Factor 19 - Campo De Sueños (2012)
 |
Brutal Pop
Autoproducido
2012
Temes
1. Intro
2. Roja Y Negra
3. Vista Atrás
4. Campo De Sueños
5. Mala Mujer
6. Contra La Pared
7. Siempre Es Lo Mismo
8. Musa
9. Mendigo
10. Cuadro De Sombras
11. La Dama Y El Rey
Formació
Veus: Javier Macaya
Guitarra i Baix: Paco González
Guitarra: César Macaya
Bateria: Daniel Pérez
Crítica
Poc sabem de les aventures anteriors dels integrants de Factor 19 i és que poca informació es pot treure d'ells a la web i menys encara del full promocional. Tan sols que són madrilenys i que es defineixen com "Brutal Pop", però tranquils, no us tireu les mans al cap blasfemant en arameu que aquesta és una asseveració que fan a pla bromista. Al final acaben reconeixent que el seu és recuperar l'esperit del hard rock i heavy metal dels anys vuitanta i principis dels noranta. Com a empresa no està gens malament però, ho aconsegueixen? Doncs jo diria que en gran part si. "Campo de Sueños" ha estat enregistrat als estudis Greek Records entre maig i juny 2011 i està produït per Anne Paranoid.
El primer que notem al punxar el cd és el so del disc, sent cru i sense molts arranjaments, han evitat la producció meticulosament elaborada i han optat per sonar el més semblant a una descàrrega en directe de la banda. Bé, si ells volen sonar així no seré jo qui protesti per això, per descomptat les cançons entren a la primera.
Després d'una "Intro" d'òrgan amb cert regust eclesiàstic sona "Roja y negra", que basant-se en la sèrie Águila Roja és una proclama per oblidar els odis i diferències socials que hi ha hagut a Espanya des del córrer dels temps. Quant al musical es tracta d'un heavy rock de ritme ràpid amb tocs de rock urbà.
De cadència mes lenta és "Vista atrás" que en certs moments em recorda Mur pel insistent de les guitarres i perquè Javier té un timbre de veu molt marcat com el de Silver.
"Campo de sueños" va ser composta per Dani quan es sencer que el seu fill Axel venia en camí. És un tema que parla d'esperança i il · lusions. Musicalment és heavy metal ràpid i senzill però efectiu, amb un interludi tranquil i algunes pinzellades de teclat. Preciosa i emotiva a parts iguals.
Que estiguin tranquil · les feministes recalcitrants que la hard rockera "Mala mujer" no fa gala de la misogínia del grup cap al col · lectiu femení, tan sols d'una mala experiència de febre no satisfeta amb una de les seves membres (o miembras com diria l'ex ministra Aído).
"Contra la paret" té aquest ritmillo foteta heretat dels madrilenys Beethoven R. Un tema d'aquests alegres que fa que automàticament moguis els peus i comencis a fer air guitar sense parar.
La balada ve de la mà de "Siempre es lo mismo" i ens porta a la palestra un tema que per desgràcia està de rabiosa actualitat, la violència de gènere, més en concret la violència masclista. Ens explica com se sent la dona maltractada, els seus temors i tot, la seva desolació i desconfiança amb el món, la seva fragilitat i el seu sentiment d'insignificança. Té uns arranjaments de teclat signats per Bea García d'allò més estimulant.
"Musa" és el tema més fluix del disc i la veritat és que és un tall sense ànima, sense res a dir, tot el contrari que la magnífica "Mendigo", on ens descriuen la trista vida de l'indigent.
"Cuadro de sombras" és el tall més canyer en l'instrumental, un potent heavy metal cantat de forma una mica rapejada el que li dóna un toc modern i estrany alhora respecte a la tònica general del disc.
Per al final deixen un cover, o millor dit una adaptació. "La dama y el rey" és ni més ni menys que la translació al metall de la més famosa obra del compositor de música barroca alemany Johann Pachelbel. Ens estem referint al "cànon de Pachelbel" que sona tremendament addictiva.
Un treball d'heavy rock directe amb so cru i visceral que agradarà als amants del rock senzill i de fàcil assimilació.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!