Krápula - Sin Miedo A Morir (2023)
 |
Heavy Metal
Autoproducido
2023
Temes
1.Morior invictus 00:56
2.El infierno junto a ti 5:56
3.El verdugo 5:32
4.Alma eterna 3:58
5.Mi reino de cristal 6:44
6.Mírame 5:22
7.El castell de Besora 4:37
8.Sin miedo a morir 5:32
9.A las puertas del Edén 6:56
Formació
Veu: Alfonso Giménez
Guitarra: Josep Lluis Ramell
Guitarra: José Salmerón
Guitarra: Carlos Fernández
Baix: Jesús Marquina
Bateria: Néstor Úbeda
Crítica
Krápula està d'estrena acaben d'editar un nou treball d'estudi on han pogut plasmar el so de la nova formació, nova, ja fa temps, però encara no havien editat res de nou.
Vaig a fer un petit incís, està review, igual que les anteriors de la banda he d'avisar que és complicat ser objectiu quan es tracta d'una banda amb què he compartit tant de temps, amistat i feina. Però, com sempre, dic el que opino. A l'embolic!
La formació actual és una mica atípica en tenir 3 guitarres, després de la sortida de Carlos Rodríguez va seguir l'entrada de dues noves guitarres enriquint el so de Krápula, José Salmerón i Carlos Fernández.
En aquest Sin Por a Morir trobem un disc de Heavy Metal clàssic autèntic i potent. Si hagués de buscar bandes amb sons similars, doncs no sabria per on començar, però d'aquesta feina m'ha agradat trobar tocs molt intensos a Muro i la veritat, m'ha encantat.
Sí, no hi ha res de nou sota el sol, no hi ha invents ni novetats, però llets, és una banda d'amics que fan el que sempre els ha agradat, heavy, aquest heavy que mamem tots els que vivim una mica dels 80 i 90. Sense pretensions, simplement diversió i buscar un so característic de la banda i això, ho han aconseguit. Krápula sona a Krápula i no totes les bandes ho aconsegueixen.
Pel que fa a temes a destacar, no puc evitar començar amb "El Verdugo", tema que van editar en format single amb l'anterior formació, però que per a aquest treball han afegit arranjaments que li donen un toc més power, segueix sent una ostia en tota la cara.
A "Alma Eterna" em semblava que deixarien anar alguna cosa com -Han llegado desde el Norte Arrasando Europa a su paso- però no, no era Muro... temazo! El mateix passa amb "A las Puertas Del Edén", potent, enganxosa... molt power, molt speed...
I no puc evitar una menció especial a “El Castell de Besora” que a ritme de galop power ens explica la història del castell, molt enganxosa.
Si sou d'aquells que continueu gaudint de les bandes amb el so de tota la vida, de l'estil del que beuen els altres... gaudireu com un nan. Res de nou, no... com acostumo a dir massa sovint... ni punyetera falta que fa.
I si, els cau un 8 per autèntics i per gaudir fent un heavy potent i contundent. Què més es pot demanar?
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!