aclarint tot dubte sobre l'estil, que podria generar la portada.
La veu de Iñaky Avern des del primer moment, és característica i inconfusible, desgranant cada segon, com si no fos amb ell la cosa, però aconseguint aquest resultat tan particular, que personalment tant m'agradava i que ha tornat a aconseguir amb molt èxit en aquest disc que ens ocupa.
He de dir que és un disc de fàcil escolta però que no cansa. El treball de les guitarres és espectacular i la composició de cada un dels temes, els converteixen en petits miniclásicos o més aviat petits himnes, per la seva facilitat de repetició i enganxi.
Com una flama, ens transporta, no només a una melodia molt heavy, sinó que la lletra mateixa, ens porta a remarcar aquesta música que tant ens agrada i que cada vegada està sent menys apreciada: El Rock. Reivindicació atemporal la que ens porta a cridar per defensar el que ens agrada.
Luna de hiel, mig temps més aviat lent, gairebé ronzando el terme balada, que es fica al cap, per ser sincer, com passa amb tot el disc.
Destancando altres temes de l'àlbum, ens trobem amb Jamás Volveré. Un mig temps pur i dur que combina la melodia, amb unes guitarres de dura distorsió i greu afinació, com en tot l'àlbum. Els arranjaments del disc, són senzillament molt bons i cal felicitar per això al mestre basc.
Ara ja si, ens trobem la balada del disc, cantada al costat de Leire Tejada, de Nena Vudú. Preciosa melodia amb una bonica combinació de veus masculina (Iñaky) i femenina, de dolç tessitura.
Sin Dudar és una gardela heavy on a part d'un poderós riff molt metalero, destaca per sobre de tot, una potència de bateria molt forta. Les mescles de l'àlbum m'agraden molt i especialment en aquest tema, que té molta força i contundència.
La intro Zapping, dóna pas a una enganxosa Siempre Libre. El llançament es compon bàsicament de temes de metall clàssic, amb el toc personal dels dos personatges que hem anat esmentant, però és aquest toqui el que li dóna la qualitat necessària al debut.
Un altre mig temps com a Reina de mis Sueños, de enganchadizo tornada, es caracteritza per tenir com la resta del disc, molts harmònics de guitarra, generant un caràcter molt heavy.
El disc tanca com a colofó, amb la versió dels Judes Priest, Diamonds & Rust, que no és el millor d'aquest ni molt menys, ja que el punt fort de Mercury Rex, és la classicitat i facilitat d'escolta dels temes, la veu magnífica de Iñaky i l'execució del mestre P. Monge, que imprimeix molta força i caràcter a un disc que ha corregut risc de queda a senzillament un llançament mediocre, però que el converteixen en una agradable i altament recomanable sorpresa, que agradarà molt, sobretot als seguidors veterans dels primers Eternity i en segon lloc en general a tot amant de metall clàssic en castellà, encara que amb uns sons molt actuals.
En l'apartat de col · laboracions, no podem oblidar-nos de Manuel Seoane de Burning Kingdom o de "Tio Luis", baixista original d'Obús.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!