Collateral X - At The Edge Of Madness (2017)
 |
Heavy Metal
On Fire
2017
Temes
1. Halls Of Turgon
2. Gondolin
3. Lost Exile
4. At The Edge Of Madness
5. Machin Shin (The Black Wind)
6. X
7. Blue Shades Of The Sea
8. Coming Back
9. Moon Dew
Formació
Veu: David Díaz
Guitarra Rítmica: Edu Del Campo
Guitarra Solista: Guillem Fernández
Baix: Quim Solias
Bateria: Marc Fernández
Crítica
Collateral X debuten amb "At The Edge Of Madness" un primer disc en què els barcelonins han sabut transmetre la seva passió per bandes com Iron Maiden o Saxon a través de nou pistes d'Heavy Metall Clàssic construint un so propi a força de riffs poderosos i una base rítmica d'infart. El Heavy Metall de la dècada dels 80 no havia mort, estava esperant a bandes com Collateral X.
El disc l'obre la instrumental "Halls Of Turgon". Un passatge èpic en el qual ja podem començar a intuir per on va a anar aquest disc. Una pista intensa que ens submergeix en la ràbia que aquesta per venir. "Gondolin" és el segon tall de l'àlbum. Heavy Metal clàssic que destil·la l'aroma de la NWOBHM pels quatre costats. No podem evitar que el riff de guitarra ens recordi a bandes com a Tygers of Pa Tang són influències bàsiques i recognoscibles en el seu so. La tasca d'Edu del Camp i de Guillem Fernández a les guitarres és impressionant.
"Lost Exile", és el tercer tema del disc. Un tema en el qual la veu de David Díaz és la gran protagonista. Una harmonia vocal que ens recorda als millors moments de Bruce Dickinson. La base rítmica també mereix una menció especial. Un equilibri perfecte entre bateria i baix que hagués millorat amb una producció una mica més acurada. El quart tall de l'àlbum es titula "At The Edge Of Madness". Cançó que dóna títol a l'àlbum i moment en què aquests Collateral X tornen a recordar-nos a l'etapa dels vuitanta d'Iron Maiden. Un tema cura i ple d'actitud que imaginem serà de les fixes en cadascun dels seus directes.
"Machin Shin (The Black Wind)" és el cinquè tall de l'àlbum. En aquest moment el protagonista és Quim Solias i la seva tasca en el baix. De nou una base rítmica plena d'identitat i enganxada a compaña a les guitarres d'Edu del Camp i de Guillem Fernández .n una cançó amb so propi. X és el següent tall de l'àlbum. Una pista instrumental interessant però que es fa alguna cosa llarga.
"Blue Shades Of The Sea" és el setè tall del disc i la balada de rigor necessària en un àlbum d'aquestes característiques. Una cançó pausada i plena d'emoció, on David Díaz es mostra amb veu càlida a través d'una melodia acurada a través d'unes guitarres acústiques. Un tema molt recomanable. El segueix "Coming Back", moment on la banda torna a posar els amplificadors al màxim creant un tema en què tornem a percebre les influències dels Iron Maiden de la dècada dels vuitanta. Un tema molt enèrgic que farà que no deixis de moure el cap.
L'àlbum el tanca "Moon Dew", un tema suau i ple de arpegis, caracteritzat per un començament molt melòdic i pausat fins al minut i mig on la banda crea un mig temps més accelerat creant una dinàmica interessant.
Collateral X ens porta en el seu debut At The Edge Of Madness un disc que bé podria ser un homenatge a la NWOBHM. Un disc ple d'influències de bandes com Saxon o Iron Maiden, que sense aportar res de nou, són capaços de crear expectació. Com enganxa esmentar la producció. Una producció més cuidada hagués fet aquest conjunt de cançons un disc molt més sòlid. Així i tot, un disc molt recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!