Wis(h)key - Violent Chapter (2014)
Groove Metal
Fire Blood Death
2014
Temes
1. Dance Macabre 4:03
2. The Black Coffin 3:32
3. Anthem Of Pestilence 3:23
4. My Own Sabotage 3:36
5. Alone (Alternative Acoustic Version) 5:41
Formació
Veu: Ori Novella
Guitarra: Rubén Chacón
Guitarra: Isma García
Baix: J.A Román
Bateria: Marcos López
Crítica
Si algú s'atreveix a dir que el metall aquesta mort i que no hi ha bandes capaços de reemplaçar aquelles que van fer de la seva música la insígnia per a milers i milers de persones, que calli per sempre, ja que bandes com Wis (h) ei demostren que la nova onada de formacions metaleras, fent esment especial a les espanyoles i catalanes, estan demanant a crits l'atenció de la gent que es mou en aquest circuit musical. Bona prova d'això és el nou EP que han tret aquests catalans, Violent Chapter, doncs curt em quedo dient que el seu so m'ha deixat amb el cul tort des de la primera fins a l'última escolta. Amb un Groove Metall practicat a tota força i unes melodies que es claven directament a les nostres oïdes, estem davant d'una banda que mereix, més enllà de l'èxit que reculli en un futur, el nostre reconeixement.
Les bases d'aquesta formació barcelonina són la cruesa de la seva música, les seves melodies gamberres i la brutalitat en essència, unes bases que, si ja en el seu últim LP llançat en 2013, Manifest Of New Standards, ens van demostrar del que eren capaços, aquests 5 nous temes ratifiquen la seva proposta però llançant-la a un terreny, m'atreveixo a dir, més elaborat i compacte.
Les influències sobre aquesta formació són evidents però difuses alhora, ja que la banda, lluny d'estancar en els estàndards panterescos o en el que avui es denomina com "djent", aconsegueixen unir en la seva música punts àlgids i recognoscibles per tal d'aconseguir una barreja altament elaborada que aconsegueix el seu cap de encuriosear l'oient ia no repetir les fórmules d'aquells qui ells admiren ... sens dubte un altre punt a favor d'ells.
"Danse Macabre" es conforma a si mateixa com la perfecta introducció per a aquest nou treball. Unes veus agòniques, unes guitarres violentes i una base rítmica que se'ns estampa a les orelles una i altra vegada són la carta de presentació per a aquest EP. Sens dubte un grandíssim tema que ens introdueix a un relatiu curt minutatge propi d'aquests llançaments que se'ns passarà irremeiablement volant.
I el que ens trobem al principi ens el segueixen oferint en els tres següents temes, autèntics canonades capaços de mantenir enganxats a l'altaveu (o auricular) al so del nostre headbanging. "The Black Coffin", "Anthem of Pestilence" i "My Own Sabotage" ens ofereixen la mateixa proposta brutal i canyera vista en el primer tema però, crec jo, sense caure en la monotonia: els tres temes confereixen a l'EP realment aquesta consagració l'estil d'aquests nois que, de debò, prometen ... i molt.
Menció especial a la versió acústica del tema "Alone" (tret del seu anterior LP), ja que posa la guinda final al disc amb una més que elaborada nova faceta de la cançó.
Wis (h) key són, sense cap dubte, una formació que s'haurà de tenir en compte, ja que si segueixen traient canonades d'aquesta índole, probablement estarem davant d'un dels plats forts de la generació de bandes metaleras futures.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!