Juan Saurín - Génesis (2015)
 |
Metal
Maldito Records
2015
Temes
01. Chronicles I: Choosing Death
02. Como la Primera Vez
03. El Dia Que Vendra
04. Impetus
05. Una y Otra Vez
06. A Cualquier Otro Lugar
07. Las Horas
08. La Noche Mas Oscura
09. Todo y Nada
10. Chronicles Il: Choosing Life
Formació
Guitarra i baix: Juan Saurín
Guitarra: Fer Varela
Bateria: Matt de Vallejo
Bateria: Andy C.
Veus: Ilu Pérez
Veus: Alberto Scarlatta
Crítica
Arriba a les nostres mans el disc debut de Joan Saurín, guitarra i músic que es va donar a conèixer per ser l'ànima de les sis cordes en els CDs de Rafa Blas.
Gènesi, és un debut d'un guitarra solista, el que havia números de ser un malbaratament de tècnica i habilitat, amb la por d'arribar a convertir-se en alguna cosa realment adequat per a uns pocs moments de virtuosisme, però Juan Saurín ha sabut combinar la seva màgia, amb l'enganxi i el so de banda.
Havent-se envoltat de musicazos amb els quals ja conjuntó en les dues gires al costat de Rafa, ha sabut posar aquesta garantia de qualitat que aporten a les bateries Andy C. i Matt de Vallejo, Fer Varela donant-li les vegades a la guitarra i encarregant ell mateix de guitarra principal i baix. La part crucial que et preguntaràs i més després d'haver vist un primer videoclip instrumental és ... I les veus? Doncs repartides entre un impressionant Alberto Scarlatta que coneixeràs d'Inèrcia o d'Aura Eterna, compartides amb Ilu Pérez.
Arrenquem amb una èpica introducció o més aviat tema instrumental, "Chronicles I: Choosing Death", on destil·la més certa foscor que es mantindrà de manera gairebé inesborrable en aquest variat treball. Desemboca en el primer tema amb veus: "Como la primera Vez". Enminentemente guitarerro, un parell de riffs inicials i la melòdica veu d'Alberto ens porta des d'unes estrofes de metall pesat a una tornada molt enganxós i una excel·lent carta de presentació de Joan Saurín, músic virtuós amb el seu àlbum solitari que porta a terme en un format completament de banda! Excel·lent inici!
Per descomptat, després d'estrofes i tornada, el que busquem en un treball així, són els sols on veiem velocitat i destresa però sense la intenció de protagonitzar grans ostentacions, sinó compostos al servei del tema. Interessant i sàvia elecció!
Tercer tema, segon single amb videoclip inclòs i ens trobem davant el tema més suau del treball: "El día que vendrá". Guitarres acústiques, neteja i un estripat en la veu de Ilu Pérez amb un sentiment espectacular i és que té un trencament vocal tan característica que està cridada a ser reconeguda.
Sobre aquestes línies pots veure i escoltar "Impetus", primer videoclip que va llançar com a avançament i un dels temes instrumentals de què consta el treball: Molt fosc, amb un riff pesat i una composició certament progressiva i amb aires a Symphony X per esmentar algun record que em vingui al cap. Res pesat d'escoltar tot i ser instrumental; esmento això ja que molta gent sent la paraula instrumental i ja prescindeix .... no és el cas!
A la producció i gravació, es troba Pepe Herrero i els seus Màgica Estudis. Això és garantia d'un so potent, fosc, melòdic i amb el segell de marca de la casa. A "Una y otra vez" ens trobem davant d'un altre tema molt heavy, però més aviat pesat i fosc on no preval la velocitat. Alberto Scarlatta de nou a les veus s'encarrega de donar-li aquest matís melòdic i que t'apropa; contrastant duresa amb melodia.
Dels temes més rockers s'encarrega Ilu Pérez, per exemple "A cualquier otro lugar". Vull matisar que quan dic rockers, parlo potser de la veu esquinçada i de la composició però la distorsió utilitzada és molt dura i potent i li confereix un so molt metalero.
Temes instrumentals són lògics i esperats en un disc d'aquestes característiques i en aquesta ocasió es presenta en aquest format la "balada" del disc. Així "Las Horas" fa les delícies d'una bona balada heavy, a la manca de veus. Un so a mig camí entre una suau cançó i una pujada d'intensitat progressiva amb molts arranjaments de dobles "veus" en els sols. Sentiment a les sis cordes!
Força a dojo amb "La Noche Más Oscura", amb les cordes vocals de Albert de nou comandant i un doble bombo que li confereix un so fosc com bé diu el mateix títol al costat d'uns cors lírics i tenebrosos. Breu tema de tres minuts llargs, però que són del millor del llançament!
Per finalitzar els temes, pròpiament, ens trobem amb "Todo y Nada". Timbre de guitarra de nou potent i fosc. Alberto lidera vocalment unes estrofes molt marcades (a l'estil Hamlet per entendre'ns) i que acaben desembocant de nou en una tornada melòdic, sembla ser que segell de la casa Joan Saurín, contrastant dos estils en un mateix tema i per descomptat convertint el tema en carn de directe!
Punt i final amb una suau i fina outro "Chronicles II: Choosing Life". I és que Joan Saurín ha triat donar vida a la seva obra, presentar-lo al públic i iniciar una carrera en solitari, que bé sembla tenir cabuda en el format banda per defensar-ho en directe!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!