Trashnos - Crimental (2014)
 |
Power / Heavy Metal
Autoproducido
2014
Temes
1. Parte I - Capitulo 1 - I – Despierta
2. Parte I - Capitulo 1 - II - Tan Sólo Un Hombre
3. Parte I - Capitulo 2 - Tiempo De Odio
4. Parte I - Capitulo 3 - En Nombre Del Miedo
5. Parte I - Capitulo 4 - El Ladrón De Sueños
6. Parte II - Capitulo 5 - El Edén
7. Parte II - Capitulo 6 - I – Cautivo
8. Parte II - Capitulo 6 - II - El País Dorado
9. Parte II - Capitulo 7 – Supremacía
10. Parte III - Capitulo 8 - No Retorno
11. Parte III - Capitulo 9 - La Habitación
12. Parte III - Capitulo 10 - Falso Recuerdo
Formació
Veu, guitarra: Markos
Guitarra: Mou
Baix: Mella
Bateria: Iván
Crítica
Bàrbara aportació d'aquesta històrica banda gallega, amb quatre discos ja al mercat, una maqueta, un maxi single i alguna que altra col • laboració i recopilació, per no parlar de la infinitat de concerts i festivals en què ha participat des que va donar a llum, allà per l'any 1995.
El que tenim entre mans és un disc conceptual amb una barreja de trash i power amb tocs d'heavy metall marca de la casa. La influència trash està sobretot en les harmonies, molt dures i pesades, acompanyades per una veu aguda i unes melodies que li donen aquest toc càlid més propi del power. Tècnicament el disc és irreprotxable, cosa que no és d'estranyar veient la veterania del grup. El so és bo, molt més contundent i treballat que qualsevol disc anterior.
El títol del LP ens arrossega cap el seu concepte, influenciat directament per la literatura distòpica del segle XX, concretament per Orwell i el seu 1984, on apareix aquest concepte de "Crimental" com a crim de pensament. Totes les lletres giren al voltant d'aquesta idea de control exhaustiu i de mort ideològica i existencial. La veritat és que la cosa dóna de si, i és un encert portar a col • lació certes idees que no per velles estan exemptes de sentit en l'actualitat.
Cal dir que el disc està estructurat en tres parts. Pel que fa als temes és un disc molt cohesionat. De fet, hi ha temes que s'ajunten amb el següent o que provenen de l'anterior. Per començar, "Despierta" ens sorprèn de cop i ens imposa de principi la duresa que té el disc. Tot seguit "Tan sólo un hombre", un dels millors temes, molt canyer i molt complet. "Tiempo de odio" és una altra entrega molt trash i potent que enllaça amb "En nombre del miedo", el començament recorda molt a bandes com Kreator i el seu esdevenir té la potència de grups com Muro. La primera part acaba amb "El ladrón de sueños". Cançons com "Edén" o "Supremacía" tenen aquests ritmes de power que barrejats amb la canya i pesadesa de riffs com els de "Cautivo" donen originalitat a la banda. Amb "No Retorno" i "La Habitación" arribem al tema que tanca el disc, "Falso Recuerdo", i ho fa amb un ritme més assossegat que la resta inspirant nostàlgia.
En conclusió, obra de molta qualitat tècnica i musical amb un èmfasi temàtic de molt alt nivell. Gran treball que segur els donarà una empenta i els portarà meritòriament per tota la geografia espanyola en els pròxims mesos.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!