Olvido - Luto (2013)
 |
Melodic Dark Metal
Art Gates Records
2013
Temes
1. La Mascarada 04:45
2. Reniega Del Destino 04:35
3. Acción-Reacción 01:00
4. Pulsa Denura 04:49
5. La Mataré 05:08
6. Pura Demagogia 01:02
7. Doble O Nada 04:19
8. Maestra 06:04
9. Instinto Natural 01:42
10. Hoy Voy A Morir 07:34
11. Sin Fe Y Sin Ceremonias 10:48
Formació
Veu: Néstor Morales
Guitarra: Nacho Losada
Teclat: Daniel Ruiz
Baix: Ernest Parro
Bateria: Oriol Pujolrás
Crítica
Segon disc d'aquest grup de Girona, que igual que en el seu primer LP "Neurosis del destino" del 2010, ens apropa una proposta fosca, gòtica i densa desenvolupada amb unes lletres melancòliques que parlen de desamor, de pèrdua i malenconia. Gran treball a la bateria d'Oriol Pujolràs, que substitueix Gerard Albergínia, i excel • lent treball de Néstor Morales, que segueix desenvolupant una veu molt personal que pot arribar a recordar al Bunbury dels primers discos d'Herois del silenci en algun llanci però que ara és més sòlida, fugint de recursos guturals.
El lp se'ns presenta amb una portada nova amb unes ploraneres, un dels personatges més curiosos de la nostra història fúnebre, i ens apropa així al que ens trobarem a l'escoltar les cançons.
El Lp comença amb Mascarada, una cançó que comença semblant un tema de Black Metal melòdic i que poc a poc ens submergeix en una infinitat de melodies ben treballades entre les guitarres i el teclat. És un dels millors temes del disc.
El segon tema, Reniega del destino, més lent que el primer i més dens, no enganxa com el primer, i la cançó sembla que no arrenca mai. Això sí, té el mateix segell pel que fa al missatge.
El tercer tema, Acción / reacción, sembla més aviat una intro d'un minut de durada, el propòsit queda una mica en l'aire
El quart tema, Pulsa denura, ens ofereix de nou la millor versió d'Oblit, aquesta vegada amb velocitat i més agressius. Parla de venjança i mals pensaments, com no podria ser d'altra manera. Hi ha un bon treball en les melodies vocals, utilitzant múltiples recursos. És un altre bon tema del disc.
El cinquè tema, La mataré, és una versió d'una d'aquestes cançons una mica oblidades de la discografia de Loquillo, que pertany originalment a Sabino Méndez. La lletra és ideal per Oblit. Això sí, la cançó ja va tenir en el seu moment molts detractors per ferir la sensibilitat de col • lectius en contra de la violència de gènere. El fet que el tema tracti d'expressar un desig de venjança després del rebuig i que Loquillo hagi participat en milers d'actes en favor dels més desfavorits per a molts no serà suficient. Així i tot, em sembla una versió arriscada pel allunyada del metall que està però encertada per la forma d'executar-.
El sisè tema, Pura demagogia, igual que Acció- Reacció, sembla més aviat una intro, i és difícil explicar què és el que han volgut fer.
El setè tema, Doble o nada, destaca pel sol de guitarra. La cançó es converteix en un vaivé de moments àlgids amb un doble bombo imparable i altres en què sembla que va a desembocar a una balada. No és de les millors que ens podem trobar en el disc, ja que no arriba a la contundència de Prem denura o la Mascarada.
El vuitè tema, Maestra, ens presenta una de les estrofes més genials del disc, amb uns cops de caixa increïbles. És una de les cançons més encertades del disc.
El novè tema, Instinto natural, és una cançó que igual que la tercera i la sisena esdevé un nexe difícil d'entendre en el context del disc.
El desè tema, Hoy voy a morir, és el més dens. Li costa caminar i s'acosta a propostes més doom, la qual cosa ens mostra una altra faceta d'Oblit. Bona aportació en la segona veu femenina i en les melodies àrabs. El final apoteòsic culmina amb un " ja estic mort", que arriba a posar-te els pèls de punta.
L'últim tema del disc, fe y sin ceremonias - Ultreya, ens presenta dos temes completament diferents : el primer és una balada complicada a la feina vocal, el segon és un tema amb parts ràpides que recuperen al grup en la seva vessant més Blackmetalera.
El lp és de gran qualitat, però s'entén que el producte no és fàcil de catalogar. Tampoc té un públic estereotipat i amb una primera escolta costa encaixar totes les peces. El grup ha volgut transmetre amb aquest treball les fases del procés de dol que afecta les persones després d'una pèrdua, i que si no se li dedica el temps necessari és complicat. Sens dubte, això no fa que no tingui cançons realment bones com Mascarada, Pulsa denura, Maestra o Hoy voy a morir.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!