Mandrágora Negra - Sueños De Realidad (2012)
![]() |
Heavy Metal
Heaven Musik
2012
Temes
1. Tocando el Cielo
2. Lágrimas de Sangre
3. Sueños de Realidad
4. Brahim
5. Gritaré
6. No te Olvidaré
7. Debe de Haber un Lugar
8. Pensando en Ti
9. Veinte Almas
Formació
Veus: Moises Montero
Guitarra: David de Miguel
Baix: Maxi Fructuoso
Teclats: Eider Bailador
Bateria: Igor Urtizberea
Crítica
Des d'Irun (Guipúscoa), ens arriba Mandràgora Negra, banda de melodic power nacional. Amb Moi (Veu), Eider (Teclats), David De Miguel (Guitarra), Maxi (Baix) i Igor (Bateria), aquests guipuscoans han aconseguit que un servidor inclogui a la seva col • lecció de millors discos nacionals, l'últim àlbum de Mandrágora Negra, "Sueños De Realidad".
Nou temes, amb 45 minuts de canya, sentiment i lletres carregades de missatge demostren que aquesta banda donarà molt a parlar.
"Tocando el Cielo", tema que obre l'àlbum i ja deixa patent que serà un gran disc. Línies molt power, bateries precises i ràpides, virtuosisme a les guitarres, tot plegat un gran control vocal. "Lágrimas de Sangre" és possiblement un dels temes amb més missatge crític de l'àlbum. Un crit que crida a lluitar, ser valent i no sucumbir, com desgraciadament apareix en els telenotícies habitualment, al jou del maltractador / a. Tècnicament, una peça ben executada, amb melodies i riff s enganxosos. "Sueños de Realidad", tema que dóna títol a l'àlbum, és un dels més emotius i interessants. Encara comenci canyero, fins i tot amb un Moi al més pur estil Leo Jiménez, a partir del tercer minut de cançó es dóna pas a un fragment balada preciós, intens i càlid ... perfecte!, Per tornar, després, novament a la canya. "Brahiim" ... olé! Un tema simplement perfecte. Peça on els guipuscoans fan gala de la seva versatilitat i la gran qualitat dels seus instrumentistes. "Brahiim" va del més íntim al més contundent. Per servidor, és un temes a destacar d'aquest últim treball. "Gritaré" que comença amb unes harmonies precioses es presenta com perfecte single, comercial, enganxós i fàcil de retenir. És possiblement, un dels temes menys interessants, però no per això deixa de ser bo i per descomptat està a l'altura dels altres tracks presentats. A destacar, per això, el detall orquestral final ... exquisit! "No te Olvidaré", la balada de Mandràgora Negra per excel • lència presenta una progressió molt interessant, capaç de fer saltar la llagrimeta fins al més dur. A destacar, sens dubte, l'enorme Moi i la seva veu, càlida i suau, potent i intensa. "Debe haber un lugar", un altre dels grans temes crítics de l'àlbum, fa una crida a l'esperança, a seguir lluitant per un lloc "Más allá…". Peça canyera, ràpida i amb un Moi que demostra un cop la gran capacitat de registre i el seu enorme potencial vocal i interpretatiu. "Pensando en ti", amb els seus gairebé sis minuts no abandona la dinàmica i la força generades durant tot l'àlbum. A destacar, i molt satisfactòriament, les harmonies finals ¡què són precioses!, I excepcionalment treballades. I finalment, "Veinte almas", un altre dels meus temes preferits. Sense reiterar en el sorprenent treball en les harmonies vocals, cal destacar com, aquests guipuscoanes, han aconseguit quallar la potència i el dinamisme en les línies, sense deixar de crear un tema purament comercial.
Enhorabona, de cor, a Mandràgora Negra per aquest últim treball d'estudi. Sens dubte, us recomano que investigueu a Mandràgora i els seus projectes. Esperem ja amb ànsies, nous treballs i material!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!