Zenobia - Supernova (2014)
 |
Power / Heavy Metal
Yarhibol Records
2014
Temes
Borraré Tu Nombre
La Última Vez
El Sueño De Un Loco
Al Pie Del Cañón
Concédeme Una Vida
Supernova
El Conquistador
La Fiebre Del oro
Recuérdame
Una De Piratas
Formació
Veu: Jorge Berceo
Guitarra. Víctor de Andrés
Baix: Salva Hache
Bateria: Jivi
Crítica
El passat mes de desembre va veure la llum l'últim treball de llarga durada de la banda Riojana Zenobia, anomenat Supernova en què podem trobar un aire renovat després dels canvis en la formació que han patit, donant un resultat més madur i reposat, mirant seus treballs anteriors.
Es tracta d'un disc en el qual podem trobar matisos diferents que van des del power fins a una vessant més hard-rock, sent "Borraré tu Nombre" l'encarregada d'obrir d'una manera molt canyera i sense treva a una possible introducció. Dins de l'àlbum cal destacar l'ús d'efectes tant en la veu, sobretot en l'inici d'aquesta cançó, com en la bateria de Jivi i les guitarres.
"La última vez" és la següent a sonar, amb un caràcter power, molt potent en les seves tornades ja que sense adonar-te'n estàs cantant, sent això una característica molt destacable de tot l'àlbum ja que entra molt bé i és agradable escoltar-lo.
En tercer lloc arriba el torn per al mig temps de "El Sueño de un Loco" tema que deixa sense paraules per la posada en escena que van mostrar en el videoclip que podeu veure sobre aquestes línies i que, sens dubte, posa els pèls de punta el desplegament d'aquesta, juntament amb el missatge sobre la tragèdia ocorreguda a Europa pels nazis. Cal destacar la qualitat i la cura que han dipositat ja que han cuidat fins al més mínim detall sent els efectes de caixa al començament un exemple.
Amb un toc més hard-rokero és el moment per "Al Pie Del Cañón". En aquest treball trobem que les composicions actuals de Zenòbia posseeixen guitarres més melòdiques i definides que anteriorment, dotant de més qualitat a aquest que qualsevol altre, deixant veure la signatura de Víctor d'Andrés en l'execució dels sols ja Salva com a titular indiscutible al baix.
Amb "Concédeme una Vida" arriba el moment de baixar les revolucions ja que es tracta de la primera balada que trobem en aquest, que a diferència d'altres, té una afinació en Do de la guitarra, molt més greu que de costum, juntament amb unes orquestracions que li donen un toc més delicat al missatge que volen transmetre.
El disc torna a la càrrega amb "Supernova", cançó encarregada de donar nom a aquest treball, en el qual cal destacar la riquesa compositiva ja que tornem a trobar efectes en la guitarra que la fan especial juntament amb els arranjaments i cors de la tornada, que d'altra banda és enganxós i demolidor. A més, conté un missatge metafòric de començar de nou i remodelar aquesta societat corrompuda de la qual no escapem de la part de culpa que tenim tots per permetre; ja que el terme Supernova fa referència a una explosió estel·lar.
Amb un fosc inici dóna començament "El Conquistador" que dóna pas a "La Fiebre del Oro", tema que ja vam poder escoltar en Forever, EP que van treure el passat estiu en què vam poder escoltar temes de discos anteriors, ara cantats en anglès. D'aquest segon cal destacar que es tracta d'un tema que mostra un missatge molt clar: la cobdícia "més vols com més tens ...", una altra gran lletra.
"Recuérdame", segona balada de l'àlbum, té un caràcter molt més transcendental pel missatge que mostra, reafirmant-se amb la potència que té la seva composició, sent la veu de Jorge clau en la interpretació d'aquesta.
Per finalitzar aquest feinada arriba "Una De Piratas" que com bé deixa entre veure el seu nom es tracta del tema més canalla del disc en el qual compten amb la col·laboració d'Oscar Sancho que encaixa perfectament amb aquest. Es tracta d'una cançó molt divertida perfecta per aixecar a la gent en un directe.
Poc més cal afegir d'aquest treball de Zenobia, potser el més esperat fins ara per l'evolució que van mostrar en els seus últims directes abans del llançament de Supernova, ja que Jorge vocalista i peça fonamental de la banda, va decidir despenjar la guitarra per dedicar-se a ser únicament frontman, sens dubte va ser un moment d'inflexió en què dia a dia han anat creixent més i més, situant-los en un lloc privilegiat i meritori que avui dia molt pocs poden fer-se amb ell.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!