Arch Enemy - Will to Power (2017)
 |
Melodic Death Metal
Century Media
2017
Temes
1. Set Flame to the Night 01:18
2. The Race 03:15
3. Blood in the Water 03:55
4. The World Is Yours 04:53
5. The Eagle Flies Alone 04:59
6. Reason to Believe 04:47
7. Murder Scene 03:50
8. First Day in Hell 04:48
9. Saturnine 01:09
10. Dreams of Retribution 06:40
11. My Shadow and I 04:05
12. A Fight I Must Win 06:37
Formació
Guitarres: Michael Amott
Bateria i teclats: Daniel Erlandsson
Baix: Sharlee D'Angelo
Guitarres: Jeff Loomis
Veus: Alissa White-Gluz
Crítica
Toca anar netejant llançaments imprescindibles del 2017 i aquest, sens dubte, és un d'ells. No importa si no us agraden les veus guturals, el death metall melòdic i agressiu d'Arch Enemy cura totes les penes de la teva ànima.
Vaig a ser sincer, em vaig iniciar tarda al món dels guturals, i en el cas d'Arch Enemy, no sóc un fan de tota la vida. Segueixo als suecs, des de la inclusió de la vocalista canadenca Alissa White-Gluz a qui curiosament sí que seguia anteriorment en la seva anterior banda, The agonist.
En l'anterior àlbum de la banda, ja vaig comentar que em faltava aquesta faceta melòdica que també tenia la noia del pèl blau, però en aquest Will to Power, he de reconèixer que no a primera escolta, però ja des de la segona, m'ha atrapat i enganxat en gran manera.
Després de la introducció amb el riff de guitarra i les sirenes de fons que suposa "Set Flame to the Night", obre "The Race". Ja a tot gas des del primer moment. Unes guitarres afilades, uns riffs potents i una Alissa senzillament espectacular.
La bateria de Daniel Erlandsson, qui curiosament s'encarrega també dels teclats i de les orquestracions que puguin haver-hi, és com un terratrèmol aclaparadora.
Seguint la tònica, però baixant el temo es troba "Blood in the Water". Més calmadita però amb un bombo senzillament que no pots deixar de sentir, amb vida pròpia. Potser del que més destacaria de l'àlbum, és aquesta agressivitat al costat de la combinació de melodia.
Les guitarres de Michael Amott i Jeff Lomis són la clau per entendre la banda: Riffs melòdics, veloços però que són fàcilment assimilables. Aquesta combinació aconsegueix un efecte demolidor capaç d'enganxar-te un cop després d'una altra a l'escolta del disc.
Torno a reiterar, ja que els fans de sempre es em faran fora a sobre, però crec que estem davant d'una autèntica joia. "The World is Yours" torna a demostrar aquest fet. Aquesta vegada toca parlar de la contundència que imprimeix el baix de Sharlee d'Angelo, que és un raig a l'una de la base rítmica impossible sobre la qual roda la banda.
Sobre aquestes línies pots veure el tema amb el qual la banda va presentar el treball, "The Eagle Flies Alone" en format de videoclip. Potser un dels temes amb més fre del disc, i tot i així potent com ell sol.
Parlant de sensacions, he de reconèixer que m'he trobat sota d'ànim en diverses ocasions en els últims mesos i que era impossible no venir-se amunt i gaudir de cada moment de la vida, amb l'escolta d'aquest gran disc que encara segueix sent un habitual en el meu reproductor.
La tònica del disc és constant: Riff melòdic, velocitat aclaparadora, doble bombo calibrat com una bèstia i un so impecable. Tot i així, trobem la veu melòdica de Alissa en alguna estrofa a "Reason to Believe". El que jo reclamava en l'anterior treball! Una petita mostra, però ja hi ha un exemple del que pot oferir-algun futur tema de la banda. Senzillament esplèndid !!
Si venim d'un dels temes més "dolços" d'Arch Enemy, seguim amb un dels més agresivocs amb "Murder Scene". Gairebé quatre minuts de delit d'alta velocitat per donar pas a "First Day in Hell", molt més pesat, galopant a un ritme infernal.
"Saturnine" és una interludi que ens porta a la segona part del treball, més curteta però que amb gairebé set minuts comença "Dream of Retribution": Arrencada clàssic per a ritme de frenètic riff desembocar en un tema que hauria de ser sant i senya de la banda.
Arribem al final amb un dels que menys m'ha cridat l'atenció: "My Shadow and I", però que ens deixa amb el que va ser el primer single: "A Fight I Must Win": nou inici clàssic per portar-nos al tema amb més part de teclats i èpic. En lloc de tancar l'àlbum amb un tall més prescindible deixen el pavelló ben amunt, amb un dels temes estrelles del llançament.
Estic segur que aquesta gira que els portarà a presentar el treball per tot el món, ha de servir per tornar encara més amunt del que estava la banda, ja que aquest Will to Power, per a mi és una de les joies del death melòdic que s'han llançat, sens dubte, amb el qual la banda té un fan incondicional més !!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!