SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Elisa C. Martin + Hora Límite + 4 Bajo Zero + Bridge to Nowhere Revi Live (Madrid)

Ankor + Vukovi + Far'n'Hate Stage Live (Bilbao)

Prestige + Enemynside Rockville (Madrid)

Cain's Dinasty + Brutalfly Gong (Oviedo)

Prestige + Enemynside Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Angra + Opera Magna + Arwen Razzmatazz 2 (Barcelona)

Mala Bestia + Mala Hostia + Pycaya Bóveda (Barcelona)

Enuff Z'Nuff + Dusty Riders Estudios Groove (Portugalete)

Avalanch + Nurcry + Secta The New Valdemoro (Valdemoro (Madrid))

Cobra Spell Rockville (Madrid)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Delalma - Delalma (2023)

Delalma - Delalma
Delalma logo
España

Delalma

Melodic Metal
Maldito Records
2023


Temes

01. Acto De Fe
02. Renegar De Ti
03. Mañana Vuelve A Oscurecer
04. Ritual
05. Y Aún Siento Estar Allí
06. Pido A Dios
07. La Última Noche
08. Luz Ni Tiempo
09. ¿Y Ahora Qué?
10. El Mirlo
11. Cárcel De Cristal
12. Quédate

Formació

Baix: Jesús Cámara
Bateria: Dave Lande
Veu: Ramón Lage
Guitarra: Manuel Seoane
Teclats: Manuel Ramil

Crítica

El heavy metall patri gaudeix de molt bona salut en aquests darrers anys que tan bons discos i, sobretot, grups ens estan donant. Per mostra, un botó: estem davant l'obra prima d'un nou supergrup encapçalat pel talentós guitarrista Manuel Seoane que, acompanyat d'excel·lents músics i algun de renom (a més de Seoane el que és guitarra també de Mago de Oz, Burning Kingdom…) com Manuel Ramil (Avalanch, Mag d'OZ, Adventus..) que fa el paper de productor (amb una producció més que notable) i teclista o Ramón Lage que va ser el cantant d'Avalanch i substitut de Victor García que va portar aire nou a la banda i que després d'una dècada no se l'escoltava, cosa que és un regal que estigui de tornada a l'escena nacional. A la base rítmica compta amb Jesús Cambra al baix i el que per a mi és una sorpresa molt grata, Dave Lande als pegats amb una pegada i tècnica excel·lent. Tots i cadascun dels components creen un tàndem idoni per interpretar el disc homònim que se'ns presenta.

No és casualitat que en escoltar aquest disc sota la batuta de Manuel Seoane, compositor de lletra i música, ens recordi de vegades Avalanch o Adventus ja que la carismàtica veu de Lage i els teclats de Ramil són culpables d'aquesta afirmació, però no satisfet en ancorar-se en un sol estil, ens presenta durant el trajecte del disc cançons de Heavy metall melòdic, Power Metal o fins i tot Hard Rock fregant l'AOR amb una temàtica a les lletres sobre l'angoixant existència del protagonista Lázaro (potser mostrant la introspecció en alguns aspectes de Seoane) i el posterior alliberament, una lluita entre els clarobscurs d'una ànima que no discerneix entre el bé o el mal.

"Acte de Fe" és el començament d'aquesta aventura amb un so greu de teclat que ens porta a una misteriosa i angoixant melodia al costat dels laments del protagonista en què l'acompanya un continu riff al costat d'un matxacó ritme de bateria. Ramón Lage fa acte de presència amb molt bona salut vocal de què l'oient pot recordar que estem davant d'una cançó que deriva a l'heavy metall de la banda en què militava. La tornada melòdica és idònia per als directes i la destresa dels components en tot el seu desenvolupament no fa més que avisar-nos que estem davant d'un himne que, malgrat els seus set minuts, serà cançó estendard del grup.

El segon tall, “Renegar de Tu” continua el camí de la primera cançó. El riff de Seoane se't queda a la teva ment i amb molta pegada en general és un tema més directe i de tall més power metal·ler amb una tornada molt enganxosa, destacant el sol de Seoane i el protagonisme dels teclats de Ramil.

Un dels singles que van servir de presentació titulat “Demà torna a fer-se fosc”, és una de les cançons que segur serà de les favorites dels amants del power metall més directe que fàcilment em recorda a cançons marca “Kai Hansen”. Una cançó amb una melodia de guitarra més feliç i de ritme ràpid amb un Ramón Lage sublim a les veus tant esquinçades com als aguts. La tornada enganxosa com no podia ser d'una altra manera i sumant un altre tema més de nou, excel·lent.

“Ritual” ens presenta una cançó més calmada a mig temps, amb una interpretació supèrbia i càlida de Ramon. El sol de Seoane pulcre i una melodia que t'envolta amb els dibuixos de la guitarra. El personatge de l'obra intenta renéixer i ser feliç davant de les seves turbulències espirituals.

Arriba un dels moments del disc que t'abraça amb la malenconia en què Seoane fa ús de la guitarra amb aquests acords electroacústics que introdueixen “I encara sento ser-hi” que, acompanyats amb els tons mitjans de Ramón fan d'aquesta cançó una delícia , jugant amb tons més alts quan la cançó ho requereix i els teclats de Ramil recolzant. Entremig un sol magistral amb la melodia inicial ja que estem parlant d'una de les cançons que més destacaria de tot el disc sense menystenir la resta, ja que en general totes les cançons tenen un nivell de composició molt alt.

L'interludi “Demano a Déu” amb una aura misteriosa que desemboca en una melodia trista de violí al costat d'uns cants espirituals de Ramon ens porta a la “power balada” del disc “L'última Nit” que per cert, és preciosa tant en la delicadesa que és interpretada per tots els membres a ritme de vals, sobretot a la seva tornada. El sol de la cançó és curt però intens, com tot allò que envolta la cançó i els teclats dibuixant una melodia preciosa.

I sobrepassem l'equador d'aquesta obra amb Llum ni temps. Ens sorprenen amb el tall de més llarga durada (deu minuts) i gairebé asseguraria que és la “guinda del pastís” a causa del seu magistral desenvolupament de tall més heavy amb diversos canvis de ritme entre el frenètic, angoixant i lluminós a la tornada. Un diàleg entre la llum del personatge (tornada) i els dimonis que l'envolten amb una interpretació d'una veu diabòlica, fins i tot recordant l'etapa d'aquell genial disc que va ser Malefic Time: Apocalypse d'Avalanch. Una genial peça amb només emblemàtic i com he indicat abans, canvis de ritme arribant a ser potser la cançó progressiva del disc on ens trobem la veu d'un nen interpretant la innocència. Tot un viatge entre angoixa i esperança.

“I ara què?” és una altra delicada cançó amb gust de balada en què segueix la temàtica sobre la trobada interna a Llàtzer en què he de ressaltar la magnífica tasca de Ramón Lage i els teclats de Ramil fent de matalàs, en què de nou Seoane ens regala un delicat només ple d´esperança.

I arribant a la recta final, “El Mirlo”, cançó que va ser presentació del disc en mode de videoclip. Consta d'un mig temps de Hard Rock fregant l'AOR amb una tornada molt enganxosa i utilitzant de forma metafòrica l'au amb la seva persona, arribant a ser una altra cançó molt destacable de l'àlbum.

“Presó de vidre” va ser un altre dels temes presentació del disc que segueix l'ona de l'anterior. Un altre tall Hard Rock melòdic amb excel·lent tornada ideal per als directes en què de nou Ramon ens mostra la seva versatilitat a l'hora de cantar cançons amb aura delicada però amb base potent (potser recordeu a l'època de Fill pròdig d'Avalanch) i el sol de Seoane majúscul amb molt sentiment. Una oda a deixar el passat i renéixer, enterrar els seus dimonis per renéixer i renegar al seu passat (segur que molts ens passa el voler deixar el nostre passat per tornar a veure la llum)

Aquesta primera obra, fill de Manuel Seoane i publicada per “Maldito Records” desemboca en una preciosa delicada cançó a cavall entre la balada i el mig temps, amb guitarra acústica i el protagonisme dels teclats de Ramil creant una bella aura que t'abraça junt a la supèrbia interpretació de Ramon, impregnant-la de malenconia i teatralitat. A mitja cançó aquesta agafa intensitat al costat de la pegada de Dave Lande i el dibuix de guitarra, acabant de forma molt intensa al costat dels teclats, el sol de guitarra, els ritmes de bateria i baix. Tornem a la calma amb guitarra acústica i els cors tancant el que és un excel·lent treball en què Manuel al costat dels seus companys ens delecten del que esperem sigui el començament d'una gran banda nacional.

En definitiva aquest treball és un exercici alliberador de Manuel Seoane com a gran compositor en solitari que juntament amb músics de gran calibre a l'escena nacional, podria assegurar serà un dels discos destacats del present any. Només queda esperar veure'ls en directe, la gira del qual va començar a Vitòria i de la qual segur farà les delícies dels seguidors del Rock i Heavy metal en general posant-li de nota un nou alt, ja que el factor sorpresa i la cura que han posat en aquest treball ha estat del meu gust, doncs dit sigui de pas, és música nascuda “delalma”

AlSmith
23/03/2023

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.