Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Armageddon

Viking Metal
Napalm Records
2016

Temes

1. Sehnsucht 02:58
2. Erwachen 04:33
3. Katharsis 05:11
4. Heimat 04:23
5. Born to Be Epic 04:04
6. Zum Horizont 04:12
7. Rise Again 03:51
8. Prey 04:53
9. Helden 04:35
10. Koyaaniskatsi 04:10
11. Eternal Destination 07:21

Formació

Veu: Robse
Guitarra: Dom R. Crey
Guitarra: René
Baix: Makki
Bateria: Hati

A la tercera, va la vençuda.

I així sembla que passa amb Equilibrium. Si ens cenyim a la dita que la tercera intentona és (o hauria de ser) la definitiva, confirmem que el tercer llançament dels alemanys, des que Helge Stang deixés la banda, ve a confirmar tot allò pel que han apostat en les seves últimes tres entregues. Un metall que segueix en la seva línia èpica, amb una producció estel·lar i un estil que sempre ha fet reconeixible a aquest grup a la primera escolta. No obstant això, molts dels seus fans vénen dient que han perdut aquesta màgia que destil·laven a Turis Fratyr i Sagues. Que ja no són el que eren.

Seria d'ignorants dir que Equilibrium no és una gran banda, tot i haver exposat tot l'anterior. La seva música segueix movent a un gran nombre d'adeptes a les seves descàrregues en directe, i tenen una dimensió i un abast envejable per a moltes bandes de l'estil. Però tot i això, el desencant amb les seves últimes entregues per a un sector dels seus seguidors ha vingut sent evident.

Escoltant aquest cinquè llançament, i per sensacions i parlant personalment, no m'acaba d'enganxar. Hi ha un parell de temes, que per intenció i execució, són els que més reminiscències poden portar pel que fa als antics Equilibrium: tempos ràpids i melodies enganxoses. En aquest disc trobem referències a la música electrònica, videojocs, i fins i tot a un gènere de recent explosió comercial com és el dubstep, un clar exemple de que potser aquesta música extrema i de component èpic ja no sigui la prioritat a l'hora de compondre. Hi ha temes com Zum Horizont o Rise Again que, com en el meu cas, em retrotrauen a aquests himnes veloços i enganxosos de Sagas, però la resta de talls segueixen una línia de mig temps i tampoc resulten especialment captivadors. Per no parlar de la "polèmica" Born to Be Epic, que va aixecar molta pólvora el dia que es va publicar l'avançament, i deixa una miqueta més meridià el camí que s'ha proposat peregrinar el conjunt alemany.

Resumint, caldria ressaltar amb negreta que no és en absolut un mal disc, però aquesta màgia que alguns trobem a faltar, segueix absent. I cada vegada sembla més evident que mai tornarà. Entraríem en la discussió de si un grup ha d'evolucionar, o mantenir el que el va fer gran. En aquest cas, dóna la impressió que l'ultimàtum que ha tirat Equilibrium per reinventar ha estat massa ambiciós. Reiterant que no em sembla un mal àlbum, els bavaresos s'han llançat a seguir una línia que tindrà el seu espai a les prestatgeries (o cada vegada més, en les carpetes o playlists) de molts metaleros, però que per als que segueixin esperançats en trobar escletxes d'aquest grup d'abans de 2010, possiblement suposarà més d'un frunziment de celles, o fins a una decepció (¿més?).

Jonkol
05/09/2016

Arxiu de
novetats