SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Lèpoka - El baile de los caídos (2020)

Lèpoka - El baile de los caídos
Lèpoka logo
España

El baile de los caídos

Folk Metal
On Fire
2020


Temes

1. Seguimos en pie
2. Contra viento y marea
3. El baile de los caídos
4. Eternia
5. Pandemonium
6. En este sueño
7. Beber para creer
8. La huella del dragón
9. Heavyátrico
10. Sombra de libertad
11. El picorsito

Formació

Veus: Dani Nogués
Vents: Zarach
Guitarra: Popez
Guitarra: Dio
Baix: Zaph
Bateria: Jaume Felip

Crítica

Lèpoka és una d'aquestes bandes d'ascens meteòric en els últims anys i per culminar-ens deixen aquesta nova evolució de la banda anomenat, amb certa gràcia, El Baile de los Caídos.

Després de la seva Bívere vivere, la banda fa un pas més endavant en el seu so, transformant aquest folk metall, amb matisos més de ska o fins i tot punk rock incorporant vents a les seves composicions, sense perdre el sobrenom de metall (parlem de matisos únicament).

La veritat és que la banda ha aconseguit un disc rodó, d'una durada no excessiva, molt enganxós i pensat completament en el directe i en la festa. La temàtica segueix incloent la festa, la beguda i la gresca, però deixa també algun punt obert a la malenconia o a la crítica.

Per presentar el disc, la banda ens ha anat deixant quatre singles amb sengles videoclips i són representatius del que la gent pot trobar en aquest altament recomanable treball.

El tema que obre el treball és senzillament un himne en tota regla: "Seguimos en pie" és un tema ballable, amb tocs ska-punk, amb velocitat i molt, molt festiu sense treure aquest aire reivindicatiu de la banda. Un tema que t'aixeca l'ànim (com gairebé tot el disc) i això és un punt més que interessant a l'hora de valorar una feina.

"Contra Viento y marea" va ser presentat amb un videoclip de pirates, on Jack Sparrow (o un pirata amb força similituds) es deleix pel màgic beuratge. De nou festivitat, l'aparició de vents per adornar el tema i donar-li un colorit festiu digne de Lèpoka. Si busques un disc amb el curar les teves penes, El Ball dels caiguts és del millor que podràs trobar. Cal esmentar la col·laboració de la veu de Luis Posada, doblador de Johny Deep que sens dubte ajuda a transmetre les sensacions que la banda buscava.

I seguim amb un altre gran tema que ha estat single i que dóna nom a l'àlbum. Si volem parlar del tema, hem de tenir en compte la velocitat, la temàtica, el joc de paraules i l'acoblament de tots els instruments d'aquests inquiets castellonencs que des de les guitarres de Popez i Dionís fins als inconfusibles flautes de Zarach, els confereixen un segell propi altament recognoscible. Més col·laboracions com la de Jonkol de Vhäldemar, Orion Child i poderosa veu de Incursed.

Vaig conèixer Lèpoka en el llunyà passat en què el seu actual frontman i vocalista, Dani Nogués no era més que el seu teclista, que començava en el món de les veus. Un xaval molt jove, amb poques taules que li posava moltes ganes. Avui en dia, el seu progrés ha estat tan exponencial que està en el cim de l'onada, amb un maneig vocal, dins del seu rang, magnífic, explotant el seu timbre i menjant-se el escenari a l'trepitjar-lo. Aquest carisma treballat i adquirit es plasma també en el disc aconseguint temes com "Eternia". Picades d'ullet musicals a mig camí entre Saurom i sobretot els Mägo més foscos, però amb la personalitat pròpia de Lèpoka, amb vents de nou. Un dels meus preferits d'aquest treball. Més fosc i més pesat.

"Pandemonium" ens transporta a una època més llunyana. Acordió, i un Dani deslligat donant curs a tots els seus matisos vocals. Canvis de ritme i de tempo que ens porten a parlar directament de la base rítmica de la banda. I és que no és el mateix tocar a una velocitat que a una altra i és aquí on Jaume Felip a la bateria ens deixa espurnes de molta qualitat i d'un ple domini d'alts tempos, coordinat a la perfecció amb un altre membre amb molt carisma, que no és altre que el baixista Zaph, un crack com pocs!

Lèpoka també ens ha deixat al llarg de la seva trajectòria boniques balades i en aquesta ocasió ens deixen altra joia en aquest format: "En este sueño", escrita per Dani, ens relata una trobada oníric amb el seu mort can. És bonica, sentida i mereix una nota ben alta, ja que transmet a la perfecció el sentiment que ens desperten les mascotes, de la casa, una part important de la família per a aquells que els tenim! Menció a Javi Díez (Mag d'Oz, Arwen), encarregat de l'emotiu piano.

Segueix la festa, segueix la velocitat i en aquesta ocasió, la banda es mostra molt més fera i molt més guitarrera amb "Beber para creer". M'encanta i em destornillo amb la facilitat que té la banda per trobar frases fetes i transformar-les en festa i bebercio. Velocitat festiva que si tanques els ulls fàcilment pots imaginar un d'aquests llunyans directes, amb tot el públic deslligant en balls constants i crits de joia. Segueix aquesta mateixa idea però amb sons més "xinesos", "La Petjada de l'Drac". Potència i un vessant més metalera de Lèpoka, que també ha caracteritzat a la banda des del seu orígen.

Enorme "Heavyátrico", buscant aquest part més ska punkera, sense llevar-li el rotllo metall. Un tema multi-públic que personalment m'ha agradat, reinventant la banda i pensant en el directe, sens dubte. Els vents són obra d'una altra col·laboració. Concretament Luis Alguacil (trompeta) i Vicent Blasco (trombó). També cors de Maria Iturralde.

Anem arribant a la fin amb una col·laboració de luxe com és Migue de Saurom. "Sombra de Libertad", és una tema a el més pur estil Saurom, quan aquests es van creure que eren Blind Guardian, on es pot deslligar de nou la potència i el moment més fosc i power metalero de la banda. Riffs endimoniats que no et deixaran indiferent. Senzillament brillant!

Tanquem amb el quart single, també festiu i d'original lletra i melodia i que amb "El picorsito" ja se sap, tot és començar !!!!

Un disc rodó, on el que més destaco és que la banda no s'ha estancat i ha ofert una mica més, arribant a límits inexplorats anteriorment i el més important. Virtuositat a part, la banda, transmet i és capaç de canviar el teu ànim i això és un dels valors més importants de la música, sent molt difícil d'aconseguir. Això situa a "El Ball dels caiguts", com un dels millors llançaments de l'any, sens dubte !!!!

Víc Salda
08/10/2020

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.